martes, 28 de octubre de 2025

 

LES FERIDES DE L’ÀNIMA

Podem definir les ferides de l’ànima com les cicatrius emocionals i espirituals que tots portem al nostre interior. Té els seu origen en experiències doloroses, traumes i situacions difícils que hem viscut al llarg de les nostres vides. Tot això ens efecte a la nostre forma de pensar , sentir i relacionar-nos amb els demés .


                                         


Son 5 ferides:

1.   Ferida del rebuig

Es produeix en el primer any de vida. Creiem que som excluits, ignorats i no rebem l’amor i acceptació que necessitem. Durant la nostre infantessa tenim una percepció sesgada de la realitat. Aquesta por al rebuig pot provenir dels pares, familiars o amics. I marca la nostre autoestima i les nostres capacitats per confiar en els demés. És el sentiment de no ser el suficientment bons o dignes per desenvolupar patrons de comportaments autodestructius. I la recerca constant de l’aprovació o por a establir vincles emocionals per por a ser rebutjats novament. Reconèixer la seva presència és una pas important per sanar-ho i viure millor.

2.   Ferida del abandonament

Es produeix dels 1 als 3 anys. Apareixen quan s’experimenten pèrdues significatives. Per absència física de sers estimats, separacions emocionals o al ser desatesos. Son sentiments de soledat, desemparament i desvalorització. Solen aparèixer molt aviat, el nen o nadó se sent abandonat. Aquesta ferida provoca que desenvolupem mecanismes de defensa per protegir-nos del dolor, com l’aïllament emocional o evitar situacions que ens fagin sentir vulnerables. Podem limitar la nostre capacitat per rebre i donar amor de forma plena. Ens pot portar a patrons de dependència emocional i aquesta dependència pot resultar en relacions tòxiques i poc saludables perquè sacrifiquen la nostre felicitat i benestar.

3.   Ferida de la humiliació

Es produeix del 1 als 3 anys. Son objecta de mofes, criticas destructives, menyspreu en contra de la nostre vàlua i dignitat com a persones. Pot provenir d’experiències de la infantessa. Però també de relacions de parella, entorns laborals....Perjudica al nostre amor propi i autoimatge. Aquest trauma ens provoca una imatge distorsionada i negativa de nosaltres mateixos. Podem creure que no som suficientment bons, intel·ligents o dignes de ser respectats provocant inseguretat i autocrítica. El sentiment d’inferioritat pot limitar la nostre capacitat per expressar-nos lliurament, perseguir els nostres somnis i establir límits saludables en les nostres relacions. Tot això ens fa comportar de manera defensiva o agressiva. Poden també tancar-nos emocionalment, evitar enfrontar-nos a situacions desafiants. Sanar aquesta ferida és essencial per el nostre creixement personal i emocional i així ens podem alliberar del pes del passat i tenir noves oportunitats.

4.   Ferida de la traïció

Es produeix dels 2 als 4 anys. Som enganyats, traïts o decebuts per algunes persones que confiàvem (amics, familiars, parelles...). La traïció trenca la confiança i connexió emocional. Provoca dolor, decepció i desconfiança cap els altres. Si portem aquesta ferida possiblement desenvoluparem un mur emocional per protegir-nos. Ens podem tornar reservats, escèptics i cautelosos en les relacions dificultant la formació de vincles profunds i capacitat del amor, intimitat.. Es creen patrons de desconfiança i paranoia que afecten a la percepció del món i nosaltres mateixos. Podem qüestionar les nostres decisions, inseguretat i això fa que adoptem una actitud defensiva.

5.   Ferida de la injustícia

Es produeix  entre els 4 i 6 anys. Quan experimentem situacions de injustícia, desigualtat o abús de poder. Atempta contra la nostre equitat, dignitat i drets fonamentals. Aquesta cicatriu es pot manifestar en l’ àmbit social, laboral, polític i generar sentiments de impotència, frustració i ressentiment. Ens provoca gran sensibilitat en situacions de desigualtat i necessitat de justícia. Al sentir que els nostres esforços per canviar  les  coses son inútils o insuficients pot conduir a un estat d’apatia, resignació i desconnexió amb el nostre entorn i nosaltres mateixos.

 

 

 

 

     

No hay comentarios:

Publicar un comentario