SINDROME DE TOURETTE

És un trastorn que provoca moviments repetitius o tics que son difícils de controlar. Aquets tics es presenten entre els 2 i 15 anys amb un promig de 6 anys i els homes tenen entre 3 i 4 vegades més probabilitats que les dones per desenvolupar-la. No té cura però es pot tractar i solen disminuir o controlar després de 10 anys.

                                        

Símptomes

Els tics, moviments o sons que passen sobtadament son breus e intermitents.

Tics

1. Simples: Sobtats, breus i repetitius en un número limitat de grups musculars.

Tics motors:

Parpadeig d’ulls

Sacseig del cap

Encongir les espatlles

Moure els ulls sobtadament

Torçar el nas

Fer moviments amb la boca

Tics vocals:

Esbufegar

Estossegar

Aclarir la gola

Bordar

2.  Complexos: Patrons de moviments diferents i coordinats on intervenen varis grups musculars.

Tics motors:

Tocar o olorar els objectes

Repetir moviments observats

Caminar seguint un patró determinat

Fer gestos obscens

Inclinar-se o girar

Tics vocals:

Repetir paraules o frases pròpies

Repetir paraules o frases dels altres

Usar paraules vulgars, obscenes o insults   

                         

 

 

Els tics poden:

Variar en tipus, freqüència i gravetat

Empitjorar en cas de malaltia, estrès, ansietat, cansament o emocions.

Passen tot l’any

Canvien en el temps

Empitjoren en l’adolescència i milloren cap a l’edat adulta

Causes

Hi ha un gran desconeixement perquè és un trastorn complexa que pot ser degut a factors genètics i ambientals. Les substàncies químiques al cervell que transmeten impulsos nerviosos com la dopamina i serotonina hi poden estar relacionats.

Factors de risc

Antecedents familiars

Sexe: Els homes tres entre 3 i 4 vegades  més probabilitats que les dones de patir-ho.

Complicacions

TDH

Toc

Trastorn aspecte autista

Dificultat d’aprenentatge

Trastorn del son

Depressió

Trastorn d’ansietat

Dolors relacionats amb tics i mals de cap

Problemes de control de la ira

 

                                     

 

 

 

 

 

 

 

  

 

ESOFAGITIS EOSINOFILICA

És una malaltia crònica del sistema immunitari. Els glòbuls blancs (eosinòfils) s’acumulen en el recobriment del conducta que connecta la boca amb el estómac(esòfag ). Aquesta acumulació és una reacció als aliments, als al·lèrgens, al reflux gastroesofàgic  i pot danyar o inflamar el teixit esofàgic. I aquest danyat por portar a tenir dificultat per empassar correctament.  No va ser fins a principis dels anys 90 que es va descobrir i és una de les principals causes de malaltia del sistema digestiu.

Símptomes

·       Dificultat per empassar

·  Sensació de que el menjar queda encallat al esòfag després d’empassar el menjar

·       Dolor al pit, sovint al centre

·       Reflux o aliments sense digerir

En nens:

·       Dificultat per alimentar-se en nadons

·       Dificultat per menjar

·       Vòmits

·       Dolor abdominal

·       Dificultat per empassar

·    Sensació que el menjar s’encalla al esòfag després d’empassar.

·       Absència de resposta als medicaments

· Retard en el desenvolupament amb creixement insuficient, desnutrició i pèrdua de pes.

Seria necessari acudir als metge en cas de dolor al pit, manca d’aire o dolor a la mandíbula o al braç perquè son símptomes d’un atac de cor.

                                       

Causes

Sol passar quan hi han glòbuls  blancs presents al tub digestiu. Es produeix una reacció al·lèrgica a una substància externa i pot ser:

1.  Reacció del esòfag : El revestiment del esòfag reacciona als al·lèrgens tals com aliments o pol·len.

2.  Multiplicació de eosinòfils : Aquets es multipliquen al esòfag i produeixen una proteïna que causa la inflamació.

3. Danys al esòfag : La inflamació pot causar la aparició de cicatrius, estrenyiment i formació excessiva del teixit fibrós en el revestiment del esòfag.

4.    Disfàgia: Pot presentar dificultat per empassar i que el menjar s’encalli.

5.    Altres símptomes : Dolor al pit o estómac.

Factors de risc

· Clima: Les persones que viuen en un clima fred o sec tenen més probabilitats de patir-ho.

·  Estació del any: Més probable entre la primavera i la tardor segurament per els alts nivells de pol·len  o altres al·lèrgens i persones que estan al aire lliure

·       Sexe: Més comú en homes que en dones

·       Antecedents familiars: Pot ser genètic

·   Al·lèrgies i asma: En cas d’al·lèrgies alimentàries o asma, dermatitis atòpica o malaltia respiratòria crònica és més possible que es pugui patir la malaltia

·        Edat: Comú en els nens però també en els adults.

                                   

Complicacions

·  Cicatrius al esòfag i estrenyiment: Dificultat per empassar i augment de la probabilitat que el menjar quedi encallat

·    Dany al esòfag: Degut a la inflamació del esòfag la endoscòpia pot perforar o esgarrar el teixit que el revesteix. I pot produir sensació de vòmit quan el menjar s’encalla al esòfag.

 

LA DIAFREOTERAPIA  

La paraula Diafreo prové del verb grec diafrein que vol dir deixar passar. La tècnica es realitza  a partir d’alliberar la respiració i el diafragma combinant l’estirament global de les cadenes musculars. En el nostra cas el diafragma ocupa un lloc central. Aquest múscul degut a la seva situació anatòmica estratègica i a la seva implicació en la respiració i estabilitat del cos pot facilitar o dificultar el moviment harmònic entre la part alta i baixa del cos que condiciona les demés funcions vitals del organisme. Els treballs es basen en els principis de fisiologia muscular establerts la fisioterapeuta francesa Françoise Mèziers i segons el seu mètode anomenat Mèzières la musculatura actua en cadena. La més important és la cadena posterior que va desde el crani als peus amb la prolongació en la cadena interna. El diafreo , una d’aquestes cadenes es coneix com a cadena lateral. Els grups musculars que les integren fan que es trobin crònicament escurçades i en tensió ja que en els nostres moviments quotidians sempre s’utilitzen en escurçament i mai en estirament. Això té com a conseqüència el seu escurçament al llarg de la nostra vida accelerant aquest afecte quan sorgeixen traumes físics o processos degeneratius. La diafreoterapia té efectes sobre el sistema neurovegetatiu regulant el ritme de vigília i somni millorant els funcionament dels òrgans. Això s’aconsegueix a partir de tècniques de correcció posturals i de respiració. Avui en dia es defineix el mètode com psico-corporal com un conjunt de tècniques que s’alineen per treballar en el restabliment de la salut a partir d’un treball suau, sense grans catarsis i explosions emocionals.

                               

Ens hem adaptat

1.    Bloquejant alguns zones del nostra cos.

2.  Hem après a inhibir certes respostes a aïllar informacions conflictives que els nostres sentits ens enviaven.

3.    Hem hagut de canviar una postura per no sentir més un dolor físic.

Les conseqüències

·   La pèrdua de la flexibilitat , espontaneïtat, de certs moviments i de la capacitat de resposta , de la connexió a certes àrees de la nostra memòria.

·       Causa una pèrdua de part de la nostra identitat.

                                      

En definitiva amb aquesta tècnica es busca la harmonització integral de la persona amb un treball corporal per recuperar amb l’alliberació de les tensions i consciència corporal cada part del cos. Es tracta de deixar anar expressions guardades en les memòries corporals per recuperar amés de la salut altres fragments de la nostra identitat que hagin pogut quedar no resoltes.

  

EL E.M.D.R

És una teràpia que s’utilitza per la superació d’experiències traumàtiques i aconseguir que no ens afectin negativament en el present. Permet alleugerir l’angoixa afectiva, reformular creences negatives i reduir l’excitació fisiològica.

En què consisteix

Desde que naixem el nostre cervell esta subjecte a un aprenentatge constant i el nostre inconscient s’omple d’informació i va construint la nostre personalitat psicològica i emocional. Això representa el 80% de nosaltres i recorda tot el que hem viscut. Mentre dormim experimentem 2 fases del son, el profund i el desentronitzat. Durant el somni desentronitzat es produeixen somnis dins la fase REM i és quan els ulls es mouen d’esquerra a dreta ràpidament i aquest moviment activa la amígdala on estan les nostre emocions per processar-les en el còrtex prefrontal, però algunes d’aquestes emocions es queden bloquejades a la amígdala creant un trauma. El EMDR utilitza l’estimulació bilateral cerebral amb moviments oculars, tapping, sons, estimulant el hemisferi cerebral. Això produeix un flux d’informació entre els 2 hemisferis alliberant una informació que estava bloquejada per una trauma i aconseguir que les emocions negatives es desestabilitzin i estimula el cervell per trobar noves solucions.

                                  

                                  

Bases

1.    Processar aconteiximents  traumàtics.

2. Tractar les circumstancies actuals que provocant malestar.

3. Incorporar nous pensaments de futur que ajudin a adquirir les habilitats necessàries  per l’adaptació.

Fases

1.    Conèixer els antecedents del pacient i preparar un pla de entrenament. S’identifiquen els records angoixants i situacions que causen malestar emocional.

2.   El terapeuta treballa amb el pacient amb imatges i tècniques de reducció del estrès.

3.    Avaluació i recuperació dels records traumàtics

4. Dessensibilització mentre el pacient s’enfoca en el record. Estimulació bilateral amb moviments oculars i tons auditius.

5.  Instal·lar una creença positiva i associar-la al record mentre continua l’estimulació bilateral.

6.    Quan s’ha enfortit la creença positiva es realitza un escaneig corporal per identificar si hi ha hagut una resposta física.

7.    El tancament. Comentar avanços fets i mantenir-los.

8.    Revaluació i progressos realitzats i revisió del pla de tractament.

                                       

Beneficis

·       Ansietat

·       Fòbies

·       Addiccions

·       Depressió

·       Atacs de pànic

·       Dols

·       Obsessions

·       Accidents traumàtics de la infantessa.

·       Problemes d’autoestima i manca de confiança

·       Por a parlar en públic

·       Millorar el rendiment en el treball, esports...

 

  

 

ELS ATACS ENERGÈTICS

Els atacs energètics son una forma d’agressió energètica que afecta al benestar físic, emocional i espiritual d’una persona. Els podem anomenar atacs energètics o psíquics i son l’emissió d’energia negativa que una persona dirigeix cap un altra amb la intenció de causar de causar dany o interferència i moltes vegades d’una forma inconscient. El tipus d’energia pot ser amb pensaments obsessius, enveges, ira o malediccions, rituals o manipulacions mentals. Els efectes d’una atac pot causar malestar físic, confusió mentals, cansament, desànim.. Els atacs poden der enviats per qualsevol persona sense ser conscient, només amb emocions intenses o pensaments negatius.

                            

Símptomes d’un atac

1. Cansament extrem: Cansament excessiu fins i tot després de haver descansat.

2. Malsons recurrents: Somnis pertorbadors o visions. Despertar-se amb angoixa.

3.  Canvis emocionals sobtats: Passar de la calma a sentir-se trist, enfadat o tenir por sense cap explicació.

4.  Sensació de sentir-se observat: Es perceben mirades o presències. Sentir incomoditat en certs llocs sense raó aparent.

5.   Malestar físic sense causa mèdica: Mals de cap, pressió al pit o molèsties digestives.

6.  Bloquejos en la vida personal: Percebre que els teus projectes, relacions, finances s’estanquen.

7.    Pèrdua de la claredat mental : Costa concentrar-se, prendre decisions o mantenir-se enfocat. Ment nuvolada i confosa.

                                        

Mètodes de protecció

1.    Neteja energètica amb sàlvia, palo santo o incens. Tenen la facultat de purificar, netejar energies denses del cos, la ment i espais físics. Encenem la planta o incens i es deixa que el fum es reparteixi per tot el cos desde el cap als peus. I en un espai repartint per tot arreu.

2.    Visualització de llum blanca. Imaginar que una esfera de llum brillant ens rodeja completament. Recomanable abans de dormir i sortir de casa.

3.    Utilitzar cristalls com a protecció. La obsidiana negra o turmalina tenen propietats de protecció i transmutació. Cal portar-los com a amulets o col·locar-los en llocs específics de la llar. Absorbeixen energies denses i mantenen la vibració en equilibri. S’han de netejar amb aigua i sal, llum solar o fum de sàlvia.

4.    Tall de llaços energètics amb visualització. Imaginar els fils que connecten el nostra cos amb una altra persona i en un estat de calma i concentració i visualitzar com es tallen amb unes tisores o espases de llum.

5.  Invocació de guies i arcàngels . Podem invocar els guies, mestres, arcàngels o éssers de llum demanant que ens acompanyin amb la seva presència i actuïn com a guardians. Els àngels més comuns son Miquel, Rafael i Metratrón.

És molt important mantenir una vibració alta amb tècniques com meditació, practicar la gratitud diària, exercici físic, menjar aliments naturals, escoltar música i mantenir l’ordre.

 

 

 

 

EL SINDROME DE ASPERGER

Es defineix com l’autisme sense discapacitat intel·lectual ni dificultats de llenguatge.

 

Característiques

· Tenen dificultats per entendre la comunicació no verbal(gestos,               expressions facials, tons de veu...)

·     Poden parlar dels temes que els interessa més durant molt de temps però té   dificultats per saber quan acabar de parlar.

·    Tenen dificultat per escollir temes per parlar o tenir una xerrada social amb   altres persones.

·    Comprenen el llenguatge segons el significat exacta de les paraules i per això   no entenen les bromes, acudits, metàfores, sarcasmes...

·       Poden expressar-se de forma mot formal, tècnica o pedant.

 

Cóm es relacionen amb altres persones.

·    Els resulta difícil reconèixer i comprendre les regles socials no escrites i per això es poden comportar de forma inadequada sense adonar-se.

·  Volen relacionar-se amb els demés però no saben com fer-ho i es poden sentir que estan sols.

·   Els resulta difícil interactuar en situacions on hi ha moltes persones i pot semblar que no vol relacionar-se o integrar-se.

·     Sembla que no expressa les seves emocions ni té en compte el demés però el que realment els passa és que els resulta difícil adonar-se dels sentiments i emocions dels demés.

·     Els costa expressar les seves emocions i a vegades sembla que reaccionen de forma inadequada, desproporcionada o fora de lloc.

                                  

                                  

 

Forma d’actuar i pensar

·    Pensament rígid i concret i això l’ajuda en activitats que requereixen atenció a detalls i repetició de patrons però té problemes en les que requereixen flexibilitat o recerca d’alternatives per resoldre problemes.

·       Fidel a les rutines de forma rígida i repetitiva.

·   Les rutines li proporcionen seguretat i pautes concretes d’actuació però limiten el seu comportament i això els dificulta la adaptació als canvis i situacions noves.

·  Tenen interessos molt concrets i específics on hi acumula molta informació i dedicació.

·       Poden ser extremadament sensibles o alguns estímuls ambientals i els pot molestar els sorolls, llums, olors, sabors...

                                    

Formes d’ajudar a questes persones

Reflexionar sobre els reptes socials que es troba tots el dies e intentar posar-se al seu lloc.

Tractar d’enpatitzar amb la seva experiència i entendre-la .

Intentar conèixer bé a la persona, gustos e interessos, punts forts i dèbils i les coses que son importants per ells.

Utilitzar un llenguatge directa i concret sense ambigüitats o dobles sentits. Així ens podrem comunicar millor.

Comprendre la importància de les rutines

Saber la millor manera de poder-lo recolzar.

 

 

 

LA RELACIÓ ENTRE LES EMOCIONS I ELS TRASTORNS DENTALS

Segons la medicina psicosomàtica les dents son els portadors de la nostre vitalitat i reflexa com vivim les tensions diàries . Fa uns milers d’anys els orientals i concretament els xinesos van descobrir una relació directa i emocional entre les diferents parts del cos. Van trobar canals d’energia i els van anomenar meridians. Cada meridià passa per un o varis òrgans. A orient tenen molta cura de les masticacions realitzant fins a 100 abans d’ingerir els aliments els aliments més sòlids. Es diu que una dentadura dolenta vol dir l’inici de que una persona té dificultats per manifestar la seva ofuscació, que les persones que son colèriques   tendeixen a expressar amb molta facilitat i les persones flemàtiques o amb melangia solen guardar la seva tensió per ser acceptades per un sentiment d’impotència. La ofuscació s’ha convertit en un problema que perjudica la llibertat d’expressió i fa apretar la mandíbula amb risc de danyar la nostre dentadura, aquesta malaltia s’anomena bruxisme i acaba danyant greument les dents i l’origen és l’estrès i la tensió i és totalment inconscient. Cal analitzar el que ens pertorba abans de que ens provoqui tensions musculars a les espatlles, coll, cap, mandíbula.  Caldria també controlar el PH de la saliva que hauria d’estar entre 6,2 i 6,5 i si esta per sota podria ser excés de bilis grogues motivat per la ofuscació.

                                          

Entre els 6 i 8 mesos de vida apareixen els incisius inferiors centrals, els superiors centrals i laterals superiors e inferiors. Segons els orientals les dents estan relacionades per meridians del ronyó i la bufeta. El ronyó és l’òrgan de la convivència i ens connecta amb la nostra capacitat de compartir les nostres llums i ombres amb els demés. Quan han caigut les dents de llet i apareixen els definitius els incisius centrals son més grans que tots els demés i això vols dir un desig de tenir espai i vèncer l’estat d’estrès que provoca la relació amb els membres de la família. Tot és pitjor amb els nens que tenen malsons i dificultats per dormir i tenen por per relacionar-se amb l’exterior. Els incisius son la imatge al món i deixa entreveure la nostra força per expressar les nostres idees, mastegar les nostres experiències. Com sabeu els animals ensenyen  els seus incisius per mostrar el seu poder. Quan som adults les dents poden patir descalcificació. És important beure molta aigua fora dels menjars i evitar l’excés de sol. Per exemple si un odontòleg troba alguna càries als 4 incisius superiors o inferiors caldria revisar l’estat de l zona lumbar i sacra. Els camins estan regats per els meridians del fetge i la vesícula biliar. El fetge esta relacionat amb els valors morals i ens sentim afectats per tot allò que no compleix amb les nostres expectatives i la vesícula mostra la colera que ens sentim rebutjats o exigits en excés.

                                          

                                               

Les dents i emocions

1.    Incisius: Parla de la relació amb els nostres

pares i els sentiments de supervivència i necessitat de ser estimats. De la sexualitat en parella i capacitat d’estimar els demés.

2.    Canins: Desig de posseir i els nostres desitjos sexuals. Si estan malament pot voler dir que es tracta d’una persona amb sensació d’escassetat. Les infeccions es manifesten en forma de ira o ràbia.

3.    Premolars superiors: Desitjos de ser en relació als demés i desitjos del jo i crear quelcom meu al món.

4.    Premolars inferiors: Sentiment de haver sigut víctima d’injustícies a la vida.

5.    Molars superiors: Desig de créixer a la vida, de crear la nostre pròpia vida. Quan esta dèbil hi ha emocions de por o desconfiança en el futur.

6.    Molars inferiors: Aferrament al passat i experiències viscudes i flexibilitat per enfrontar-nos als cops de la vida. Si hi han infeccions denoten problemes en les relacions.

7.    Queixals del judici: Parlen del nostra destí. Desitjos per anar en la direcció correcta . Si hi ha algun problema vol dir enuig e infelicitat. La persona és incapaç de trobar la seva identitat al món.