LA FIBROMIALGIA

És una malaltia crònica que causa dolor generalitzat. Afecta entre el  2 i 4% de les persones i en especial les dones i les que pateixen altres malalties de tipus reumàtic tenen major risc de patir fibromialgia. No és inflamatòria ni autoimmune , encara que les darrers investigacions que parlarem més endavant ho desmenteixen. Esta relacionat el sistema nerviós. Les substàncies químiques del cervell com la serotonina i noradrenalina hi poden estar desequilibrades i això modifica les reaccions als estímuls dolorosos. Causa fatiga, manca del son i problemes de humor com ansietat o estres. Actualment no existeix cura per aquesta malaltia. Els medicaments, exercici i teràpia poden ajudar.

Símptomes

·       Problemes amb la memòria o el pensament que és poc clar.

·       Depressió o ansietat

·       Migranyes o dolors de cap per tensió

· Problemes digestius com síndrome del intestí irritable(restrenyiment o diarrea) o acidesa estomacal.

·  Problemes urinaris degut a la bufeta irritable o hiperactiva.

·       Dolor pelvis.

Per detectar altres causes poden ser útils els anàlisis de sang i les radiografies sobretot per malalties com problemes de tiroides o inflamacions.

                                  

Tractaments

·       Vida saludable, millorar el son i alleugerir la fatiga.

·       Fer exercici com caminar, nadar, fer estiraments, ioga

·       Meditació per el estres.

·       La teràpia del Reiki és molt aconsellable per les seus resultats.

·    Medicaments com la pregabalina per el dolor, duloxetina per alleugerir el dolor i la fatiga

·       Relaxants musculars, antidepressius i anticonvulsius.

                                 

 

Un nou estudi apunta a que la fibromialgia es produeix per problemes autoimmunes. Les investigacions del institut de psiquiatria i neurociència del King’s college de Londres ha demostrat que molts casos estan causats per anticossos que augmenten la activitat dels nervis que detecten el dolor en tot el cos. El augment de la sensibilitat al dolor, la debilitat muscular, la reducció del moviment i la disminució del número de petites fibres nervioses a la pell, tipicas de la fibromialgia son conseqüència dels anticossos del pacient. Els anticossos de persones amb fibromialgia que viuen en països com Regne Unit i Suècia van donar resultats similars. El següent pas serà identificar a quins factors s’uneixen els anticossos que  provocant els símptomes. Almenys 1 de cada 40 pax que estan afectades  per fibromialgia a tot el món el 80% son dones, que ho solen desenvolupar entre els 25 i 55 anys encara que els nens ho poden patir també. 

 

PKU-FENILCETONURIA

És un trastorn hereditari poc freqüent que provoca que un aminoàcid anomenat fenilalanina s’acumuli al cos. La fenilcetonúria es produeix com a conseqüència de un canvi en el gen de la fenilalanina . Aquest gen ajuda a crear el enzim necessària per descompondre la fenilalanina. Sense el enzim es pot desenvolupar una acumulació perillosa quan una persona afectada menja aliments que contenen proteïna o consumeix aspartam, un endolcidor artificial I això pot provocar amb el temps greus problemes de salut. Quan una persona ja sigui un nadó, nen o adult té aquesta malaltia ha de evitar aliments amb proteïnes. Gràcies a alguns medicaments es pot permetre menjar més o menys quantitat d’aliments. En països com EEUU s’examinen als nadons després de néixer per detectar si ho tenen i així poder començar un tractament per ajudar a prevenir limitacions en les àrees del pensament, la comprensió i la comunicació.

                                       

Símptomes

Els nounats que tenen la malaltia al principi no presenten cap símptoma però sense tractament els nadons poden manifestar signes de la malaltia en pocs mesos.

Els signes son:

1.    Olor semblant a la humitat al alè, la pell o la orina provocat per l’excés  de fenilalanina als cos.

2.  Problemes del sistema nerviós que poden influir convulsions.

3.    Erupcions cutànies com èczemes.

4.  Poden tenir la pell, el cabell i ulls més clars que els demés membres de la família per la fenilalanina que no pot transformar-se en melanina.

5.    Tamany del cap més petit del normal.

6.    Hiperactivitat

7.    Discapacitat intel·lectual

8.    Retard en el desenvolupament

9. Problemes de comportament, emocionals i socials i trastorns de salut mental. 

                                 

Tipus

-Fenilcetonuria clàssica: És la més greu. Manca el  enzim que es necessita per descompondre la fenilamina. Per això els nivells elevats d’aquesta pot generar un dany cerebral greu.

-Menys greu: El enzim té una mica de funció i els nivells no son tant elevats, per això el risc de dany cerebral és menor.

Les persones que tenen aquesta malaltia i queden en estat corren el risc de patir una altra forma de malaltia anomenada fenilcenoturia materna i si els dones no segueixen la dieta especial abans del embaràs els nivells de fenilalalina a la sang poden ser altes i danyar al nadó. Els nadons nascuts de dones que tenen nivells alts no sol ser hereditari però poden tenir problemes greus si el nivell és alt durant l’embaràs. Els nounats poden tenir un pes baix al néixer, un cap inusualment petit i problemes de cor.

Factors de risc

-Els dos pares tenen una modificació genètica que la causi

-Ser descendent de una determinada raça o ètnia. Als EEUU és més comú en   persones descendents de Europeus i menys comú en persones afro.

Complicacions

En cas que no es tracti pot provocar:

1. Dany cerebral irreversible i discapacitat intel·lectual desde els primers mesos de vida.

2.    Problemes neurològics(convulsions i tremolors)

3. En cas de nens més grans i adults pot provocar problemes de conducta, emocionals i socials.

4.    Problemes greus de salut i desenvolupament.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA TERAPIA REGRESIVA

Aquesta teràpia busca explorar i resoldre problemes emocionals, psicològics o espirituals a traves de la regressió. El pacient és guiat a reviure experiències passades de la seva infantessa i de vides anteriors. S’utilitza en psicologia per desbloquejar records reprimits i comprendre les causes de certs traumes o patrons de comportament.

En que consisteix

S’aplican tècniques de relaxació profunda on les psicòleg guia al pacient a un estat de consciència alterada com hipnosis o meditació. Quan s’arriba a aquest estat el pacient es porta a reviure moments determinats del passat com la seva infantessa, experiències traumàtiques o records de vides passades. El objectiu és que el pacient s’enfronti a aquets records i els puguin processar alliberant bloquejos emocionals i poder tenir major comprensió de si mateix.

                                

Finalitat

Es realitza per ajudar a les persones a sanar traumes emocionals o psicològics no resolts. Poden estar relacionats amb experiències passades, d’infantessa...

Beneficis

1. Sanació de traumes emocionals: Amb la regressió el pacient reviu i processa experiències doloroses del passat i pot alliberar emocions reprimides i ajudar a sanar les ferides emocionals.

2. Millorar els patrons de comportament: Entendre les arrels de certs comportaments i reaccions. Així es poden canviar patrons negatius.

3.  Alleujament de fòbies i pors: Al identificar i treballar sobre les pors o fòbies profundes, la teràpia regressiva pot ajudar a reduir o eliminar els bloquejos emocionals.

4. Major autocomprensió : El procés d’explorar experiències passades o vides anteriors pot oferir una major claredat sobre la vida actual del pacient i així aconsegueixi un sentit de pau i comprensió.

5. Alleujament del estrès i ansietat: La alliberació d’emocions reprimides o conflictes no resolts pot reduir els nivells de ansietat i estrès.

                                   

Procés de la teràpia

1.    Consultar a un professional sempre

2. Tenir expectatives clares: El pacient ha d’estar disposat a obrir-se a la experiència i tenir expectatives realistes sobre el procés. No sempre els resultats son immediats.

3.  Disposició a reviure experiències difícils: Els records poden ser dolorosos o traumàtics i s’ha d’estar preparat .

4.  Relaxació mental i emocional: El pacient ha d’estar relaxat.

5.    No esperar solucions ràpides: Paciència i compromís son necessaris.

 

SINDROME DE TOURETTE

És un trastorn que provoca moviments repetitius o tics que son difícils de controlar. Aquets tics es presenten entre els 2 i 15 anys amb un promig de 6 anys i els homes tenen entre 3 i 4 vegades més probabilitats que les dones per desenvolupar-la. No té cura però es pot tractar i solen disminuir o controlar després de 10 anys.

                                        

Símptomes

Els tics, moviments o sons que passen sobtadament son breus e intermitents.

Tics

1. Simples: Sobtats, breus i repetitius en un número limitat de grups musculars.

Tics motors:

Parpadeig d’ulls

Sacseig del cap

Encongir les espatlles

Moure els ulls sobtadament

Torçar el nas

Fer moviments amb la boca

Tics vocals:

Esbufegar

Estossegar

Aclarir la gola

Bordar

2.  Complexos: Patrons de moviments diferents i coordinats on intervenen varis grups musculars.

Tics motors:

Tocar o olorar els objectes

Repetir moviments observats

Caminar seguint un patró determinat

Fer gestos obscens

Inclinar-se o girar

Tics vocals:

Repetir paraules o frases pròpies

Repetir paraules o frases dels altres

Usar paraules vulgars, obscenes o insults   

                         

 

 

Els tics poden:

Variar en tipus, freqüència i gravetat

Empitjorar en cas de malaltia, estrès, ansietat, cansament o emocions.

Passen tot l’any

Canvien en el temps

Empitjoren en l’adolescència i milloren cap a l’edat adulta

Causes

Hi ha un gran desconeixement perquè és un trastorn complexa que pot ser degut a factors genètics i ambientals. Les substàncies químiques al cervell que transmeten impulsos nerviosos com la dopamina i serotonina hi poden estar relacionats.

Factors de risc

Antecedents familiars

Sexe: Els homes tres entre 3 i 4 vegades  més probabilitats que les dones de patir-ho.

Complicacions

TDH

Toc

Trastorn aspecte autista

Dificultat d’aprenentatge

Trastorn del son

Depressió

Trastorn d’ansietat

Dolors relacionats amb tics i mals de cap

Problemes de control de la ira

 

                                     

 

 

 

 

 

 

 

  

 

ESOFAGITIS EOSINOFILICA

És una malaltia crònica del sistema immunitari. Els glòbuls blancs (eosinòfils) s’acumulen en el recobriment del conducta que connecta la boca amb el estómac(esòfag ). Aquesta acumulació és una reacció als aliments, als al·lèrgens, al reflux gastroesofàgic  i pot danyar o inflamar el teixit esofàgic. I aquest danyat por portar a tenir dificultat per empassar correctament.  No va ser fins a principis dels anys 90 que es va descobrir i és una de les principals causes de malaltia del sistema digestiu.

Símptomes

·       Dificultat per empassar

·  Sensació de que el menjar queda encallat al esòfag després d’empassar el menjar

·       Dolor al pit, sovint al centre

·       Reflux o aliments sense digerir

En nens:

·       Dificultat per alimentar-se en nadons

·       Dificultat per menjar

·       Vòmits

·       Dolor abdominal

·       Dificultat per empassar

·    Sensació que el menjar s’encalla al esòfag després d’empassar.

·       Absència de resposta als medicaments

· Retard en el desenvolupament amb creixement insuficient, desnutrició i pèrdua de pes.

Seria necessari acudir als metge en cas de dolor al pit, manca d’aire o dolor a la mandíbula o al braç perquè son símptomes d’un atac de cor.

                                       

Causes

Sol passar quan hi han glòbuls  blancs presents al tub digestiu. Es produeix una reacció al·lèrgica a una substància externa i pot ser:

1.  Reacció del esòfag : El revestiment del esòfag reacciona als al·lèrgens tals com aliments o pol·len.

2.  Multiplicació de eosinòfils : Aquets es multipliquen al esòfag i produeixen una proteïna que causa la inflamació.

3. Danys al esòfag : La inflamació pot causar la aparició de cicatrius, estrenyiment i formació excessiva del teixit fibrós en el revestiment del esòfag.

4.    Disfàgia: Pot presentar dificultat per empassar i que el menjar s’encalli.

5.    Altres símptomes : Dolor al pit o estómac.

Factors de risc

· Clima: Les persones que viuen en un clima fred o sec tenen més probabilitats de patir-ho.

·  Estació del any: Més probable entre la primavera i la tardor segurament per els alts nivells de pol·len  o altres al·lèrgens i persones que estan al aire lliure

·       Sexe: Més comú en homes que en dones

·       Antecedents familiars: Pot ser genètic

·   Al·lèrgies i asma: En cas d’al·lèrgies alimentàries o asma, dermatitis atòpica o malaltia respiratòria crònica és més possible que es pugui patir la malaltia

·        Edat: Comú en els nens però també en els adults.

                                   

Complicacions

·  Cicatrius al esòfag i estrenyiment: Dificultat per empassar i augment de la probabilitat que el menjar quedi encallat

·    Dany al esòfag: Degut a la inflamació del esòfag la endoscòpia pot perforar o esgarrar el teixit que el revesteix. I pot produir sensació de vòmit quan el menjar s’encalla al esòfag.

 

LA DIAFREOTERAPIA  

La paraula Diafreo prové del verb grec diafrein que vol dir deixar passar. La tècnica es realitza  a partir d’alliberar la respiració i el diafragma combinant l’estirament global de les cadenes musculars. En el nostra cas el diafragma ocupa un lloc central. Aquest múscul degut a la seva situació anatòmica estratègica i a la seva implicació en la respiració i estabilitat del cos pot facilitar o dificultar el moviment harmònic entre la part alta i baixa del cos que condiciona les demés funcions vitals del organisme. Els treballs es basen en els principis de fisiologia muscular establerts la fisioterapeuta francesa Françoise Mèziers i segons el seu mètode anomenat Mèzières la musculatura actua en cadena. La més important és la cadena posterior que va desde el crani als peus amb la prolongació en la cadena interna. El diafreo , una d’aquestes cadenes es coneix com a cadena lateral. Els grups musculars que les integren fan que es trobin crònicament escurçades i en tensió ja que en els nostres moviments quotidians sempre s’utilitzen en escurçament i mai en estirament. Això té com a conseqüència el seu escurçament al llarg de la nostra vida accelerant aquest afecte quan sorgeixen traumes físics o processos degeneratius. La diafreoterapia té efectes sobre el sistema neurovegetatiu regulant el ritme de vigília i somni millorant els funcionament dels òrgans. Això s’aconsegueix a partir de tècniques de correcció posturals i de respiració. Avui en dia es defineix el mètode com psico-corporal com un conjunt de tècniques que s’alineen per treballar en el restabliment de la salut a partir d’un treball suau, sense grans catarsis i explosions emocionals.

                               

Ens hem adaptat

1.    Bloquejant alguns zones del nostra cos.

2.  Hem après a inhibir certes respostes a aïllar informacions conflictives que els nostres sentits ens enviaven.

3.    Hem hagut de canviar una postura per no sentir més un dolor físic.

Les conseqüències

·   La pèrdua de la flexibilitat , espontaneïtat, de certs moviments i de la capacitat de resposta , de la connexió a certes àrees de la nostra memòria.

·       Causa una pèrdua de part de la nostra identitat.

                                      

En definitiva amb aquesta tècnica es busca la harmonització integral de la persona amb un treball corporal per recuperar amb l’alliberació de les tensions i consciència corporal cada part del cos. Es tracta de deixar anar expressions guardades en les memòries corporals per recuperar amés de la salut altres fragments de la nostra identitat que hagin pogut quedar no resoltes.

  

EL E.M.D.R

És una teràpia que s’utilitza per la superació d’experiències traumàtiques i aconseguir que no ens afectin negativament en el present. Permet alleugerir l’angoixa afectiva, reformular creences negatives i reduir l’excitació fisiològica.

En què consisteix

Desde que naixem el nostre cervell esta subjecte a un aprenentatge constant i el nostre inconscient s’omple d’informació i va construint la nostre personalitat psicològica i emocional. Això representa el 80% de nosaltres i recorda tot el que hem viscut. Mentre dormim experimentem 2 fases del son, el profund i el desentronitzat. Durant el somni desentronitzat es produeixen somnis dins la fase REM i és quan els ulls es mouen d’esquerra a dreta ràpidament i aquest moviment activa la amígdala on estan les nostre emocions per processar-les en el còrtex prefrontal, però algunes d’aquestes emocions es queden bloquejades a la amígdala creant un trauma. El EMDR utilitza l’estimulació bilateral cerebral amb moviments oculars, tapping, sons, estimulant el hemisferi cerebral. Això produeix un flux d’informació entre els 2 hemisferis alliberant una informació que estava bloquejada per una trauma i aconseguir que les emocions negatives es desestabilitzin i estimula el cervell per trobar noves solucions.

                                  

                                  

Bases

1.    Processar aconteiximents  traumàtics.

2. Tractar les circumstancies actuals que provocant malestar.

3. Incorporar nous pensaments de futur que ajudin a adquirir les habilitats necessàries  per l’adaptació.

Fases

1.    Conèixer els antecedents del pacient i preparar un pla de entrenament. S’identifiquen els records angoixants i situacions que causen malestar emocional.

2.   El terapeuta treballa amb el pacient amb imatges i tècniques de reducció del estrès.

3.    Avaluació i recuperació dels records traumàtics

4. Dessensibilització mentre el pacient s’enfoca en el record. Estimulació bilateral amb moviments oculars i tons auditius.

5.  Instal·lar una creença positiva i associar-la al record mentre continua l’estimulació bilateral.

6.    Quan s’ha enfortit la creença positiva es realitza un escaneig corporal per identificar si hi ha hagut una resposta física.

7.    El tancament. Comentar avanços fets i mantenir-los.

8.    Revaluació i progressos realitzats i revisió del pla de tractament.

                                       

Beneficis

·       Ansietat

·       Fòbies

·       Addiccions

·       Depressió

·       Atacs de pànic

·       Dols

·       Obsessions

·       Accidents traumàtics de la infantessa.

·       Problemes d’autoestima i manca de confiança

·       Por a parlar en públic

·       Millorar el rendiment en el treball, esports...