LES FERIDES DE L’ÀNIMA
Podem definir les ferides de l’ànima com
les cicatrius emocionals i espirituals que tots portem al nostre interior. Té
els seu origen en experiències doloroses, traumes i situacions difícils que hem
viscut al llarg de les nostres vides. Tot això ens efecte a la nostre forma de
pensar , sentir i relacionar-nos amb els demés .
Son 5 ferides:
1. Ferida del rebuig
Es produeix en
el primer any de vida. Creiem que som excluits, ignorats i no rebem l’amor i
acceptació que necessitem. Durant la nostre infantessa tenim una percepció
sesgada de la realitat. Aquesta por al rebuig pot provenir dels pares,
familiars o amics. I marca la nostre autoestima i les nostres capacitats per
confiar en els demés. És el sentiment de no ser el suficientment bons o dignes
per desenvolupar patrons de comportaments autodestructius. I la recerca constant
de l’aprovació o por a establir vincles emocionals per por a ser rebutjats
novament. Reconèixer la seva presència és una pas important per sanar-ho i viure
millor.
2. Ferida del abandonament
Es produeix dels 1 als 3 anys. Apareixen quan s’experimenten
pèrdues significatives. Per absència física de sers estimats, separacions
emocionals o al ser desatesos. Son sentiments de soledat, desemparament i
desvalorització. Solen aparèixer molt aviat, el nen o nadó se sent abandonat.
Aquesta ferida provoca que desenvolupem mecanismes de defensa per protegir-nos
del dolor, com l’aïllament emocional o evitar situacions que ens fagin sentir
vulnerables. Podem limitar la nostre capacitat per rebre i donar amor de forma
plena. Ens pot portar a patrons de dependència emocional i aquesta dependència
pot resultar en relacions tòxiques i poc saludables perquè sacrifiquen la
nostre felicitat i benestar.
3. Ferida de la
humiliació
Es produeix del 1 als 3 anys. Son objecta de mofes,
criticas destructives, menyspreu en contra de la nostre vàlua i dignitat com a
persones. Pot provenir d’experiències de la infantessa. Però també de relacions
de parella, entorns laborals....Perjudica al nostre amor propi i autoimatge.
Aquest trauma ens provoca una imatge distorsionada i negativa de nosaltres mateixos.
Podem creure que no som suficientment bons, intel·ligents o dignes de ser
respectats provocant inseguretat i autocrítica. El sentiment d’inferioritat pot
limitar la nostre capacitat per expressar-nos lliurament, perseguir els nostres
somnis i establir límits saludables en les nostres relacions. Tot això ens fa
comportar de manera defensiva o agressiva. Poden també tancar-nos emocionalment,
evitar enfrontar-nos a situacions desafiants. Sanar aquesta ferida és essencial
per el nostre creixement personal i emocional i així ens podem alliberar del
pes del passat i tenir noves oportunitats.
4. Ferida de la traïció
Es produeix dels 2 als 4 anys. Som enganyats, traïts o decebuts
per algunes persones que confiàvem (amics, familiars, parelles...). La traïció trenca
la confiança i connexió emocional. Provoca dolor, decepció i desconfiança cap
els altres. Si portem aquesta ferida possiblement desenvoluparem un mur
emocional per protegir-nos. Ens podem tornar reservats, escèptics i cautelosos en
les relacions dificultant la formació de vincles profunds i capacitat del amor,
intimitat.. Es creen patrons de desconfiança i paranoia que afecten a la
percepció del món i nosaltres mateixos. Podem qüestionar les nostres decisions,
inseguretat i això fa que adoptem una actitud defensiva.
5. Ferida de la injustícia
Es produeix entre
els 4 i 6 anys. Quan experimentem situacions de injustícia, desigualtat o abús
de poder. Atempta contra la nostre equitat, dignitat i drets fonamentals. Aquesta
cicatriu es pot manifestar en l’ àmbit social, laboral, polític i generar
sentiments de impotència, frustració i ressentiment. Ens provoca gran
sensibilitat en situacions de desigualtat i necessitat de justícia. Al sentir
que els nostres esforços per canviar les coses son inútils o insuficients pot conduir
a un estat d’apatia, resignació i desconnexió amb el nostre entorn i nosaltres mateixos.
