LA REENCARNACIÓ

Aquesta creença es basa en que la ànima i el esperit de les persones comença una nova vida en un cos o forma física diferent després de la mort biològica. Aquesta ànima o esperit viatge per diferents cossos per aprendre en diverses vides les lliçons a través del temps. La creença de la reencarnació ha estat present a la humanitat des de fa molts anys. En religions com el hinduisme, budisme, jainisme i taoisme.

La reencarnació segons les religions:

1.    Hinduisme

Es reencarna el cos subtil que canvia del cos físic en el moment de la mort. Segons les accions bones o dolentes es reencarna en una existència superior, intermitja  o inferior. La qualitat de la reencarnació dependrà del mèrit o manca de mèrits que hagin acumulat cada persona segons les seves actuacions, s’anomena Karma que és possible modificar amb la pràctica del ioga.

2.    Jainisme

És una religió posterior al hinduisme. Les ànimes van recollint els fruits de les seves bones o males accions a traves de les vides.

3.    Sijisme

Creuen que la ànima ha de transmigrar d’un cos a un altra com a part de la evolució. La evolució serà una unió amb Déu amb la purificació del esperit.

4.    Budisme

Creuen de una manera diferent perquè neguen que existeixi una entitat en el individu que pugui reencarnar-se però afirmen que un nou individu aparegui en funció de les accions d’un anterior.

5.    Shinto

Creuen la reencarnació en forma de esperits o ànimes que es relacionaven amb els vius.

6.    Taoisme

Segons aquesta religió el tao és un principi suprem que impregna tot el univers, la natura és immortal i eterna.

7.    Cristianisme

Durant els tres primers segles la creença dominant sobre la reencarnació prové del Platonisme. Plató afirmava que una vida no era suficient per retornar a l’estat celestial original de la puresa, per tant la ànima d’una persona ha de passar per la vida d’un animal per tornar a ser humà.

                                  

 

Investigacions sobre el tema

L’escriptor Ian Stevenson va afirmar haver investigat molts nens que afirmaven recordar una vida passada. Va realitzar més de 2500 estudis durant 40 anys. Va identificar cada persona morta que va descriure cada nen i va verificar els fets de la vida de la persona morta que coincidien amb els records del nen. Va trobar coincidències de marques i defectes de naixement com certes ferides i cicatrius de la persona morta.

Per altra banda també hi ha els escèptics com Paul Edwars que han criticat l’estudi d’aquets casos.