EL GLISOFAT I EFECTES SOBRE LA SALUT

És molt possible que hagueu sentit a parlar alguna vegada de l’empresa Montsanto o no però es un tema tant seriós que en cal parlar perquè hi ha una relació d’aquesta empresa amb la producció de químics per la agricultura. I l’ús del glisofat és on comença la polèmica.

Què és el glisofat

El glisofat és un herbicida d’ampli espectre no selectiu i sistemàtic i qualsevol planta el pot absorbir a través dels seus teixits. El químic evita que la planta afectada produeixi proteïnes necessàries per el creixement i això li produeix la mort. Es tracta de destruir les “males herbes”. S’aplica en la preparació d’un monocultiu per netejar el terreny. Alguns pagesos l’utilitzen abans de sembrar els camps ja que al assecar el terreny és més fàcil de recol·lectar el sembrat. Hem de tenir en compte que el glisofat afecta a la biodiversitat de l’aigua i el subsol i la salut de les persones.

Origen

Al 1970 Montsanto una de les empreses més grans d’agroquímics a nivell mundial va crear Roundup el herbicida que conté glisofat. Fins l’any 2000 Montsanto va mantenir la patent i més endavant es van crear més companyies com Chemical-Dupont i Syngenta-Chemchina. També és el responsable del desenvolupament de varietats genèticament modificades de moresc, soja i cotó resistents al glisofat , així el herbicida es pot utilitzar fins i tot quan el cultiu controlat ja esta creixent sense cap perjudici. En l’actualitat el glisofat és un herbicida més usat a nivell mundial i principalment a EEUU.

Les conseqüències ambientals del glisofat son importants. En principi el glisofat pot semblar convenient  per assegurar un gran monocultiu i garantir el subministra d’alguns aliments però el seu ús té un alt cost per el ecosistema. Dunrant anys es va dir que el glisofat no generava resistència a cap herba però cada cop els estudis demostren que varies espècies ja presenten resistència. La abundància de les males herbes resistents tenen varis efectes negatius:

·   Augmenten els costos de producció en el control de males herbes per la gran demanda de herbicides i les pràctiques de control.

·       Major dependència d’agroquímics

·       Danys a la vida silvestre

Per exemple a EEUU s’ha observat que les arbres que estan en contacta amb el glisofat presenten una manca de habilitat per sobreviure en climes adversos durant el hivern i afectació en resistència davant malalties fúngiques.

Les altes concentracions de glisofat exposen a la flora i fauna dels ecosistemes al igual que destrueix les plantes que nodreixen les abelles.

En llocs com Colòmbia i Brasil s’utilitza l’aspersió Aérea del químic per combatre cultius de oca, amapola i marihuana i això afecta a la biodiversitat de la selva.

En països com Canada, Austràlia i Suècia s’han trobat rastres de glisofat en el subsol i aigua. En alguns casos el glisofat ha arribat l’aigua per consum humà.

                                       

Efectes sobre la salut humana

El 2015 el CIIC i la OMS van concloure que el glisofat és una substància probablement cancerígena. Pot causar irritacions dèrmiques i oculars, marejos, vòmits, problemes respiratoris i augment de pressió sanguínia.

Durant molts anys hi ha hagut moltes denúncies, només a EEUU més de 100.000.

El 2018 la farmacèutica Bayer va adquirir Montsanto i va acordar un pagament de 9600 milions de dòlars per els demandants d’un cas col·lectiu.

Per tot això el 2019 Àustria va aprovar una llei que prohibeix el glisofat i en algunes ciutats de EEUU, Argentina, Canadà , Escòcia, Espanya i Nova Zelanda.

Les darreres noticies sobre el glisofat son que la UE manté l’autorització fins el desembre de 2033 encara que països com França, Alemanya han anunciat plans per restringir-lo o prohibir-lo  

 

 

 

 

 

 

EL KARMA

La paraula karma prové del sànscrit i vol reflexar  que cada pas o acció que prenem a la nostra vida tindrà una conseqüència positiva o negativa. En moltes ocasions utilitzem aquesta paraula quan ens referim a que quan una persona realitza quelcom negatiu el univers li tornarà. Però realment el seu origen és del sànscrit , és l’acció en cultures com la Budista i té a veure amb el que fem al llarg de la nostra vida i s’aplica a la vida quotidiana i a les relacions personals. Llavors el karma es pot entendre com un principi universal de justícia i equilibri a partir del qual totes les accions tenen una conseqüència.

Podríem definir el karma com una energia invisible que es deriva dels nostres comportaments i que va acumulant conseqüències segons actuem d’una forma o un altra. Cada pensament, acció o paraula pot conduir a efectes molt beneficiosos per el seu esperit i la persona. Però les males accions tindran efectes negatius. Existeixen les 12 lleis del karma.

                           

Lleis del karma

1.    Llei causa i efecte

Tot el que sembrem després ho recollirem. És la llei de la causalitat universal, tot el que nosaltres posem al univers en vindrà retornat. Sobretot les coses negatives que fem se’ns retornaran multiplicades per 10.

2.    Llei de generativitat

La missió de tot ésser humà és ser partícep  de la vida i això implica creació. Som part inseparable del món i del univers i amb ell formem una mateixa cosa. Tenim la responsabilitat de prendre el bo que trobem en el lloc del món que vivim per construir la nostra pròpia vida.

3.    Llei de humilitat

Tot allò que neguem acaba influenciar-nos negativament. Si només veiem el cantó dolent de les coses i de les altres persones estarem renunciant  a la humilitat, aquesta virtut que fa que podem créixer moral e intel·lectualment .

4.    Llei de la responsabilitat

Hem d’acceptar la responsabilitat de les coses que ens passen. Si ens passen coses dolentes molt sovint és possible que estem fent quelcom dolent nosaltres mateixos. Aquesta és una de les lleis del karma que enfoca cap a les conseqüències directes de tot el que fem, les quals poden ser bones o dolentes. Tot acta té les seves conseqüències , aprenem a assumir-les i afrontar-les.

5.    Llei de connexió

Tot esta connectat. Cada acta per intranscendent que pugui semblar esta connectat amb molts altres elements del univers. La realitat és complexa i tots els nostres actes tenen el seu ressò en el futur.

6.    Llei del desenvolupament

Estem en constant canvi. Fem el que fem a la nostra vida hem de ser conscients que som sobirans del nostre destí i per això hem d’evolucionar espiritualment. Si som capaços de millorar la nostra ment tot el que ens rodeja també canviarà a millor.

7.    Llei de focalització

Aprenem coses poc a poc de forma sostinguda. No som capaços d’accedir a nivells alts de saviesa sense haver estat en estadis intermitjos . Hem de perseguir certs objectius en la nostra vida i avançant poc a poc cap a ells. L’esforç té compensació.

8.    Llei de la generositat

És vital que actuem amb generositat i amabilitat amb els éssers humans. Vivim en un estat mental amb respecta i compassió cap els demés i això ens fa estar més connectats amb la nostra condició d’éssers humans que habitem en un mateix planeta.

9.    Llei del present

Viure pensant en el passat, en el que hagués pogut ser i no va ser és una manera perfecta de malbaratar el nostre present i el nostre futur. Tot allò que ens lliga al passat ha de ser revisat. Ens hem de renovar per seguir endavant i esbrinar el que ens fa feliços. La qüestió és no crear problemes artificials alimentant de forma incontrolada preocupacions basades en el que va tenir lloc en el passat i el que podia passar al futur.

10.         Llei de canvi

Les coses dolentes tendeixen a repetir-se fins que no trobem el valor i els mitjans per poder canviar la nostra vida. Això s’aconsegueix en base als coneixements i experiències adquirides del que aprenem i millorem. Hem de ser capaços de corregir el nostre rumb i construir nous objectius.

11.         Llei de la paciència

El treball dur dona els seus fruits. Quan més dedicats estem a les coses que ens ocupen major serà la felicitat al recollir la compensació. Hem d’aconseguir tenir paciència i que formi part de la nostra vida.

12.         Llei de la inspiració

Quan més esforç, energia i valor dediquem a la nostra vida diària major serà el mèrit dels nostres triomfs. El karma reconeix que som individus amb la capacitat per crear i evolucionar i fins i tot en circumstàncies no massa favorables. En algun moment arribaran els fruits.

 

 

 

 

 

 

LA TERAPIA NEURAL

 

Que és

És un instrument terapèutic poc conegut però que té efectes beneficiosos demostrats. La seva finalitat és corregir les alteracions bioelèctriques del organisme malalt que participen en la pèrdua de la salut i la creació de la malaltia.

Com funciona

Totes les parts del nostre cos estan relacionades entre si. El sistema nerviós representa la totalitat del organisme. Integra els diferents òrgans i teixits del nostre cos. La informació que percebem a traves dels sentits(ulls, oïdes...) viatge de forma bidireccional a traves de la matriu extracel·lular degut a que la ment, òrgans i teixits estan connectats a una mateixa xarxa nerviosa. Per exemple el nostre cervell percep la posició d’un peu sense saber-ho. Quan el nostre cos esta sotmès a un estímul molt fort o hi ha una irritació sobre la xarxa nerviosa, per exemple cicatrius al cos sorgeix el que es denomina un punt d’interferència per pot entorpir o obstaculitzar la informació que viatge a traves el sistema nerviós neurovegetatiu i afavorir l’aparició d’alteracions orgàniques interpretades com un símptoma o malaltia.

Aquesta teràpia actua directament sobre el punt que interfereix corregint els bloquejos que afecten a determinats òrgans. Això s’aconsegueix mitjançant la injecció subcutània de microdosis de medicaments que injectats en punts específics aconsegueixen restablir l’ordre elèctric pertorbat estabilitzant el potencial transmembrana i normalitzant els impulsos elèctrics cap els sistema nerviós.

                                       

Efecte terapèutic

Les bases científiques d’aquesta teràpia té l’inici en les investigacions dels científics Paulov i Speransky i més tard els germans Huneke. La cèl·lula té un potencial de membrana de 90 Mv . Els estímuls irritatius massa forts o interrupcions energètiques com cicatrització dolenta, ferides... mantenen la despolarització i la cèl·lula no es capaç de recuperar-lo per si mateixa. El sistema nerviós percep constantment una irritació.

El medicament en baixa dilució i en microdosis repolaritza i estabilitza el potencial de la membrana, millora la permeabilitat capil·lar  i les funcions vegetatives interferides. Després de l’anestesia que té la procaïna les cèl·lules tractades dels teixits retenen el potencial elèctric recuperat i es busca una normalització progressiva . En alguns casos poden ser necessàries més injeccions subcutànies.

                               

                                

Beneficis

·       Alleugera el dolor crònic

·       Millora la mobilitat articular i muscular

·       Redueix la inflamació

·       Estimula el sistema immunitari

·       Equilibra el sistema nerviós

·       Millora els trastorns funcionals

·       Tracta processos al·lèrgics

·       Redueix l’estrès i l’ansietat

Quan s’aplica

·       Dolor crònic

·       Problemes articulars i musculars

·       Problemes digestius

·       Trastorns circulatoris

·       Problemes neurològics

·       Trastorns hormonals

·       Problemes dermatològics

 

 

 

LA NUTRICIÓ ORTOMOLECULAR

Consisteix e optimitzar la salut amb megadosis  de nutrients amb la finalitat de prevenir i tractar malalties subministrant vitamines, minerals, aminoàcids i altres compostos.

En què es basa

El terme ortomolecular  deriva del grec “orto” que significa “correcte” i fa referència al manteniment d’una concentració ideal de nutrients en el cos amb l’objectiu d’optimitzar funcions fisiològiques i prevenir malalties crònicas. Es basa en  que cada persona té requisits únics de nutrients basats en la seva genètica, estat de salut i estil de vida. Es pensa que les concentracions de nutrients milloren el metabolisme cel·lular, combat el estrès  oxidatiu i redueix la inflamació crònica, per això s’utilitza el anàlisis de sang, cabell u orina per mesurar els nivells de vitamines, minerals i altres compostos.

                                     

 

Tipus de tractaments

·   Regulació de la funció immunitària: Dosis altes de vitamina C o zinc.

· Reducció del estrès oxidatiu: Vitamines E i C per neutralitzar els radicals lliures.

·      Optimització del metabolisme cel·lular : Vitamines del complexa B per les reaccions enzimàtiques.

 

Beneficis

· Prevenció i tractament de malalties cròniques. Prevenir malalties cardiovasculars, càncer, diabetis i malalties neurodegeneratives.

·       Millorar la salut mental. Nutrients com àcids grassos omega 3, magnesi i vitamines complexa B per reduir la depressió i ansietat.

·  Enfortiment del sistema immunològic : Vitamina D i C per reduir infeccions.

 

Per altra banda també hi ha detractors d’aquesta teràpia per aquets motius:

·       Manca d’evidència científica. Molts nutrients no han sigut confirmats  per assajos clínics aleatoris i controlats.

·     Riscos associats a dosis altes: Pot ser tòxic en altes dosis.

·     Vitamina B6 pot causar acidesa estomacal, vòmits i sensibilitat al sol.

·     Vitamina A pot causar hepatotoxicitat , vòmits, marejos i mals de cap.

·   Vitamina D: Pot causar excés de calci, càlculs renals, debilitat muscular i marejos.

·     Vitamina C: Pot causar càlculs renals, hemocromatosis, diarrea.

·     Vitamina E: Pot causar sagnat, hipertensió arterial, diarrea.

· Ferro: Pot contribuir al dany oxidatiu, problemes intestinals, pèrdua decabell.

·       Calci: Pot causar diarrea.

                                  

En conclusió totes les teràpies sempre tenen defensors i detractors.

 

 

 

 

 

 

LA SOMATITZACIÓ

És un procés en el que les emocions o problemes psicològics es manifesten com a símptomes físics sense que existeixi una causa mèdica que els identifiqui. És l’expressió de malestars emocionals a través del cos, com els dolors, fatiga o molèsties digestives. S’han d’aconseguir identificar l’origen dels símptomes que poden estar en l’estrès, ansietat o preocupacions de la vida. La somatització és un procés involuntari. El cos respon a emocions com ansietat, tristesa o por mostrant senyals físiques.

Cal diferenciar entre somatitzar i presentar símptomes físics.

Somatizació

·       Relacionats amb emocions o conflictes psicològics

·       Sense que els metges puguin explicar el malestar

·       Símptomes reals per la persona

Símptomes físics d’origen mèdic

·       Relacionats amb malalties orgàniques

·       Diagnòstics mèdics específics

·       Símptomes reals amb causa detectable

                                     

 

Causes de la somatització

1.    Estrès i emocions negatives

L’estrès constant pot causar símptomes físics com mals de cap, fatiga o malestars digestius. Les emocions negatives no gestionades com la ira o la tristesa poden manifestar-se físicament.

Ansietat-dolor al pit

Tristesa-fatiga

Ira-Tensió muscular

2.    Ansietat i depressió

Augmenten la probabilitat de desenvolupar símptomes físics inexplicables. L’ansietat pot provocar palpitacions, insomni o molèsties gastrointestinals. La depressió pot causar esgotament físic, dolors corporals i sensibilitat al dolor.

3.    Problemes de personalitat i esdeveniments estressants

Una personalitat perfeccionista o reprimir les emocions és més propensa a la somatització. Esdeveniments estressants com pèrdues, separacions, canvis de feina o malalties greus d’éssers estimats en poden ser la causa.

Els factors que augmenten el risc son:

-Historia d’un trauma o abús

-Baixos recursos d’enfrontament

-Estrès crònic sense un recolzament adequat

 

Símptomes relacionats amb la somatització

·       Mal de cap: És un el més freqüent. Pot ser persistent, ocasional.

·       Dolors del estómac: És molt habitual. Sensació de pesadesa, malestar, vòmits o inflo

·       Dolors de pit

Es pot confondre amb problemes cardíacs però en el cas de la somatització sol ser una molèstia opressiva i pot acompanyar-se de palpitacions o sensacions d’ofec.

·       Malestars gastrointestinals

Poden produir vòmits, diarrees i restrenyiment, gasos, inflo abdominal.

·       Fatiga, debilitat i tensió muscular

La tensió muscular sol ser al coll, espatlla produint rigidesa, espasmes o pressió als músculs.

·       Alteracions físiques i malestar general

Produeixen marejos, palpitacions o sensació d’ofec. Alguns símptomes es poden confondre amb problemes mèdics greus perquè produeix incomoditat , pesadesa o malestar físic que no millora en el temps.

 

La somatització esta molt lligada al funcionament del sistema nerviós. Les alteracions en l’activació neural i els canvis en l’equilibri químic cerebral poden influir en l’aparició de símptomes físics.

 

Neurotransmisors

La serotonina i la dopamina regulen la comunicació entre neurones i tenen un impacte directe sobre l’estat d’ànim i el dolor físic. Si hi ha un desequilibri d’aquestes substàncies pot augmentar la sensibilitat l dolor i facilitar l’aparició de molèsties físiques sense causa mèdica aparent.

 

Tipus de tractament

·       Psicologia

·       Exercici, alimentació i estil de vida saludable

·       Tècniques de relaxació com mindfulness i ioga.

 

 

 

 

 

 

EDIFICIS MALALTS

Es considera un edifici malalt quan les persones que hi viuen experimenten efectes o trastorns de salut que estan relacionats en el temps que hi han viscut. Aquests problemes poden ser deguts al mal funcionament dels sistemes de calefacció, Ventilació, aire condicionat o la presència de materials insalubres relacionats amb la construcció del edifici. Segons la OMS un edifici malalt és el que presenta almenys un 20% dels seus ocupants símptomes com sequedat e irritació de mucoses, mals de cap, fatiga mental e hipersensibilitats, irritacions d’ulls, nas i gola, dificultats per concentrar-se i dificultats respiratòries.

 

Cóm saber si un edifici té danys estructurals

1.    Esquerdes diagonals en murs

2.    Separació entre elements estructurals

3.    Columnes inclinades o esquerdades

4.    Escales fracturades o separades del edifici

5.    Deformacions entre marcs, portes o finestres.

6.    Fissures en sostres, plafons i llosses.

 

Hi ha casos a Espanya  en grans companyies que comentaré més endavant i gràcies a això es van descobrir les deficiències als edificis. El ministeri de treball el 1995 va reconèixer que els 30% dels edificis tenen mala ventilació , massa hermetisme, molt electrificats, mala climatització..

A banda de tots aquets problemes n’hi ha un de molt important i és la pol·lució electromagnètica que ens afecta i molt. El cos és una màquina bioelèctrica  i el electromagnetisme del entorn produeix estrès electromagnètic. Els camps magnètics modifican la resistència elèctrica de la pell i el ritme cerebral i cardíac canviant el metabolisme. La malaltia produïda per aquets camps elèctrics s’anomena lipoatrofia  circularis, la grassa muscular es dissol formant una depressió en semicercle que desapareix quan la persona s’allunya del lloc de treball. Aquesta és una senyal que l’edifici esta malalt.

                                                

 

Tractament

·       Dieta i exercici

·       Hormona del creixement (serostim)

·       Metformina (Glucophage)

Sempre cal consultar al endocrinòleg

                                   

 

Casos rellevants

·       KBC Banc(Bèlgica, 1995) Més de 1300 casos

·       Espanya(2000-2010). Gas natural, La caixa, Torre Agbar, Aena, Telefónica

·       CNMV(Espanya 2019). Més de 30 empleats

·  Caprabo(2009-2010). Més de 30 treballadors a la seu central de Hospitalet de Llobregat.

 

 

  

 

TERAPIES PER I AMB ANIMALS

Utilitzar teràpies naturals i alternatives per animals pot resultar molt beneficiós a la hora de tractar la salut física i mental. El seu efecte esta comprovat de forma científica.

                                  

  

                                

 

Tipus de teràpies

1.    Reiki

Aquesta tècnica va ser  desenvolupada el 1922 per Mikao Usui al Japó. Consisteix en canalitzar l’energia a través de les mans per generar canvis físics, mentals, emocionals en el pacient. Al tractar amb animals hem de tenir en compte una sèrie de qüestions com que com és evident no és una elecció voluntària per part dels animals per això que se’ls pot tractar fins quan vulguin i s’ha de respectar.

2.    Craneosacral

El Dr. Upledger va crear aquesta teràpia que consisteix en la correcció manual de tensions del organisme per recuperar l’equilibri natural. En les sessions solen sentir-se molt relaxats i fins i tot podien modificar la seva postura, cal escoltar el que els animals es comunican durant la sessió.

3.    Aromateràpia i fitoteràpia

Per tractar les dolències físiques i mentals. S’utilitzen plantes medicinals i aromes per la cura dels animals. En l’antiguitat s’utilitzaven  en forma de fum o vapor per netejar impureses, prevenir l’aparició d’insectes i per generar canvis d’ànim.

4.    Equinoteràpia

El fet de treballar amb cavalls contribueix al desenvolupament cognitiu, físic, emocional, social per persones discapacitades o especials. Amb els moviments els cavalls estimulen el sistema nerviós i muscular per millorar l’àrea motora. Com a curiositat pensem que el trot transmet a la persona que el munta un total de 110 moviments diferents per minut. El burros també s’utilitzen per aquesta teràpia.

5.    Delfinoteràpia

Es tracta de nadar e interactuar amb dofins, sobretot per teràpies infantils en casos de paràlisis cerebral, trastorns de desenvolupament, autisme i retard psicomotor. Es creu que el sistema de comunicació natural que tenen per reconèixer el seu entorn a través d’ones ultrasòniques d’altíssima freqüència arriben a superar els 80 khz penetrant al sistema nerviós del qui esta en contacta estimulant determinades zones cerebrals, amés d’activar el sistema immunitari i regulen els processos corporals..

6.    Amb animals de companyia

Hi ha teràpies amb gossos anomenada canoteràpia. Els animals de granja s’utilitzen amb persones amb discapacitat intel·lectual. El ocells en entorns d’avis poden alleugerir la depressió e accelerar la interacció. Els peixos s’utilitzen per reduir l’ansietat gràcies a la contemplació.