LES EXPERIENCIES PROPERES A LA MORT

Son vivències subjectives que experimenten algunes persones quan estan aprop de la mort o en situacions extremes.

La forma de les vivències son:

1.    Experiència extra-corpòria.

Sortir del cos i contemplar des de dalt el que succeeix a la sala de operacions o el lloc del accident. Un veu el seu propi cos i és conscient de que esta morta.

2.    Entrada a un túnel.

Recorre a gran velocitat una distancia direcció a una llum. La persona esta al·lucinada per el que succeeix.

3. Arribada a un gran espai de pau, felicitat i plenitud. És un sensació indescriptible.

4.    Retrobament amb familiars o amics morts. Es produeixen converses i es retroben amb familiars que no sabien que estaven morts.

5. Retrobament amb personatges espirituals amb una potent llum interior(àngels, Déus...)

6.    Revisió de vida

Tots els fets de la vida passant per davant com una pantalla i es fa una revisió dels records positius o negatius.

7.    Sensació de que es traspassa una frontera i ja no tornarà enrere.

8.    S’escolta una veu que diu que hem de tornar perquè encara no és hora de la mort, encara que no hi ha moltes ganes de tornar per la sensació tant gran de benestar que s’experimenta.

Després d’aquestes experiències moltes persones van perdre la por a la mort.

                                   

Causes d’aquestes experiències

1.    Manca d’oxigen al cervell

En casos com aturades de cor o accidents greus al cervell no li arriba suficient oxigen i això pot causar  al·lucinacions i visions de túnels de llum o extra corporals.

2.    Alliberació de endorfina

En situacions extremes el cos allibera grans quantitats de endorfines generant sensació de eufòria i calma. Així mostra l sensació de pau que relaten les persones amb aquestes experiències.

3.    Activitat cerebral anormal

En casos en que el cor s’atura el cervell segueix actiu i hi ha un breu però intens augment de l’activitat cerebral i això podria generar experiències sensorials durant la EPM.

4.    Fenòmens dissociatius

Les EPM podrien ser una manifestació de dissociació, mecanisme de defensa del cervell en moments de perill extrem. Això permet que la ment es desconnecti.

                                 

 

Estudis sobre el tema

Un estudi del 2011 realitzat per la universitat de Virginia deia que entre el 10% i el 20 % de les persones que sobrevivien a situacions de risc vital havien experimentat EPM. Moltes persones que ho han experimentat tenen canvis psicològics importants valorant molt més la vida i tenen menys por a la mort. El 2001 en casos de aturades de cor un 18% dels sobrevivents van tenir un EPM. Amb una sensació de pau i visions de túnels de llum. Del 93% al 95% de les EPM son descrites com a placenteres, positives i de pau. I nomes un 7% son negatives o angoixants. Hi han moltíssims casos registrats al món, més de 290.000. En el nostre país hi ha projectes amb uns 830 casos registrats.

                                

 

 

LA TERAPIA REGRESIVA

Aquest tipus de teràpia es remunta a cultures ancestrals i orientals. És un mètode excel·lent per eliminar traumes, pors i fòbies. La intenció és despertar records en la persona que ni ella sabia que existissin i amb la regressió es trobarà la font que va originar el bloqueig emocional que tenim en el present. Quan es transporta la ment a un estat de repòs s’arribarà al inconscient perquè els records i les vivències que ens trasbalsen surtin a la llum prenent consciència d’ells i recuperant el control de la seva vida.

La qüestió és que s’ha d’ajudar al pacient a aconseguir un estat alterat de consciència revivint situacions enterrades a la seva ment mitjançant la relaxació profunda o hipnosis.. D’aquesta manera sortiran a la llum situacions de la infantessa, adolescència ... causants de comportaments i problemes actuals. Reviure el trauma és imprescindible per desactivar el nostre cos, son les memòries anclades per arribar a la sanació física.

Beneficis

1.    Alliberar les emocions bloquejades

2.  Ens enfronta a les nostres pors més profundes per restar-li poder.

3. Ensenya a relativitzar els traumes de la vida i perdonar-los, cada experiència forma part de la evolució.

4.  Ajuda a sanar relacions conflictives, alliberar llaços i dependències amb altres persones.

5.    Redueix el estrès.

6. Redueix i elimina la por a la mort i al patiment per la mort d’éssers estimats.

A qui va indicat

1.     A les persones a qui no flueixi la vida per malaltia física, emocions...

2.    Persones que vulguin un procés de creixement personal i vulguin recordar els seus dons i qualitats.

 

A qui no va indicat

A persones amb psicosis, esquizofrènia, trastorn bipolar o el límit de personalitat, aspergir, epilèptics, anorèxies agudes o persones que hagin intentat suïcidar-se, prenguin ansiolítics, neurolèptics o antidepressius. El motiu és que aquestes patologies produeixen una pèrdua de la realitat conscient i una entrada tant profunda en el inconscient que produeix la regressió y podria cronificar  els símptomes.

 

 

 

 

 

 

 

LES ZONES MÉS RADIACTIVES DE LA TERRA

1.    Fukuschima (Japó)

Degut al terratrèmol del 2011 i el posterior tsunami va provocar moltes morts i molts danys materials. Sobretot a la planta nuclear de Fukuscima on van col·lapsar 3 dels reactors i fuites que van anar cap el mar. Seran necessaris molts anys en desaparèixer.

                                 

                                 

                             

2.    Chernóbil (Ucraïna)

Després de 30 anys segueix sent una de les zones més radioactives del món. La causa del desastre va ser deguda a les proves de simulació del tall de subministra elèctric que va produir un sobreescalfament del nucli del reactor nuclear originant una explosió de hidrogen acumulat i a alliberar gasos tòxics i materials radioactius. Aquesta alliberació va ser 500 vegades més gran que la bomba atòmica de Hiroschima . Almenys en 13 països de Europa es va detectar radiació.

                               

3.    Mailun-Suu (Kirguistán)

En els anys 40 es van detectar grans quantitats de urani, en aquells anys es produïa extracció de urani i es va convertir en un lloc de residus de urani. Hi ha perills per consum d’aigua del riu contaminat.

                             

                            

4.    Semipalátinsk (Kazajistán)

És el lloc amb més explosions nuclears del món:456 entre 1949 i 1989. Sobretot per part de la URSS.

                              

5.    Siberia (Rusia)

A Seversk es guarden residus nuclears en grans piscines descobertes. Amés de grans explosions de plutoni.

                             

6.    Sellafield (Regne Unit)

La costa oest de Anglaterra és una de les més contaminades del món. A Cumbria la planta nuclear de Windscale produeix plutoni per bombes nuclears, però un dia es va cremar un dels reactors i es va tardar 42 hores en descobrir-ho. El perill es va produir perquè no es a poder desallotjar a temps a les persones i van haver-hi gran quantitat de contaminació radioactiva. Es van alliberar 8 milions de litres de residus al mar.

                                

7.    Mayak (Rusia)

Hi havia una central nuclear de plutoni. Es van llençar al riu molts residus i el 1957 es va prod uir una explosió que va alliberar 100 tones de residus radioactius al exterior. Desde llavors es van produir fuites, explosions, incendis i turmentes de vent. Amés 1.3 milions de persones utilitzen aigües contaminades d’aquesta radiació.

                             

8.    Somàlia

Des de els anys 90 les aigües de Somàlia han sigut una deixalleria de brossa nuclear produïda per els països desenvolupats. El 2004 el tsunami va arrossegar barrils rovellats de urani, plom, mercuri i cadmi.

                             

9.    Mar Mediterrani

A la zona més oriental hi ha nivells alts de contaminació radioactiva. Es creu que és degut al transport de residus radioactius del accident de Chernóbil a través del mar negre.

                                 

10.         Hanford Site (EEUU)

A Washington es va instal·lar la planta nuclear on es va dissenyar Fat Man la bomba atòmica utilitzada a Nagasaki. Actualment encara hi han el 70% del total de residus radioactius del país, uns 200 milions de litres de residus líquids, 700 milions de residus sòlids i 500 km2 d’aigües subterrànies contaminades.

                                 

       

 

 

 

LA REENCARNACIÓ

Aquesta creença es basa en que la ànima i el esperit de les persones comença una nova vida en un cos o forma física diferent després de la mort biològica. Aquesta ànima o esperit viatge per diferents cossos per aprendre en diverses vides les lliçons a través del temps. La creença de la reencarnació ha estat present a la humanitat des de fa molts anys. En religions com el hinduisme, budisme, jainisme i taoisme.

La reencarnació segons les religions:

1.    Hinduisme

Es reencarna el cos subtil que canvia del cos físic en el moment de la mort. Segons les accions bones o dolentes es reencarna en una existència superior, intermitja  o inferior. La qualitat de la reencarnació dependrà del mèrit o manca de mèrits que hagin acumulat cada persona segons les seves actuacions, s’anomena Karma que és possible modificar amb la pràctica del ioga.

2.    Jainisme

És una religió posterior al hinduisme. Les ànimes van recollint els fruits de les seves bones o males accions a traves de les vides.

3.    Sijisme

Creuen que la ànima ha de transmigrar d’un cos a un altra com a part de la evolució. La evolució serà una unió amb Déu amb la purificació del esperit.

4.    Budisme

Creuen de una manera diferent perquè neguen que existeixi una entitat en el individu que pugui reencarnar-se però afirmen que un nou individu aparegui en funció de les accions d’un anterior.

5.    Shinto

Creuen la reencarnació en forma de esperits o ànimes que es relacionaven amb els vius.

6.    Taoisme

Segons aquesta religió el tao és un principi suprem que impregna tot el univers, la natura és immortal i eterna.

7.    Cristianisme

Durant els tres primers segles la creença dominant sobre la reencarnació prové del Platonisme. Plató afirmava que una vida no era suficient per retornar a l’estat celestial original de la puresa, per tant la ànima d’una persona ha de passar per la vida d’un animal per tornar a ser humà.

                                  

 

Investigacions sobre el tema

L’escriptor Ian Stevenson va afirmar haver investigat molts nens que afirmaven recordar una vida passada. Va realitzar més de 2500 estudis durant 40 anys. Va identificar cada persona morta que va descriure cada nen i va verificar els fets de la vida de la persona morta que coincidien amb els records del nen. Va trobar coincidències de marques i defectes de naixement com certes ferides i cicatrius de la persona morta.

Per altra banda també hi ha els escèptics com Paul Edwars que han criticat l’estudi d’aquets casos.

                             

 

  

 

IKIGAI

Segons els Japonesos tot el món té un ikigai que es port traduir com una raó de vida. Alguns ja l’han trobat, d’altres el porten en el seu interior  però encara l’estan cercant. El fet de tenir-lo clar i definit provoca una gran satisfacció, felicitat i significat a la vida. Existeix una illa al Japó. Okinawa on hi viuen més persones centenàries que en tot el món i anomenen el ikigai com la raó per llevar-se cada dia. Quan una persona viatge al Japó observa una gran  quantitat de persones que estan actives després de jubilar-se, la majoria mai es retiren i continuen treballant amb el que els agrada fins que la salut els hi permeti. La paraula jubilació com l’entenem a occident no existeix al Japó. La vida en comunitat i tenir un ikigai clar son tant o més importants que tenir una dieta Japonesa saludable. Com hem dit abans i tornant a parlar de Okinawa com exemple en aquesta illa hi ha més persones majors de 100 anys per 100.000 hab. Que en qualsevol altra regió del planeta.

                                            

Entre altres característiques:

·   Pateixen menys malalties cròniques com càncer o dolències cardíacas  i menys afeccions inflamatòries.

· Tenen menys radicals lliures en sang que son els responsables  del envelliment cel·lular gràcies a ingerir només fins un 80% i no quedar tip del tot i prendre molt de té.

·   Els casos de demència el índex és més baix que la mitjana de la població mundial i la menopausa en les dones és més suau.

·  Els homes i dones mantenen un nivell elevat de hormones sexuals fins a edats molt avançades.

·       Tots tenen un hort

·       Pertanyen a una associació de veïns

·   Realitzen petites activitats com la música, cantar , ballar i en gaudeixen molt.

·     Estan molt orgullosos de les seves tradicions i cultura local.

·       Mostren passió per tot el que fan.

· S’ajuden mútuament en labors com la agricultura, construccions de casa...

·     Estan sempre ocupats.

Per altra banda existeix un grup de gent amb interessos comuns que s’ajuden entre si son anomenats els moais. Els membres han de pagar una quantitat mensual establerta que dona dret a assistir a reunions, sopars...

Pertanya a un moai ajuda a mantenir l’estabilitat emocional i financera.

                                 

Claus per viure un ikigai amb èxit

1.    Mantenir-se sempre actiu(no retirar-se mai)

2.    Acceptar les coses amb calma

3.    Menjar fins el 80% sense atipar-se molt

4.    Rodejar-se de bons amics

5.    Estar en forma

6.    Somriure més

7.    Reconectar amb la natura

8.    Donar les gràcies a tots i per tot.

9.    Seguir el ikigai propi

10.Viure al moment. Oblidar el passat, no pensar massa en el futur i viure el present.

  

 

LA BIODESCODIFICACIÓ

En general la medicina tradicional tracta els símptomes físics i la biodescodificació busca les arrels emocionals de les dolències físiques. Aquesta teràpia parteix de la base que tota malaltia té un origen emocional. Va ser desenvolupat per Christian Flèche amb les teories del Dr. Hamer que deia que els conflictes emocionals no resolts  poden desencadenar canvis físics al cos. Per exemple una persona amb un estres constant podria desenvolupar hipertensió degut a l’activació continua del sistema nerviós i algú amb por profunda podria patir problemes gàstrics com acidesa o llagues. La biodescodificació identifica les connexions i treballa en la resolució emocional per permetre que els cos es recuperi.

                                      

Identificació de algunes dolències

1.    Estres: S’acumula a les espatlles i al coll. Al portar carregues emocionals o excés de responsabilitat es converteix en tensió muscular.

2.    Por: Es reflexa al estómac. Activa el sistema digestiu i causa acidesa, vòmits o dolor estomacal.

3.    Tristesa: S’associa amb el pit i la respiració. La tristesa profunda pot generar una sensació de opressió al pit i dificultats respiratòries.

4.    Ansietat: Afecta al cap. Mals de cap i migranyes

5.    Culpa: Afecta al abdomen. Problemes gastrointestinals o inflamacions abdominals.

                                      

 

La ciència ha demostrat que el sistema nerviós central, el sistema immunològic i els sistema endocrí estan connectats. Es coneix com la psiconeuroimmunologia .

1.    Hormones del estres: Quan estem estressats el nostra cos allibera cortisol i adrenalina. Aquets químics son útils en situacions de emergència però si son crònics poden debilitar el sistema immunològic augmentant la pressió arterial i causar inflamació.

2.    L’eix intestí-cervell: El intestí és el segon cervell perquè conté milions de neurones que interactuen amb el sistema nerviós central. Les emocions com la por o la ansietat poden alterar l’equilibri de bactèries en el intestí causant problemes digestius.

3.    La plasticitat cerebral: Les experiències emocionals poden canviar la estructura i funció del cervell i afecta a la regulació emocional i la percepció del dolor.

Aplicació de la biodescodificació

1.  Identificar les emocions: Reflexió sobre l’estat emocional. Què estàs sentint i com es manifesta al cos? Mantenir un diari per registrar les emocions i qualsevol símptoma físic.

2.  Preguntes: Què estava passant a la meva vida quan van començar els símptomes? A quina emoció m’estic enfrontant? Això pot ajudar a identificar patrons emocionals que podrien afectar a la salut.

3.  Usar tècniques d’alliberació emocional: Tápping, escriptura terapèutica, meditació, mindfullness

 

 

 

 

 

  

 

SINDROME DE REYE

És una afecció greu que causa inflo al fetge i al cervell. Es pot presentar a qualsevol edat però és més comú en els nens i adolescents i després d’una infecció vírica com la varicel·la. En cas de que els símptomes siguin la desorientació. Les convulsions i la pèrdua de coneixement cal tractament urgent. Es relaciona la presa de la aspirina amb aquest síndrome en nens o adolescents amb grip i varicel·la Per això no s’ha donar aspirina als nens o adolescents. Per tractar la febre o el dolor millor donar tylenol o ibuprofeno sobretot en nadons o nens.

Símptomes

Solen començar als 3 o 5 dies després de començar una infecció vírica com la grip o varicel·la, també es pot donar després d’un refredat. En els nens disminueix el nivell de glucosa en sang i augmenten els nivells de amoníac i acidesa a l sang. Pot inflar-se el fetge i acumular grasses al igual que el cervell i això pot provocar atacs, convulsions o pèrdua de coneixement.

                            

Els símptomes en nens menors de 2 anys:

·       Diarrea

·       Respiració ràpida

Els símptomes en nens més grans i adolescents :

·       Vòmits continus

·       Somnolència o cansament

Els símptomes més greus:

·       Conducta irritable, agressiva o irracional

·  Confusió o veure o escoltar coses que no existeixen

·       Debilitat als braços i cames

·       Convulsions

·       Tenir molta mandra

·       Disminució del nivell de coneixement

·   En cas de sospita que un nadó pot patir convulsions o pèrdua de coneixement cal avisar a urgències.

·  En cas de sospites de un nen que pateix vòmits constants i estar somnolent o cansat en excés o canvis de comportament sobtats.

                                 

Causes

Es desconeixen les causes exactes però s’ha relacionat la presa de aspirina durant una malaltia vírica com a possible causa. En alguns nens el síndrome pot ser causat per altres malalties com una afecció metabòlica sense prendre aspirina. Cal saber que la aspirina pot tenir varis noms com àcid acetilsalicílic,acetilsalicilato, àcid salicílic o salicilat.