L’ALZHEIMER

Fa uns mesos vaig llegir la noticia que deia que a Catalunya hi han 86.000 afectats i 7 de cada 10 persones son dones.Aquesta malaltia tindrà un important creixement degut a l’esperança de vida de les persones. Al món son 46 milions d’afectats i el 2050 s’haurà triplicat.Encara no té cura.

Els primers sintomes son la pèrdua esporàdica de memòria a curt termini, més endavant dificultats d’orientació, llenguatge i comunicació, canvis de comportament, humor i agressivitat. Es considera l’epidèmia del s. XXI.

Però una esperançadora noticia ha aparegut fa uns dies i és que la vacuna desenvolupada fa 4 anys al centre d’investigació biomèdica Euroespes per un equip de científics dirigit per el Dr. Cacabelos acaba de ser aprovada per l’oficina de patents d’EEUU. Aquesta vacuna anomenada EB-101 ajuda a revertir el procés de mort neuronal dins les primeres fases de la malaltia. Amés no provoca microhemorràgies cerebrals. S`ha de matitzar que només es pot curar el 20% o 30% de pacients que tenen la mutació especifica per el que s’ha dissenyat l’antigen.

                                                            

Malauradament les coses no son tant ràpides com tots voldríem ja que la vacuna ha d’entrar en assajos clínics i per veure els resultats hauran de pasar potser 5 anys, després tota la burocràcia, així que podrien pasar fins i tot 10 anys. Com hem dit abans els casos es multiplicaran degut principalment a la longevitat de les persones.

No sempre parlarem d’alzheimer sinó de demència degenerativa que pot aparèixer a partir dels 70 anys. I de la mateixa manera que es duplicaran els casos també ho faran els costos que son d’entre 15 i 25 milions per pacient i any.

Les darreres investigacions que s’han fet sobre la malaltia asseguren que les causes de la malaltia son la conseqüència de múltiples defectes del nostra genoma, hi han més de 600 gens defectuosos identificats i el que hereta aquesta carga genómica té un cervell vulnerable. En aquestes persones les neurones comencen a morir quan als 30-35 anys el seu cervell deixa de madurar i llavors disposem de 30 anys per interceptar la malaltia fins els 60-65 anys que comença a manifestar-se. Per ara la genètica és el concepte que esta més relacionat amb la malaltia encara que hi han factors de risc associats com: traumatismes, abusos als tòxics, psicofàrmacs, isquèmies cerebrals o problemes cardiovasculars. Altres factors de risc son la diabetis o colesterol alt.

                                                    

Diagnòstic

Es realitza un protocol que es divideix en varies etapes. En primer lloc es realitza una analítica de laboratori complerta per descartar patologies que afectin negativament al cervell i proves de neuroimàtge d’alta resolució. És important fer una anàlisi genómic per determinar el grau de demencia.Aixi es va observant el deteriorament de la memòria i alteració de la conducta. En les proves psicomètriques s’analitza la progressió de la memòria i amb la ressonància magnètica s’analitza si existeix un component vascular.

Aquest hauria de ser el protocol però no es segueix i la sanitat pública acostuma a fer la neuroimatge però no realitza cap anàlisi del líquid cefaloraquidi ni cap anàlisi genómic.

Per altra banda s’han utilitzat diversos medicaments com la tacrina, la menantina..sense masses bons resultats.Fa uns 15 anys que no surt cap medicament.

                                                            

                      Queda molt de Camí però cada vegada menys.