EL SINDROME DE ASPERGER

Es defineix com l’autisme sense discapacitat intel·lectual ni dificultats de llenguatge.

 

Característiques

· Tenen dificultats per entendre la comunicació no verbal(gestos,               expressions facials, tons de veu...)

·     Poden parlar dels temes que els interessa més durant molt de temps però té   dificultats per saber quan acabar de parlar.

·    Tenen dificultat per escollir temes per parlar o tenir una xerrada social amb   altres persones.

·    Comprenen el llenguatge segons el significat exacta de les paraules i per això   no entenen les bromes, acudits, metàfores, sarcasmes...

·       Poden expressar-se de forma mot formal, tècnica o pedant.

 

Cóm es relacionen amb altres persones.

·    Els resulta difícil reconèixer i comprendre les regles socials no escrites i per això es poden comportar de forma inadequada sense adonar-se.

·  Volen relacionar-se amb els demés però no saben com fer-ho i es poden sentir que estan sols.

·   Els resulta difícil interactuar en situacions on hi ha moltes persones i pot semblar que no vol relacionar-se o integrar-se.

·     Sembla que no expressa les seves emocions ni té en compte el demés però el que realment els passa és que els resulta difícil adonar-se dels sentiments i emocions dels demés.

·     Els costa expressar les seves emocions i a vegades sembla que reaccionen de forma inadequada, desproporcionada o fora de lloc.

                                  

                                  

 

Forma d’actuar i pensar

·    Pensament rígid i concret i això l’ajuda en activitats que requereixen atenció a detalls i repetició de patrons però té problemes en les que requereixen flexibilitat o recerca d’alternatives per resoldre problemes.

·       Fidel a les rutines de forma rígida i repetitiva.

·   Les rutines li proporcionen seguretat i pautes concretes d’actuació però limiten el seu comportament i això els dificulta la adaptació als canvis i situacions noves.

·  Tenen interessos molt concrets i específics on hi acumula molta informació i dedicació.

·       Poden ser extremadament sensibles o alguns estímuls ambientals i els pot molestar els sorolls, llums, olors, sabors...

                                    

Formes d’ajudar a questes persones

Reflexionar sobre els reptes socials que es troba tots el dies e intentar posar-se al seu lloc.

Tractar d’enpatitzar amb la seva experiència i entendre-la .

Intentar conèixer bé a la persona, gustos e interessos, punts forts i dèbils i les coses que son importants per ells.

Utilitzar un llenguatge directa i concret sense ambigüitats o dobles sentits. Així ens podrem comunicar millor.

Comprendre la importància de les rutines

Saber la millor manera de poder-lo recolzar.

 

 

 

LA RELACIÓ ENTRE LES EMOCIONS I ELS TRASTORNS DENTALS

Segons la medicina psicosomàtica les dents son els portadors de la nostre vitalitat i reflexa com vivim les tensions diàries . Fa uns milers d’anys els orientals i concretament els xinesos van descobrir una relació directa i emocional entre les diferents parts del cos. Van trobar canals d’energia i els van anomenar meridians. Cada meridià passa per un o varis òrgans. A orient tenen molta cura de les masticacions realitzant fins a 100 abans d’ingerir els aliments els aliments més sòlids. Es diu que una dentadura dolenta vol dir l’inici de que una persona té dificultats per manifestar la seva ofuscació, que les persones que son colèriques   tendeixen a expressar amb molta facilitat i les persones flemàtiques o amb melangia solen guardar la seva tensió per ser acceptades per un sentiment d’impotència. La ofuscació s’ha convertit en un problema que perjudica la llibertat d’expressió i fa apretar la mandíbula amb risc de danyar la nostre dentadura, aquesta malaltia s’anomena bruxisme i acaba danyant greument les dents i l’origen és l’estrès i la tensió i és totalment inconscient. Cal analitzar el que ens pertorba abans de que ens provoqui tensions musculars a les espatlles, coll, cap, mandíbula.  Caldria també controlar el PH de la saliva que hauria d’estar entre 6,2 i 6,5 i si esta per sota podria ser excés de bilis grogues motivat per la ofuscació.

                                          

Entre els 6 i 8 mesos de vida apareixen els incisius inferiors centrals, els superiors centrals i laterals superiors e inferiors. Segons els orientals les dents estan relacionades per meridians del ronyó i la bufeta. El ronyó és l’òrgan de la convivència i ens connecta amb la nostra capacitat de compartir les nostres llums i ombres amb els demés. Quan han caigut les dents de llet i apareixen els definitius els incisius centrals son més grans que tots els demés i això vols dir un desig de tenir espai i vèncer l’estat d’estrès que provoca la relació amb els membres de la família. Tot és pitjor amb els nens que tenen malsons i dificultats per dormir i tenen por per relacionar-se amb l’exterior. Els incisius son la imatge al món i deixa entreveure la nostra força per expressar les nostres idees, mastegar les nostres experiències. Com sabeu els animals ensenyen  els seus incisius per mostrar el seu poder. Quan som adults les dents poden patir descalcificació. És important beure molta aigua fora dels menjars i evitar l’excés de sol. Per exemple si un odontòleg troba alguna càries als 4 incisius superiors o inferiors caldria revisar l’estat de l zona lumbar i sacra. Els camins estan regats per els meridians del fetge i la vesícula biliar. El fetge esta relacionat amb els valors morals i ens sentim afectats per tot allò que no compleix amb les nostres expectatives i la vesícula mostra la colera que ens sentim rebutjats o exigits en excés.

                                          

                                               

Les dents i emocions

1.    Incisius: Parla de la relació amb els nostres

pares i els sentiments de supervivència i necessitat de ser estimats. De la sexualitat en parella i capacitat d’estimar els demés.

2.    Canins: Desig de posseir i els nostres desitjos sexuals. Si estan malament pot voler dir que es tracta d’una persona amb sensació d’escassetat. Les infeccions es manifesten en forma de ira o ràbia.

3.    Premolars superiors: Desitjos de ser en relació als demés i desitjos del jo i crear quelcom meu al món.

4.    Premolars inferiors: Sentiment de haver sigut víctima d’injustícies a la vida.

5.    Molars superiors: Desig de créixer a la vida, de crear la nostre pròpia vida. Quan esta dèbil hi ha emocions de por o desconfiança en el futur.

6.    Molars inferiors: Aferrament al passat i experiències viscudes i flexibilitat per enfrontar-nos als cops de la vida. Si hi han infeccions denoten problemes en les relacions.

7.    Queixals del judici: Parlen del nostra destí. Desitjos per anar en la direcció correcta . Si hi ha algun problema vol dir enuig e infelicitat. La persona és incapaç de trobar la seva identitat al món.

 

 

 

LA MALALTIA DE RAYNAUD

Es descriu aquesta malaltia com una sensació d’adormiment i fred a algunes zones del cos, dits de les mans i dels peus com a resposta a temperatures fredes o estrès. Els vasos sanguinis

això limita el flux de sang a les zones afectades, s’anomena vasoespasme. Les dones son més propenses que els homes a tenir aquesta malaltia i sobretot en persones que viuen en llocs de climes freds. El tractament depèn de la seva gravetat i si tenen altres malalties. En molts casos no és incapacitant però pot afectar a la qualitat de vida.

Efectes de la malaltia

·       Dits de les mans i dels peus freds

·       Zones de la pell que es tornen blanques i després blaves

·       Sensació de formigueig o dolor en front del calor o del estrès.

En les zones afectades la pell primer es torna pàl·lida i després canvia de color i se sent freda. A mesura que la pell es calenta i millora la circulació les àrees afectades poden tornar a canviar de olor, palpitar, formiguejar o inflar-se. En alguns casos amés d’afectar els dits de les mans i peus poden afectar també al nas, llavis, orelles i mugrons. Després d’escalfar la pell, el flux sanguini pot tardar uns 15 minuts en reaparèixer.

                               

Causes

No es coneixen exactament les causes de la malaltia però s’observa que els vasos sanguinis de les mans i dels peus reaccionen en excés a les temperatures. Fredes o al estrès.

Tipus de Raynaud

1.    Raynaud primari: Pot ser lleu i no es busca tractament i pot desaparèixer per sí sol.

2.  Raynaud secundari: Es desenvolupa  a causa d’una altre malaltia . És menys comú però més greu. Pot aparèixer als voltant dels 40 anys.

Les causes de Raynaud secundari:

-Malalties del teixit connectiu : La majoria de les persones que tenen una malaltia poc comú que porta al enduriment i cicatrius a la pell, esclerodèrmia té la malaltia de Raynaud. D’altres malalties que augmenten el risc son el Lupus, artritis reumatoide i els síndrome de Sögren.

-Malalties dels vasos sanguinis: Acumulació de depòsits de grassa al vasos sanguinis que alimenten el cor i un trastorn que inflama els vasos sanguinis de les mans i els peus. La pressió alta afecta als vasos sanguinis dels pulmons.

-Síndrome dels túnel carpià: La pressió sobre un nervi principal de la mà causa un entumiment i dolor de la mà i potser la mà té més sensibilitat a les temperatures fredes.

-Accions repetitives o vibracions: Per exemple teclats, tocar el piano...poden produir lesions i també amb eines que vibren com els talaldros.

-Fumar: Estreny els vasos sanguinis.

-Lesions a les mans o als peus: Fractura de monyeca, cirurgia o congelament.

-Certs medicaments : Betabloquejadors  per la pressió arterial alta, medicaments per la migranya, TDAH, pel càncer i pel refredat.

                                      

Factors de risc pel Raynaud primari

-Sexe assignat als néixer: Afecta més a les dones

-Edat: Apareix més entre els 15 i 30 anys

-Clima: Persones que viuen en climes freds

-Antecedents familiars: Per els pares, germans, fills..

Complicacions

En cas de ser greu el flux sanguini disminuït cap els dits de les mans o els peus podria causar danys als teixits encara que no és molt freqüent. Un vas sanguini completament obstruït pot derivar en llagues a la pell o teixit mort. En casos molt greus cal extirpació de la part afectada del cos.

Prevenció

-Abrigar-se quan estàs al carrer

-Encendre la calefacció si anem en cotxe

-Cuidar-se quan estàs a casa

 

 

 

 

 

 

 

 

LES MALALTIES RARES

Les malalties rares tenen una baixa incidència en la població ja que afecten a menys de 5 persones entre 10.000. Aquests tipus de malalties solen ser cròniques, progressives, d’origen genètic e invalidants. Es manifesten abans dels 2 anys de vida però també poden aparèixer al llarg de la vida. De malalties n’hi han moltes i molt variades. La mateixa malaltia pot presentar-se de forma diferent entre dos persones. La organització Europea  de malalties rares estima en 6000 les malalties rares. La OMS en 5500 i la FEDER en 7000.

Causes

·       Factors genètics en mutacions en un o varis gens que es situen en el 80% dels casos. Moltes mutacions poden transmetre d’una generació a un altre.

·       Factors ambientals com alimentació o consum de tabac.

                 

Malalties més comuns

Afecten a més de 300 milions de persones de tot el món. A Europa entre el 6 i 8% de la població i entre 2 i 3 milions a Espanya. Les persones amb aquestes malalties solen tenir dificultats per trobar un diagnòstic i accedir a tractament, serveis, atenció sanitària i social. A Espanya el 75% dels afectats tenen un gran dependència i més el 50% dels afectats necessiten recolzament durant la seva vida. Les dificultats son a nivell físic, motor, sensorial...

Aquestes persones pateixen:

·   Manca d’informació sobre la malaltia

·  Manca de coneixement científic i manca d’accés als medicaments.

·   Conseqüències socials: escola, treball, vida afectiva..

· Alts costos de tractament i manca de persones per cuidar-los.

En l’actualitat s’han identificat els gens responsables d’un 50% de les malalties genètiques rares.

             

Les malalties rares més comuns

1.    Retinosis pigmentaria: Trastorn ocular degeneratiu

2.    Distrofia miotónica de Steiner: Malaltia neuromuscular progressiva.

3. Fibrosis quística: Malaltia genètica que afecta als pulmons i sistema digestiu.

4.    Hemofilia A: Trastorn de coagulació de la sang.

5.    ELA: Malaltia neuromuscular greu i progressiva.

6.    Malaltia de Huntington: Trastorn neurològic hereditari.

7.    Esclerosis tuberosa: Afecció genètica causant de tumors no cancerosos.

8. Neurofibromatosis tipus 1: Trastorn genètic que causa tumors als nervis.

9.  Síndrome de Ehlers-Danlos: Trastorn del teixit connectiu.

10. Malalties lisosomals: Com malalties de Gaucher, Fabry i Pompe.