LA REENCARNACIÓ

Aquesta creença es basa en que la ànima i el esperit de les persones comença una nova vida en un cos o forma física diferent després de la mort biològica. Aquesta ànima o esperit viatge per diferents cossos per aprendre en diverses vides les lliçons a través del temps. La creença de la reencarnació ha estat present a la humanitat des de fa molts anys. En religions com el hinduisme, budisme, jainisme i taoisme.

La reencarnació segons les religions:

1.    Hinduisme

Es reencarna el cos subtil que canvia del cos físic en el moment de la mort. Segons les accions bones o dolentes es reencarna en una existència superior, intermitja  o inferior. La qualitat de la reencarnació dependrà del mèrit o manca de mèrits que hagin acumulat cada persona segons les seves actuacions, s’anomena Karma que és possible modificar amb la pràctica del ioga.

2.    Jainisme

És una religió posterior al hinduisme. Les ànimes van recollint els fruits de les seves bones o males accions a traves de les vides.

3.    Sijisme

Creuen que la ànima ha de transmigrar d’un cos a un altra com a part de la evolució. La evolució serà una unió amb Déu amb la purificació del esperit.

4.    Budisme

Creuen de una manera diferent perquè neguen que existeixi una entitat en el individu que pugui reencarnar-se però afirmen que un nou individu aparegui en funció de les accions d’un anterior.

5.    Shinto

Creuen la reencarnació en forma de esperits o ànimes que es relacionaven amb els vius.

6.    Taoisme

Segons aquesta religió el tao és un principi suprem que impregna tot el univers, la natura és immortal i eterna.

7.    Cristianisme

Durant els tres primers segles la creença dominant sobre la reencarnació prové del Platonisme. Plató afirmava que una vida no era suficient per retornar a l’estat celestial original de la puresa, per tant la ànima d’una persona ha de passar per la vida d’un animal per tornar a ser humà.

                                  

 

Investigacions sobre el tema

L’escriptor Ian Stevenson va afirmar haver investigat molts nens que afirmaven recordar una vida passada. Va realitzar més de 2500 estudis durant 40 anys. Va identificar cada persona morta que va descriure cada nen i va verificar els fets de la vida de la persona morta que coincidien amb els records del nen. Va trobar coincidències de marques i defectes de naixement com certes ferides i cicatrius de la persona morta.

Per altra banda també hi ha els escèptics com Paul Edwars que han criticat l’estudi d’aquets casos.

                             

 

  

 

IKIGAI

Segons els Japonesos tot el món té un ikigai que es port traduir com una raó de vida. Alguns ja l’han trobat, d’altres el porten en el seu interior  però encara l’estan cercant. El fet de tenir-lo clar i definit provoca una gran satisfacció, felicitat i significat a la vida. Existeix una illa al Japó. Okinawa on hi viuen més persones centenàries que en tot el món i anomenen el ikigai com la raó per llevar-se cada dia. Quan una persona viatge al Japó observa una gran  quantitat de persones que estan actives després de jubilar-se, la majoria mai es retiren i continuen treballant amb el que els agrada fins que la salut els hi permeti. La paraula jubilació com l’entenem a occident no existeix al Japó. La vida en comunitat i tenir un ikigai clar son tant o més importants que tenir una dieta Japonesa saludable. Com hem dit abans i tornant a parlar de Okinawa com exemple en aquesta illa hi ha més persones majors de 100 anys per 100.000 hab. Que en qualsevol altra regió del planeta.

                                            

Entre altres característiques:

·   Pateixen menys malalties cròniques com càncer o dolències cardíacas  i menys afeccions inflamatòries.

· Tenen menys radicals lliures en sang que son els responsables  del envelliment cel·lular gràcies a ingerir només fins un 80% i no quedar tip del tot i prendre molt de té.

·   Els casos de demència el índex és més baix que la mitjana de la població mundial i la menopausa en les dones és més suau.

·  Els homes i dones mantenen un nivell elevat de hormones sexuals fins a edats molt avançades.

·       Tots tenen un hort

·       Pertanyen a una associació de veïns

·   Realitzen petites activitats com la música, cantar , ballar i en gaudeixen molt.

·     Estan molt orgullosos de les seves tradicions i cultura local.

·       Mostren passió per tot el que fan.

· S’ajuden mútuament en labors com la agricultura, construccions de casa...

·     Estan sempre ocupats.

Per altra banda existeix un grup de gent amb interessos comuns que s’ajuden entre si son anomenats els moais. Els membres han de pagar una quantitat mensual establerta que dona dret a assistir a reunions, sopars...

Pertanya a un moai ajuda a mantenir l’estabilitat emocional i financera.

                                 

Claus per viure un ikigai amb èxit

1.    Mantenir-se sempre actiu(no retirar-se mai)

2.    Acceptar les coses amb calma

3.    Menjar fins el 80% sense atipar-se molt

4.    Rodejar-se de bons amics

5.    Estar en forma

6.    Somriure més

7.    Reconectar amb la natura

8.    Donar les gràcies a tots i per tot.

9.    Seguir el ikigai propi

10.Viure al moment. Oblidar el passat, no pensar massa en el futur i viure el present.

  

 

LA BIODESCODIFICACIÓ

En general la medicina tradicional tracta els símptomes físics i la biodescodificació busca les arrels emocionals de les dolències físiques. Aquesta teràpia parteix de la base que tota malaltia té un origen emocional. Va ser desenvolupat per Christian Flèche amb les teories del Dr. Hamer que deia que els conflictes emocionals no resolts  poden desencadenar canvis físics al cos. Per exemple una persona amb un estres constant podria desenvolupar hipertensió degut a l’activació continua del sistema nerviós i algú amb por profunda podria patir problemes gàstrics com acidesa o llagues. La biodescodificació identifica les connexions i treballa en la resolució emocional per permetre que els cos es recuperi.

                                      

Identificació de algunes dolències

1.    Estres: S’acumula a les espatlles i al coll. Al portar carregues emocionals o excés de responsabilitat es converteix en tensió muscular.

2.    Por: Es reflexa al estómac. Activa el sistema digestiu i causa acidesa, vòmits o dolor estomacal.

3.    Tristesa: S’associa amb el pit i la respiració. La tristesa profunda pot generar una sensació de opressió al pit i dificultats respiratòries.

4.    Ansietat: Afecta al cap. Mals de cap i migranyes

5.    Culpa: Afecta al abdomen. Problemes gastrointestinals o inflamacions abdominals.

                                      

 

La ciència ha demostrat que el sistema nerviós central, el sistema immunològic i els sistema endocrí estan connectats. Es coneix com la psiconeuroimmunologia .

1.    Hormones del estres: Quan estem estressats el nostra cos allibera cortisol i adrenalina. Aquets químics son útils en situacions de emergència però si son crònics poden debilitar el sistema immunològic augmentant la pressió arterial i causar inflamació.

2.    L’eix intestí-cervell: El intestí és el segon cervell perquè conté milions de neurones que interactuen amb el sistema nerviós central. Les emocions com la por o la ansietat poden alterar l’equilibri de bactèries en el intestí causant problemes digestius.

3.    La plasticitat cerebral: Les experiències emocionals poden canviar la estructura i funció del cervell i afecta a la regulació emocional i la percepció del dolor.

Aplicació de la biodescodificació

1.  Identificar les emocions: Reflexió sobre l’estat emocional. Què estàs sentint i com es manifesta al cos? Mantenir un diari per registrar les emocions i qualsevol símptoma físic.

2.  Preguntes: Què estava passant a la meva vida quan van començar els símptomes? A quina emoció m’estic enfrontant? Això pot ajudar a identificar patrons emocionals que podrien afectar a la salut.

3.  Usar tècniques d’alliberació emocional: Tápping, escriptura terapèutica, meditació, mindfullness

 

 

 

 

 

  

 

SINDROME DE REYE

És una afecció greu que causa inflo al fetge i al cervell. Es pot presentar a qualsevol edat però és més comú en els nens i adolescents i després d’una infecció vírica com la varicel·la. En cas de que els símptomes siguin la desorientació. Les convulsions i la pèrdua de coneixement cal tractament urgent. Es relaciona la presa de la aspirina amb aquest síndrome en nens o adolescents amb grip i varicel·la Per això no s’ha donar aspirina als nens o adolescents. Per tractar la febre o el dolor millor donar tylenol o ibuprofeno sobretot en nadons o nens.

Símptomes

Solen començar als 3 o 5 dies després de començar una infecció vírica com la grip o varicel·la, també es pot donar després d’un refredat. En els nens disminueix el nivell de glucosa en sang i augmenten els nivells de amoníac i acidesa a l sang. Pot inflar-se el fetge i acumular grasses al igual que el cervell i això pot provocar atacs, convulsions o pèrdua de coneixement.

                            

Els símptomes en nens menors de 2 anys:

·       Diarrea

·       Respiració ràpida

Els símptomes en nens més grans i adolescents :

·       Vòmits continus

·       Somnolència o cansament

Els símptomes més greus:

·       Conducta irritable, agressiva o irracional

·  Confusió o veure o escoltar coses que no existeixen

·       Debilitat als braços i cames

·       Convulsions

·       Tenir molta mandra

·       Disminució del nivell de coneixement

·   En cas de sospita que un nadó pot patir convulsions o pèrdua de coneixement cal avisar a urgències.

·  En cas de sospites de un nen que pateix vòmits constants i estar somnolent o cansat en excés o canvis de comportament sobtats.

                                 

Causes

Es desconeixen les causes exactes però s’ha relacionat la presa de aspirina durant una malaltia vírica com a possible causa. En alguns nens el síndrome pot ser causat per altres malalties com una afecció metabòlica sense prendre aspirina. Cal saber que la aspirina pot tenir varis noms com àcid acetilsalicílic,acetilsalicilato, àcid salicílic o salicilat.

 

 

 

 

 

EFECTES DEL CANVI CLIMATIC

Actualment la salut del planeta esta en un dels pitjors moments. Ja fa més de 30 anys que es parlava de que si no s´hi posava remei ja seria massa tard e irreversible el canvi climàtic.  Ara en patim les conseqüències que son molt greus.

                            

  

                                 

                                             

                                 

Analitzarem les principals conseqüències d’aquest canvi.

1.    Impactes en la biodiversitat

Perjudici en molts organismes com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primers fases vitals comprometent la viabilitat d’algunes poblacions. Alteracions del funcionament dels ecosistemes com aiguamolls amb risc de desaparèixer. Augment d’espècies invasores com meduses, mosquits tigre.... Les aus canvien els patrons migratoris. En els mars disminueixen espècies d’algues i els corals es veuen afectats.

2.    Incendis

Un increment dels incendis amb fenòmens més intensos i la desforestació més gran per la disminució de la capacitat dels boscos. Els incendis cada vegada més superen les 500 hac cremades. El pitjor any va ser el 2022 amb 270.000 hac cremades i 56 grans incendis.

3.    Desglaçament

El nostre país ha perdut més del 80% de les glaceres als Pirineus i podrien desaparèixer totalment el 2050. Retrocedeix 1 m a l’any i s’accelera. Desde l’any 1850 de ls 52 glaceres han desaparegut 33. Les 3300 hac de llengües de gel que hi havia a principis del s XX al Pirineu s’han reduït a 390.

4.    Pujada del nivell del mar

Degut al desglaçament i l’augment de les temperatures de l’aigua es produeix la pujada del nivell del mar. En el nostre país s’espera una pujada del nivell del mar d’entre 10 i 68 cm per el final d’aquest segle i això significa pèrdua de plagues, sobretot al cantàbric e inundacions als deltes de L’Ebre, del Llobregat, La Manga del mar menor i la costa de Doñana. Les  ciutats com La Corunya, Gijón, Sant Sebastià, Barcelona, Valencia o Málaga i algunes més hauran de fer front a l’enfonsament de part dels seus carrers.

5.    Desertització

Es preveu que per l’any 2090 la Península Ibérica serà com el Sàhara. Actualment un 20% de la Península es pot considerar desert. 7 de les 10 conques hidrogràfiques amb una sequera crònica major d’Europa estan a Espanya i quasi el 75% del territori espanyol esta en risc de convertir-se en un desert al final de segle.

6.    Augment de la temperatura

Es preveu que el 2100 les temperatures pugin fins a 6 graus. I això afecta a espècies animals que es desplaçaran a territoris nous creant desequilibris als ecosistemes augmentant les taxes de mort en animals com amfibis e insectes.

7.    Tempestes fortes

A més temperatura més evaporació i això provoca més pluges torrencials i més sequeres. Tots els problemes relacionats amb el clima costen a Espanya 1000 milions anuals.

LA FIBROMIALGIA

És una malaltia crònica que causa dolor generalitzat. Afecta entre el  2 i 4% de les persones i en especial les dones i les que pateixen altres malalties de tipus reumàtic tenen major risc de patir fibromialgia. No és inflamatòria ni autoimmune , encara que les darrers investigacions que parlarem més endavant ho desmenteixen. Esta relacionat el sistema nerviós. Les substàncies químiques del cervell com la serotonina i noradrenalina hi poden estar desequilibrades i això modifica les reaccions als estímuls dolorosos. Causa fatiga, manca del son i problemes de humor com ansietat o estres. Actualment no existeix cura per aquesta malaltia. Els medicaments, exercici i teràpia poden ajudar.

Símptomes

·       Problemes amb la memòria o el pensament que és poc clar.

·       Depressió o ansietat

·       Migranyes o dolors de cap per tensió

· Problemes digestius com síndrome del intestí irritable(restrenyiment o diarrea) o acidesa estomacal.

·  Problemes urinaris degut a la bufeta irritable o hiperactiva.

·       Dolor pelvis.

Per detectar altres causes poden ser útils els anàlisis de sang i les radiografies sobretot per malalties com problemes de tiroides o inflamacions.

                                  

Tractaments

·       Vida saludable, millorar el son i alleugerir la fatiga.

·       Fer exercici com caminar, nadar, fer estiraments, ioga

·       Meditació per el estres.

·       La teràpia del Reiki és molt aconsellable per les seus resultats.

·    Medicaments com la pregabalina per el dolor, duloxetina per alleugerir el dolor i la fatiga

·       Relaxants musculars, antidepressius i anticonvulsius.

                                 

 

Un nou estudi apunta a que la fibromialgia es produeix per problemes autoimmunes. Les investigacions del institut de psiquiatria i neurociència del King’s college de Londres ha demostrat que molts casos estan causats per anticossos que augmenten la activitat dels nervis que detecten el dolor en tot el cos. El augment de la sensibilitat al dolor, la debilitat muscular, la reducció del moviment i la disminució del número de petites fibres nervioses a la pell, tipicas de la fibromialgia son conseqüència dels anticossos del pacient. Els anticossos de persones amb fibromialgia que viuen en països com Regne Unit i Suècia van donar resultats similars. El següent pas serà identificar a quins factors s’uneixen els anticossos que  provocant els símptomes. Almenys 1 de cada 40 pax que estan afectades  per fibromialgia a tot el món el 80% son dones, que ho solen desenvolupar entre els 25 i 55 anys encara que els nens ho poden patir també. 

 

PKU-FENILCETONURIA

És un trastorn hereditari poc freqüent que provoca que un aminoàcid anomenat fenilalanina s’acumuli al cos. La fenilcetonúria es produeix com a conseqüència de un canvi en el gen de la fenilalanina . Aquest gen ajuda a crear el enzim necessària per descompondre la fenilalanina. Sense el enzim es pot desenvolupar una acumulació perillosa quan una persona afectada menja aliments que contenen proteïna o consumeix aspartam, un endolcidor artificial I això pot provocar amb el temps greus problemes de salut. Quan una persona ja sigui un nadó, nen o adult té aquesta malaltia ha de evitar aliments amb proteïnes. Gràcies a alguns medicaments es pot permetre menjar més o menys quantitat d’aliments. En països com EEUU s’examinen als nadons després de néixer per detectar si ho tenen i així poder començar un tractament per ajudar a prevenir limitacions en les àrees del pensament, la comprensió i la comunicació.

                                       

Símptomes

Els nounats que tenen la malaltia al principi no presenten cap símptoma però sense tractament els nadons poden manifestar signes de la malaltia en pocs mesos.

Els signes son:

1.    Olor semblant a la humitat al alè, la pell o la orina provocat per l’excés  de fenilalanina als cos.

2.  Problemes del sistema nerviós que poden influir convulsions.

3.    Erupcions cutànies com èczemes.

4.  Poden tenir la pell, el cabell i ulls més clars que els demés membres de la família per la fenilalanina que no pot transformar-se en melanina.

5.    Tamany del cap més petit del normal.

6.    Hiperactivitat

7.    Discapacitat intel·lectual

8.    Retard en el desenvolupament

9. Problemes de comportament, emocionals i socials i trastorns de salut mental. 

                                 

Tipus

-Fenilcetonuria clàssica: És la més greu. Manca el  enzim que es necessita per descompondre la fenilamina. Per això els nivells elevats d’aquesta pot generar un dany cerebral greu.

-Menys greu: El enzim té una mica de funció i els nivells no son tant elevats, per això el risc de dany cerebral és menor.

Les persones que tenen aquesta malaltia i queden en estat corren el risc de patir una altra forma de malaltia anomenada fenilcenoturia materna i si els dones no segueixen la dieta especial abans del embaràs els nivells de fenilalalina a la sang poden ser altes i danyar al nadó. Els nadons nascuts de dones que tenen nivells alts no sol ser hereditari però poden tenir problemes greus si el nivell és alt durant l’embaràs. Els nounats poden tenir un pes baix al néixer, un cap inusualment petit i problemes de cor.

Factors de risc

-Els dos pares tenen una modificació genètica que la causi

-Ser descendent de una determinada raça o ètnia. Als EEUU és més comú en   persones descendents de Europeus i menys comú en persones afro.

Complicacions

En cas que no es tracti pot provocar:

1. Dany cerebral irreversible i discapacitat intel·lectual desde els primers mesos de vida.

2.    Problemes neurològics(convulsions i tremolors)

3. En cas de nens més grans i adults pot provocar problemes de conducta, emocionals i socials.

4.    Problemes greus de salut i desenvolupament.