LA TERAPIA NEURAL

 

Que és

És un instrument terapèutic poc conegut però que té efectes beneficiosos demostrats. La seva finalitat és corregir les alteracions bioelèctriques del organisme malalt que participen en la pèrdua de la salut i la creació de la malaltia.

Com funciona

Totes les parts del nostre cos estan relacionades entre si. El sistema nerviós representa la totalitat del organisme. Integra els diferents òrgans i teixits del nostre cos. La informació que percebem a traves dels sentits(ulls, oïdes...) viatge de forma bidireccional a traves de la matriu extracel·lular degut a que la ment, òrgans i teixits estan connectats a una mateixa xarxa nerviosa. Per exemple el nostre cervell percep la posició d’un peu sense saber-ho. Quan el nostre cos esta sotmès a un estímul molt fort o hi ha una irritació sobre la xarxa nerviosa, per exemple cicatrius al cos sorgeix el que es denomina un punt d’interferència per pot entorpir o obstaculitzar la informació que viatge a traves el sistema nerviós neurovegetatiu i afavorir l’aparició d’alteracions orgàniques interpretades com un símptoma o malaltia.

Aquesta teràpia actua directament sobre el punt que interfereix corregint els bloquejos que afecten a determinats òrgans. Això s’aconsegueix mitjançant la injecció subcutània de microdosis de medicaments que injectats en punts específics aconsegueixen restablir l’ordre elèctric pertorbat estabilitzant el potencial transmembrana i normalitzant els impulsos elèctrics cap els sistema nerviós.

                                       

Efecte terapèutic

Les bases científiques d’aquesta teràpia té l’inici en les investigacions dels científics Paulov i Speransky i més tard els germans Huneke. La cèl·lula té un potencial de membrana de 90 Mv . Els estímuls irritatius massa forts o interrupcions energètiques com cicatrització dolenta, ferides... mantenen la despolarització i la cèl·lula no es capaç de recuperar-lo per si mateixa. El sistema nerviós percep constantment una irritació.

El medicament en baixa dilució i en microdosis repolaritza i estabilitza el potencial de la membrana, millora la permeabilitat capil·lar  i les funcions vegetatives interferides. Després de l’anestesia que té la procaïna les cèl·lules tractades dels teixits retenen el potencial elèctric recuperat i es busca una normalització progressiva . En alguns casos poden ser necessàries més injeccions subcutànies.

                               

                                

Beneficis

·       Alleugera el dolor crònic

·       Millora la mobilitat articular i muscular

·       Redueix la inflamació

·       Estimula el sistema immunitari

·       Equilibra el sistema nerviós

·       Millora els trastorns funcionals

·       Tracta processos al·lèrgics

·       Redueix l’estrès i l’ansietat

Quan s’aplica

·       Dolor crònic

·       Problemes articulars i musculars

·       Problemes digestius

·       Trastorns circulatoris

·       Problemes neurològics

·       Trastorns hormonals

·       Problemes dermatològics

 

 

 

LA NUTRICIÓ ORTOMOLECULAR

Consisteix e optimitzar la salut amb megadosis  de nutrients amb la finalitat de prevenir i tractar malalties subministrant vitamines, minerals, aminoàcids i altres compostos.

En què es basa

El terme ortomolecular  deriva del grec “orto” que significa “correcte” i fa referència al manteniment d’una concentració ideal de nutrients en el cos amb l’objectiu d’optimitzar funcions fisiològiques i prevenir malalties crònicas. Es basa en  que cada persona té requisits únics de nutrients basats en la seva genètica, estat de salut i estil de vida. Es pensa que les concentracions de nutrients milloren el metabolisme cel·lular, combat el estrès  oxidatiu i redueix la inflamació crònica, per això s’utilitza el anàlisis de sang, cabell u orina per mesurar els nivells de vitamines, minerals i altres compostos.

                                     

 

Tipus de tractaments

·   Regulació de la funció immunitària: Dosis altes de vitamina C o zinc.

· Reducció del estrès oxidatiu: Vitamines E i C per neutralitzar els radicals lliures.

·      Optimització del metabolisme cel·lular : Vitamines del complexa B per les reaccions enzimàtiques.

 

Beneficis

· Prevenció i tractament de malalties cròniques. Prevenir malalties cardiovasculars, càncer, diabetis i malalties neurodegeneratives.

·       Millorar la salut mental. Nutrients com àcids grassos omega 3, magnesi i vitamines complexa B per reduir la depressió i ansietat.

·  Enfortiment del sistema immunològic : Vitamina D i C per reduir infeccions.

 

Per altra banda també hi ha detractors d’aquesta teràpia per aquets motius:

·       Manca d’evidència científica. Molts nutrients no han sigut confirmats  per assajos clínics aleatoris i controlats.

·     Riscos associats a dosis altes: Pot ser tòxic en altes dosis.

·     Vitamina B6 pot causar acidesa estomacal, vòmits i sensibilitat al sol.

·     Vitamina A pot causar hepatotoxicitat , vòmits, marejos i mals de cap.

·   Vitamina D: Pot causar excés de calci, càlculs renals, debilitat muscular i marejos.

·     Vitamina C: Pot causar càlculs renals, hemocromatosis, diarrea.

·     Vitamina E: Pot causar sagnat, hipertensió arterial, diarrea.

· Ferro: Pot contribuir al dany oxidatiu, problemes intestinals, pèrdua decabell.

·       Calci: Pot causar diarrea.

                                  

En conclusió totes les teràpies sempre tenen defensors i detractors.

 

 

 

 

 

 

LA SOMATITZACIÓ

És un procés en el que les emocions o problemes psicològics es manifesten com a símptomes físics sense que existeixi una causa mèdica que els identifiqui. És l’expressió de malestars emocionals a través del cos, com els dolors, fatiga o molèsties digestives. S’han d’aconseguir identificar l’origen dels símptomes que poden estar en l’estrès, ansietat o preocupacions de la vida. La somatització és un procés involuntari. El cos respon a emocions com ansietat, tristesa o por mostrant senyals físiques.

Cal diferenciar entre somatitzar i presentar símptomes físics.

Somatizació

·       Relacionats amb emocions o conflictes psicològics

·       Sense que els metges puguin explicar el malestar

·       Símptomes reals per la persona

Símptomes físics d’origen mèdic

·       Relacionats amb malalties orgàniques

·       Diagnòstics mèdics específics

·       Símptomes reals amb causa detectable

                                     

 

Causes de la somatització

1.    Estrès i emocions negatives

L’estrès constant pot causar símptomes físics com mals de cap, fatiga o malestars digestius. Les emocions negatives no gestionades com la ira o la tristesa poden manifestar-se físicament.

Ansietat-dolor al pit

Tristesa-fatiga

Ira-Tensió muscular

2.    Ansietat i depressió

Augmenten la probabilitat de desenvolupar símptomes físics inexplicables. L’ansietat pot provocar palpitacions, insomni o molèsties gastrointestinals. La depressió pot causar esgotament físic, dolors corporals i sensibilitat al dolor.

3.    Problemes de personalitat i esdeveniments estressants

Una personalitat perfeccionista o reprimir les emocions és més propensa a la somatització. Esdeveniments estressants com pèrdues, separacions, canvis de feina o malalties greus d’éssers estimats en poden ser la causa.

Els factors que augmenten el risc son:

-Historia d’un trauma o abús

-Baixos recursos d’enfrontament

-Estrès crònic sense un recolzament adequat

 

Símptomes relacionats amb la somatització

·       Mal de cap: És un el més freqüent. Pot ser persistent, ocasional.

·       Dolors del estómac: És molt habitual. Sensació de pesadesa, malestar, vòmits o inflo

·       Dolors de pit

Es pot confondre amb problemes cardíacs però en el cas de la somatització sol ser una molèstia opressiva i pot acompanyar-se de palpitacions o sensacions d’ofec.

·       Malestars gastrointestinals

Poden produir vòmits, diarrees i restrenyiment, gasos, inflo abdominal.

·       Fatiga, debilitat i tensió muscular

La tensió muscular sol ser al coll, espatlla produint rigidesa, espasmes o pressió als músculs.

·       Alteracions físiques i malestar general

Produeixen marejos, palpitacions o sensació d’ofec. Alguns símptomes es poden confondre amb problemes mèdics greus perquè produeix incomoditat , pesadesa o malestar físic que no millora en el temps.

 

La somatització esta molt lligada al funcionament del sistema nerviós. Les alteracions en l’activació neural i els canvis en l’equilibri químic cerebral poden influir en l’aparició de símptomes físics.

 

Neurotransmisors

La serotonina i la dopamina regulen la comunicació entre neurones i tenen un impacte directe sobre l’estat d’ànim i el dolor físic. Si hi ha un desequilibri d’aquestes substàncies pot augmentar la sensibilitat l dolor i facilitar l’aparició de molèsties físiques sense causa mèdica aparent.

 

Tipus de tractament

·       Psicologia

·       Exercici, alimentació i estil de vida saludable

·       Tècniques de relaxació com mindfulness i ioga.

 

 

 

 

 

 

EDIFICIS MALALTS

Es considera un edifici malalt quan les persones que hi viuen experimenten efectes o trastorns de salut que estan relacionats en el temps que hi han viscut. Aquests problemes poden ser deguts al mal funcionament dels sistemes de calefacció, Ventilació, aire condicionat o la presència de materials insalubres relacionats amb la construcció del edifici. Segons la OMS un edifici malalt és el que presenta almenys un 20% dels seus ocupants símptomes com sequedat e irritació de mucoses, mals de cap, fatiga mental e hipersensibilitats, irritacions d’ulls, nas i gola, dificultats per concentrar-se i dificultats respiratòries.

 

Cóm saber si un edifici té danys estructurals

1.    Esquerdes diagonals en murs

2.    Separació entre elements estructurals

3.    Columnes inclinades o esquerdades

4.    Escales fracturades o separades del edifici

5.    Deformacions entre marcs, portes o finestres.

6.    Fissures en sostres, plafons i llosses.

 

Hi ha casos a Espanya  en grans companyies que comentaré més endavant i gràcies a això es van descobrir les deficiències als edificis. El ministeri de treball el 1995 va reconèixer que els 30% dels edificis tenen mala ventilació , massa hermetisme, molt electrificats, mala climatització..

A banda de tots aquets problemes n’hi ha un de molt important i és la pol·lució electromagnètica que ens afecta i molt. El cos és una màquina bioelèctrica  i el electromagnetisme del entorn produeix estrès electromagnètic. Els camps magnètics modifican la resistència elèctrica de la pell i el ritme cerebral i cardíac canviant el metabolisme. La malaltia produïda per aquets camps elèctrics s’anomena lipoatrofia  circularis, la grassa muscular es dissol formant una depressió en semicercle que desapareix quan la persona s’allunya del lloc de treball. Aquesta és una senyal que l’edifici esta malalt.

                                                

 

Tractament

·       Dieta i exercici

·       Hormona del creixement (serostim)

·       Metformina (Glucophage)

Sempre cal consultar al endocrinòleg

                                   

 

Casos rellevants

·       KBC Banc(Bèlgica, 1995) Més de 1300 casos

·       Espanya(2000-2010). Gas natural, La caixa, Torre Agbar, Aena, Telefónica

·       CNMV(Espanya 2019). Més de 30 empleats

·  Caprabo(2009-2010). Més de 30 treballadors a la seu central de Hospitalet de Llobregat.

 

 

  

 

TERAPIES PER I AMB ANIMALS

Utilitzar teràpies naturals i alternatives per animals pot resultar molt beneficiós a la hora de tractar la salut física i mental. El seu efecte esta comprovat de forma científica.

                                  

  

                                

 

Tipus de teràpies

1.    Reiki

Aquesta tècnica va ser  desenvolupada el 1922 per Mikao Usui al Japó. Consisteix en canalitzar l’energia a través de les mans per generar canvis físics, mentals, emocionals en el pacient. Al tractar amb animals hem de tenir en compte una sèrie de qüestions com que com és evident no és una elecció voluntària per part dels animals per això que se’ls pot tractar fins quan vulguin i s’ha de respectar.

2.    Craneosacral

El Dr. Upledger va crear aquesta teràpia que consisteix en la correcció manual de tensions del organisme per recuperar l’equilibri natural. En les sessions solen sentir-se molt relaxats i fins i tot podien modificar la seva postura, cal escoltar el que els animals es comunican durant la sessió.

3.    Aromateràpia i fitoteràpia

Per tractar les dolències físiques i mentals. S’utilitzen plantes medicinals i aromes per la cura dels animals. En l’antiguitat s’utilitzaven  en forma de fum o vapor per netejar impureses, prevenir l’aparició d’insectes i per generar canvis d’ànim.

4.    Equinoteràpia

El fet de treballar amb cavalls contribueix al desenvolupament cognitiu, físic, emocional, social per persones discapacitades o especials. Amb els moviments els cavalls estimulen el sistema nerviós i muscular per millorar l’àrea motora. Com a curiositat pensem que el trot transmet a la persona que el munta un total de 110 moviments diferents per minut. El burros també s’utilitzen per aquesta teràpia.

5.    Delfinoteràpia

Es tracta de nadar e interactuar amb dofins, sobretot per teràpies infantils en casos de paràlisis cerebral, trastorns de desenvolupament, autisme i retard psicomotor. Es creu que el sistema de comunicació natural que tenen per reconèixer el seu entorn a través d’ones ultrasòniques d’altíssima freqüència arriben a superar els 80 khz penetrant al sistema nerviós del qui esta en contacta estimulant determinades zones cerebrals, amés d’activar el sistema immunitari i regulen els processos corporals..

6.    Amb animals de companyia

Hi ha teràpies amb gossos anomenada canoteràpia. Els animals de granja s’utilitzen amb persones amb discapacitat intel·lectual. El ocells en entorns d’avis poden alleugerir la depressió e accelerar la interacció. Els peixos s’utilitzen per reduir l’ansietat gràcies a la contemplació.

 

 

 

 

 

L’ ORINOTERÀPIA

La historia d’aquesta pseudoteràpia es remunta a altres èpoques i civilitzacions. A l’antiga Roma servia per blanquejar les dents. A l’estat islàmic l’orina de camell s’utilitzava amb finalitats medicinals. A Mèxic i Nigèria s’utilitzava en alguns remeis. Però no va ser fins més tard que el naturòpata Britànic John W, Armstrong a principis del s. XX va popularitzar aquesta teràpia i la utilitzava per tractar picades d’insectes i dolors de queixals

 A partir del 1918 Armstrong va prescriure teràpies d’orina i el 1944 va publicar un tractat sobre la teràpia d’orina.

 

Efectivitat

Realment no existeix una evidència científica d’un us terapèutic vàlid. L’orina conté un 95% d’aigua, urea 9,3 g, clorur 1,87, sodi 1,17g, potassi 0,75g, creatinina 0,67g.

S’utilitza en casos com picades de meduses, abelles o vespes, cremades solars i petits talls e irritacions. Encara que pot ser contraproduent perquè es poden activar els nematocists que estan que estan al lloc de la picada empitjorant el dolor.

En alguns casos els defensors d’aquesta teràpia afirmen que la orina i la urea tenen un efecte anticancerígen i s’utilitza en algunes clíniques de tractament de càncer de Mèxic.

                                          

Riscos

Beure orina pot ser agressiu per l’intestí i causar problemes als ronyons que ja han treballat per filtrar els sediments que han sigut eliminats a l’orina. Pot causar infeccions ja que cada vegada que l’orina deixa el cos és comú que es contaminin amb bactèries  que al ser ingerides poden provocar infeccions i complicacions greus.

Posem un exemple un cas del 6 de Febrer de 2009 a Grabriela Ascaramuz se li va injectar orina per via intravenosa i va morir per una infecció. Havia estat hospitalitzada dos dies abans i estava apunt de ser operada i la orina se li va injectar amb la intenció de millorar la seva resistència per possibles futures infeccions postoperatòries .

Persones destacades que han utilitzat aquesta teràpia

El 1978 el primer ministre de la India Moranji Desai practicant de orinoteràpia va afirmar que la teràpia de l’orina era la solució mèdica  perfecta per a milions d’Indis que no podien pagar un tractament mèdic.

L’actriu Britànica Sarah Miles va beure de la seva pròpia orina durant 30 anys afirmant que immunitza contra les al·lèrgies.

L’exjugador de Beisbol Moisés  Alou orina a les seves mans per aliviar els callós.

La cantant Madonna va dir el 2019 que beu de la seva orina com a  cura de las seva bellesa.

                                     

 

 

 

 

 

LES PERSONES TOXIQUES

Es considera una persona tòxica quan ens altera profundament l’estat d’ànim i el comportament pot ser perjudicial tant per les persones que estan al seu voltant com per sí mateix. Moltes d’aquestes persones no han evolucionat emocionalment, son insegures, egoistes i poc independents. Es relacionen de forma absorbent, esgotant, estressant i deprimint a la gent que té al voltant. No tots reaccionen de la mateixa manera davant les persones, això vol dir que pot ser una persona que és tòxica per una persona no ho sigui per les demés. El fet del grau de proximitat influeix i la relació és més o menys tòxica, pot ser entre pares , amb amics o companys de feina. Tots podem arribar a ser persones tòxiques durant algunes etapes en casos com ser impulsius en les discussions, buscar constantment l’atenció o culpar als altres de les coses.

                                                  

 

 

Característiques de les persones tòxiques

·       Persones que es queixen sempre, negatius i victimistes.

·       Envejosos i no suporten l’èxit dels altres.

·       Narcisistes, creuen que tot el que fan estar bé.

·       Orgullosos, no suporten que els contradiguin.

·       Superbs, descalificatius i menyspreen als demés.

·    Controladors, dictatorials e imposen les normes de la relació.

·       No es responsabilitzen dels seus propis actes.

·  Manipuladors, enganyen per aconseguir els seus propòsits.

·   Ataquen verbalment e intenten humiliar i danyar l’autoestima.

·       Critican constantment

·       Fan xantatge i atemoritzan

·       Escampen rumors

·       Els agrada dramatitzar.

                                  

 

Efectes d’aquestes persones sobre les emocions

·       Esgoten la nostre energia i optimisme.

·   Provoquen que ens costi expressar el nostre punt de vista u opinió.

·       Els fa sentir culpables o avergonyits.

·       Ens fa por estar aprop d’aquesta persona o ens fa actuar amb peus de plom.

·       Et sents obligat a cuidar-la , protegir-la o estar per ella.

·       Et sents controlat.

 

Actuació davant d’aquestes persones

Estar atrapat en una relació tòxica pot causar conseqüències greus a nivell psicològic com estres, ansietat, depressió, manca d’autoestima, fòbies, problemes somàtics... El consell és apartar-se d’aquestes persones.

·       Analitzar, concretar i descriure les parts tòxiques de la persona.

·       Posar en  context  la situació i pensar que darrera les conductes tòxiques hi ha una manca de desenvolupament emocional com pors, frustracions, carències, traumes...

·       Establir límits si no pots reduir el contacta. Sempre pots negar l’accés a la teva intimitat i decidir fins on permets a l’altre accedir a nosaltres.

·       Relativitzar el seu comportament i no entrar al seu joc.

·       Utilitzar l’assertivitat

·       Aprendre a desconnectar quan comencin a queixar-se, trobar errades o consumir energia.