LA REENCARNACIÓ
Aquesta creença
es basa en que la ànima i el esperit de les persones comença una nova vida en
un cos o forma física diferent després de la mort biològica. Aquesta ànima o
esperit viatge per diferents cossos per aprendre en diverses vides les lliçons
a través del temps. La creença de la reencarnació ha estat present a la
humanitat des de fa molts anys. En religions com el hinduisme, budisme,
jainisme i taoisme.
La reencarnació segons
les religions:
1.
Hinduisme
Es reencarna el cos subtil que canvia del
cos físic en el moment de la mort. Segons les accions bones o dolentes es
reencarna en una existència superior, intermitja o inferior. La qualitat de la reencarnació dependrà
del mèrit o manca de mèrits que hagin acumulat cada persona segons les seves
actuacions, s’anomena Karma que és possible modificar amb la pràctica del ioga.
2.
Jainisme
És una religió posterior al hinduisme.
Les ànimes van recollint els fruits de les seves bones o males accions a traves
de les vides.
3.
Sijisme
Creuen que la ànima ha de transmigrar d’un
cos a un altra com a part de la evolució. La evolució serà una unió amb Déu amb
la purificació del esperit.
4.
Budisme
Creuen de una manera diferent perquè neguen
que existeixi una entitat en el individu que pugui reencarnar-se però afirmen
que un nou individu aparegui en funció de les accions d’un anterior.
5.
Shinto
Creuen la reencarnació en forma de
esperits o ànimes que es relacionaven amb els vius.
6.
Taoisme
Segons aquesta religió el tao és un
principi suprem que impregna tot el univers, la natura és immortal i eterna.
7.
Cristianisme
Durant els tres primers segles la creença
dominant sobre la reencarnació prové del Platonisme. Plató afirmava que una
vida no era suficient per retornar a l’estat celestial original de la puresa,
per tant la ànima d’una persona ha de passar per la vida d’un animal per tornar
a ser humà.
Investigacions
sobre el tema
L’escriptor Ian
Stevenson va afirmar haver investigat molts nens que afirmaven recordar una
vida passada. Va realitzar més de 2500 estudis durant 40 anys. Va identificar
cada persona morta que va descriure cada nen i va verificar els fets de la vida
de la persona morta que coincidien amb els records del nen. Va trobar
coincidències de marques i defectes de naixement com certes ferides i cicatrius
de la persona morta.
Per altra banda
també hi ha els escèptics com Paul Edwars que han criticat l’estudi d’aquets
casos.
