L’ESTOÏCISME

L’estoïcisme és una escola filosòfica fundada per Zenón de Citio a Atenas a principis de S.III a.c. El seu objectiu és aconseguir la felicitat i saviesa prescindint de les comoditats, bens materials i fortuna. Els estoics pensaven que la vida era complexa i esgotadora i van crear regles per mantenir-se en el camí correcta.

 Defensa que tot esta lligat i proposa viure d’acord amb la raó, acceptant el que el destí proposi i tractant d’eliminar les emocions negatives(por, odi...) per transformar-les en amor i alegria. Els estoics més rellevants van ser Crispio de Solos, Epiceto i l’emperador Marco Aurelio.

 

Els principis del Estoïcisme:

1.      Recorda que moriràs. La vida és finita, viu el moment present, no deixis res per després. Valora el que tens, cuida la teva companyia, parla poc a poc.

2.     Reconeix les teves errades. Treballa en les teves àrees de millora. Equivocar-se no és important però si ho és rectificar, buscar solucions i treballar en la millora constant, obtenir un aprenentatge de cada errada comesa.

3.      Som iguals. Els humans no som tant diferents, compartim sentiments i emocions. I tots formem part de la mateixa essència . Practicar l’empatia és saludable. Sigues estricta amb tu mateix i tolerant amb les demès.

4.      Res és bo ni dolent. L’important no és el que ens succeeix , que és inevitable i neutral, sinó la forma d’interpretar i afrontar cada situació. És qüestió de perspectiva. El que succeeix és el que convé. L’important és comprendre utilitzant la raó, cercar que podem fer i acceptar sense resistència el que no depèn de nosaltres.

5.    No patir per el que no ha passat. Pot passar qualsevol cosa, però si no ha succeït no ens avancem i no anticipem un dolor que potser no arriba. I que si arriba serà inevitable.

6.      Escriure un diari. Els estoics opinen que dedicar un temps cada dia a reflexionar per escrit és un bon hàbit que ajuda a reflexionar sobre les accions de cada dia i a estar més vigilants amb nosaltres mateixos.

7.      Contacta amb la natura. Respirar aire pur, passejar per l’entorn, gaudir de l’aire lliure i contactar amb nosaltres mateixos, una forma eficaç de relaxar la ment.

8.      Treballar amb efectivitat . El treball constant i humil és el camí cap a la millora. Treballar cada dia i construir lentament

9.      Necessitem molt poc. Tenim molt més del que necessitem, fem i diem més del necessari. Seria bo qüestionar-nos això i tindríem més temps per el que és realment essencial i de més tranquil·litat. Elimina el que sigui imprescindible.

10.  Abraça el teu destí. Que les coses no surtin com volem no vol dir que surtin malament. Troba un aprenentatge en cada experiència negativa. En realitat no ho és. El negatiu és l’actitud i es pot canviar . No desaprofitis les experiències.

                                                   

 

Frases de grans filòsofs

·         Primer descobreix el que vols ser

Després, fes el que has de fer

                                   Epiceto

·         Excava en el teu interior. Dins es troba la font del bé i és una font capaç de brotar contínuament, si no deixes d’excavar.

                                                                                                                                        Marco Aurelio

·         Suportar les proves amb una ment tranquil·la li treu a la desgràcia la seva força i càrrega.

                                                                                                                                    Seneca

·         Vaig fer un viatge pròsper quan vaig patir un naufragi.

                                                                Zenón de Citio

·         Si un home no sap en quin port navegar, cap vent és favorable.

                                                                                          Seneca

·      Ja que tot home mora, és millor morir amb distinció que viure molt de temps

                                                                                                     Musonio Rufo

·         No expliquis la teva filosofia, encarna-la.

                                                      Epiceto

·      Això mai deixa de sorprendrem. Tots ens estimem a nosaltres mateixos més que qualsevol altra però ens importa més l’opinió dels altres que la pròpia.

                                                                                                                                         Marco Aurelio

 

TUMOR DE WILMS

És un càncer de ronyó poc comú que afecta principalment als nens entre 3 i 4 anys i és menys freqüent després dels 5 anys. L’afectació pot ser a un o els dos ronyons.

Símptomes

·         Els nens tenen una massa que es pot sentir a l’abdomen.

·         Inflo abdominal

·         Dolor abdominal

·         Febre

·         Sang a l’orina

·         Vòmits

·         Restrenyiment

·         Pèrdua de la gana

·         Dificultat per respirar

·         Pressió arterial alta

Causes

Es creu que es degut a factors hereditaris però no esta clar del tot. El càncer comença quan les cèl·lules produeixen anomalies en el ADN i això provoca que les cèl·lules creixin i es divideixin fora de control. Les cèl·lules que s’acumulen formen un tumor. No és molt comú que el ADN que provoca el tumor es transmeti d’un dels pares a un fill.

                                            

 

Factors de risc

·         Raça Afroamericana: Sobretot els nens afroamericans a EEUU.

·         Antecedents familiars

Si els nens ja presenten certes anomalies al néixer:

·         Anirídia: L’iris del ull es forma de manera parcial o esta absent

·         Hemihipertofia: Un costat del cos és molt més gran que l’altra

 

Prevenció

No es pot fer res per prevenir-ho. L’únic que es pot fer és recomanar ecografies periòdiques dels ronyons per detectar anomalies.

 

 

ARTERITIS DE TAKAYASU

És una vasculitis poc freqüent, un grup trastorns que causa la inflamació dels vasos  sanguinis. En aquesta inflamació es malmet l’artèria gran que porta la sang del cor a la resta del cos(aorta) i les branques principals.

La malaltia pot produir un estretament o obstrucció de les artèries o debilitament de les parets arterials(aneurisma) i desgarros .  També pot provocar dolor al braç o al pit, pressió arterial alta i amb el temps insuficiència cardíaca o accident cerebrovascular.

La majoria de persones que pateixen la malaltia necessiten medicaments per controlar la inflamació de les artèries i evitar complicacions. Encara que hi hagi un  tractament les recaigudes son freqüents i els símptomes poden aparèixer i desaparèixer.

 

Símptomes

·         Cansament

·         Pèrdua de pes sense motiu

·         Dolors musculars i articulars

·         Febre lleu amb suors nocturns

·         Debilitat o dolor a les extremitats

·         Pols dèbil, dificultats per mesurar la pressió arterial

·         Marejos

·         Mals de cap o canvis en la vista

·         Problemes de memòria o dificultat per pensar

·         Dolor la pit o manca d’aire

·         Pressió arterial alta

·         Diarrea o sang a les deposicions

·         Anèmia

                                              

 

Causes

En aquesta malaltia es pot inflamar la aorta i altres artèries principals i les reguen el cap i els ronyons. Amb el temps la inflamació provoca modificacions a les artèries(estretament  i eixamplament i cicatrització) No es coneixen molt bé les causes però es creu que és una malaltia autoimmune. També es creu que es pot produir per un virus o un altra infecció.

Afecta principalment a les dones menors de 40 anys. És molt comú a l’Àsia i en alguns casos és hereditària.

Complicacions

·         Enduriment i estretament dels vasos sanguinis

·         Pressió arterial alta

·         Inflamació del cor

·         Insuficiència cardíaca

·         Accident cerebrovascular

·         Isquèmia cerebral transitòria

·         Aneurisma a la aorta

·         Atac cardíac

 

HIPEROSTOSIS ESQUELETICA IDIOPATICA DIFUSA

Es tracta d’un enduriment ossi dels lligaments en les àrees que s’adhereixen a la columna vertebral. També s’anomena malaltia de Forestier, és possible no provocar símptomes ni requerir tractament.Els símptomes son dolor lleu, moderat i rigidesa a la part superior de l’espatlla. Algunes vegades afecta al coll i la regió lumbar i a les espatlles, colces , genolls i talons. Aquesta malaltia pot ser progressiva i pot causar complicacions greus.

 

Símptomes

·         Rigidesa: Sobretot els matins

·         Dolor:  A  l’espatlla, colca, genoll o taló.

·         Pèrdua d’amplitud de moviments: Sobretot quan ens estirem d’un costat a l’altra.

·         Dificultat per empassar o veu ronca

 

Causes

Per acumulació de sals de calci als lligaments i tendons, enduriment i creixement excessiu dels ossos.

                                           

 

Factors de risc

·         Sexe: Els homes son més propensos

·         Persones grans: Majors de 50 anys

·         Diabetis i altres malalties: Diabetis tipus 2. La hiperinsulina, la prediabetis i l’obesitat.

·    Alguns medicaments: Tipus retinoides com la isotretinoina(amnesteen, claravis i altres)

 

Complicacions

·         Incapacitat: Per pèrdua de l’amplitud del moviment en l’articulació.

·         Dificultat per empassar

·         Trencament en la columna vertebral

 

Diagnòstic

Un examen físic de la columna vertebral i articulacions i proves com radiografies

Tractament

No hi cap cura però si que es poden prendre mesures per reduir el dolor i la rigidesa

Medicaments

Paracetamol, ibuprofeno o amb dolors intensos injeccions de corticoesteroides.

Teràpies

·         Fisioteràpia

·         Exercici

Cirurgia

En determinats casos és necessari però no es habitual. És possible en caso com la dificultat per empassar i per alleugerir la pressió sobre la medul·la espinal.

 

 

 

SINDROME DE PHELAN-MCDERMID

És una deleció del cromosoma 22q13 i es considera una malaltia rara. En molts casos esta causada per la pèrdua de material genètic del extrem terminal del cromosoma 22. Aquesta pèrdua es produeix durant la divisió cel·lular quan els cromosomes s’alineen i replicant i alguns es trencant i es perden. La característica comú de tots els afectats és l’absència o mutació del gen SHANK3 i això suposa que els afectats pateixen un retard en el desenvolupament , especialment en la parla. No és una causa heretada sinó que apareix de forma espontània.

 

Característiques

·         Discapacitat intel·lectual de diversos graus

·   Trastorn del desenvolupament. Més del 75% dels pacients presenten creixement normal o accelerat, mans grans i carnoses, ungles dels peus displàstiques, pestanyes llargues, percepció del dolor reduïda, moviments de la boca freqüents.

·         Absència o retard de la parla

·         Símptomes d’autisme

·         Quists aracnoides

·         Disfàgia de líquids

·         Diarrea crònica

·         Retards en el desenvolupament

·         Reflux gastroesofàgic

·         Creixement anormal

·         Dilatació dels ventricles cerebrals

·         Regulació de temperatura corporal anormal

·         Otitis

·         Convulsions

·         Reflux vesicouretal

·         Ptosis

·         Estrabisme i problemes de visió

·         Orelles grans o de Elf, galtes i parpelles inflades

·         Ulls enfonsats, aplanament de la part mitja facial.

·         Pont nasal ampli

·         Barbeta afilada

·         Sudoració reduïda

·         Dificultats d’alimentació

                                             

                                            

 

Diagnòstic

Si es d’origen genètic es realitzen les següents proves:

·         Microarray o hibridació genòmica comparada

·         El anàlisis dels cromosomes

·         La hibridació fluorescent

 

 

Tractament

·         El pacient presenta un to muscular dèbil, amb poca força. La teràpia física pot ajudar a enfortir la musculatura i ajudar a caminar i mantenir l’equilibri.

·         El massatge infantil estimula el sistema nerviós central del nadó per calmar-lo.

·         La psicomotricitat treballa el to, postura i equilibri. El desenvolupament motor va unit al psicològic i la psicomotricitat treballa ambdós.

·   La hidroteràpia i natació ajuda a millorar el to muscular, la inflamació dels limfoedemes i la relaxació.

·         Les persones amb aquest síndrome tenen dificultats per aprendre i obliden ràpidament.

·         La logopèdia treballarà el vocabulari .

·         El llenguatge de signes per una bona comunicació i utilitzar dispositius electrònics(tablets, ipads...) per millorar la comunicació.

         

 

 

 

NOVES INVESTIGACIONS SOBE LA ELA

 

Investigadors del CNIO descobreixen la causa de la mort neuronal en una gran part dels pacients amb ELA. L’investigador Oscar Fernàndez Capetillo del Centre Nacional d’investigacions oncològiques junt amb el biòleg molecular Jack Szostak van descobrir la arginina, un aminoàcid que forma part de les proteïnes  que podria tenir relació en el desenvolupament de la ELA, malaltia que afecta a 3000 persones a Espanya.

S’ha descobert la causa de la mort neuronal amb molts pacients de ELA familiar. La mort de les neurones responsables del moviment provoca la paràlisis dels músculs de les extremitats i després en tot el cos e impedeix la respiració.

Malauradament la ELA no té tractament, es desconeix la causa i és progressiva i mortal. En relació a altres malalties no hi ha molts casos.

El que sí es coneix es que en el 10% dels afectats hi ha un component genètic i això fa que apareix en varius membres d’una família. El culpable és un gen anomenat C90RF72.Les mutacions d’aquest gen mata a les neurones motores i paralitzen els músculs.

Degut a les mutacions provocan un bloqueig de tots els àcids nucleics, el ADN i el ARN impedint el bon funcionament de les cèl·lules .

Les investigacions de CNIO constaten que les mutacions del gen C90RF72 son tòxiques perquè indueixen a la cèl·lula a produir unes petites proteïnes o pèptids molt rics amb arginina, una aminoàcid que s’uneix als àcids nucleics, el ADN o el ARN, això provoca que desplacin a totes les proteïnes cel·lulars que interaccionen normalment amb ADN i el ARN impedint qualsevol reacció cel·lular que utilitzi ADN o ARN bloquejant els àcids nucleics i la cèl·lula mora.

L’ADN conté les instruccions perquè la cèl·lula fabriqui les proteïnes que necessita per funcionar correctament. Moltes proteïnes necessiten unir-se al ADN i ARN per llegir les seves instruccions i poder fabricar nous components per la cèl·lula , però la presència de pèptids rics en arginina impedeix qualsevol reacció en la que es vegin implicats els àcids nucleics.

L’investigador Jack Szostak, que hem anomenat abans investiga la química del origen de la vida i explica que per frenar  les reaccions amb àcids nucleics en els seus experiments utilitza pèptids sintètics amb moltes arginines.

Un cop haver fet aquets descobriments cal buscar solucions per poder combatre’l .

Les investigacions demostren que la majoria de les mutacions trobades en pacients de ELA son en proteïnes que s’uneixen al ARN.

                                              

                                           

 

 

SINDROME DE MICKULICZ

És un trastorn benigne que es produeix junt a una altra trastorn com la tuberculosis, leucèmia, sífilis, linfomes, lupus... Va ser descrit el 1888 per Johan von Mikulicz.

 

Símptomes

·   Esta present en adults amb tumefacció lenta i progressiva de les glàndules salivars majors i llagrimalls. Es pot tenir febre.

·         Hipertròfia moderada, disminució de la secreció llagrimal.

·         Possible evolució d’un limfoma o carcinoma en un 5-10% dels casos.

                                              

Causes

La més comú és a conseqüència del síndrome de Sjorgren, infeccions per virus de Epstein i paràsits que provocant lesió dels conductors salivars amb filtració limfocitària i reacció immunològica.

Apareixen en:

·         Sarcoïdosis

·         Leucèmies

·         Limfomes

·         Sialoadenitis limfoepitelial

 

Tractament

·         Antibiòtics e antiinflamatoris per brots aguts

·         Radioteràpia en dosis antiinflamatòries

·         Forma tumoral de LLB amb cirurgia més biòpsia