ELS OLIGOELEMENTS

Son minerals que es troben en quantitats molt petites al organisme i son essencials per les funcions vitals com el metabolisme, el sistema immunològic i l’acció hormonal. Serveixen com a catalitzadors en reaccions químiques i son necessaris per el bon funcionament dels teixits i òrgans. La seva carència pot generar desequilibris i problemes de salut.

 

Funcions

1.    Metabolisme: Regulen processos metabòlics com la metabolització dels sucres(crom o lípids)

2.   Funció hormonal: Producció de hormones com el iode per les hormones tiroideas  o el crom per la insulina.

3. Sistema immunològic: Reforcen les defenses del organisme, acció antioxidant i lluita contra infeccions.

4.    Estructura dels teixits connectius com el silici.

5.    Funció nerviosa i muscular: Correcta funcionament dels nervis i músculs.

6.    Síntesis de proteïnes i ADN: Síntesi de ADN i assimilació de proteïnes.

 

Tipus

·       Ferro: Producció hemoglobina , transport del oxigen a la sang.

·       Zinc: Pel creixement, funció immunitari i metabolisme.

· Seleni: Potent antioxidant per protegir el sistema cardiovascular i les cèl·lules .

·  Coure: Estimula el sistema immunitari i producció de col·lagen i fixació delferro.

·       Iode: Funcionament de la tiroides.

 

D’altres oligoelements essencials son: Fluor, iode, seleni, silici, crom, cobalt, liti, manganesco, molibdeno, níquel, estany i vanadi.

                                        

 

Aliments amb  més oligoelements

Peix, marisc, ous, fruits secs(anacards, ametlles, avellanes, llavors(lli, carbassó, girasol, chia....)

 

En cas de la  manca de oligoelements es poden produir retards en el desenvolupament, anèmia i alteracions cardíacas. L’òxid de zinc és un dels elements essencials més abundants al cos humà.

 

Contraindicacions

·       Confusió, debilitat, dificultats per moures, convulsions.

·       Tos o dificultat per respirar

·       Ritme cardíac irregular o molt accelerat

·       Desmais

·       Contraccions musculars.

 

Formes prendre els oligoelements

· Dietes amb carns, peix, mariscs, llegums, cereals integrals i verdures.

· Suplements orals amb ampolles monodosis sota la llengua

·  De forma intravenosa amb revisió médica.

 

ELS ALCALOIDES

El nom de alcaloide prové del químic alemany Carl Meissner el 1819 i es refereix a productes naturals d’origen vegetal similars als de àlcalis. Son compostos orgànics naturals nitrogenats i derivats d’aminoàcids. Son solubles en aigua a ph àcid i en dissolvents orgànics a ph alcalí.

Algunes plantes que contenen alcaloides.

·       Café: cafeïna

·       Te: Teïna

·       Tabac: Nicotina

·       Cacau: Teobromina

·       Coca: Cocaïna

·       Cola: Diversos alcaloides

                                    

 

Cafè

Cada tassa conté 0,25 grams de cafeïna. Porta alquitrans i un percentatge més elevat de purines que la carn o el peix. Generen àcid úric i danyen als ronyons. Afecten al sistema nerviós, provocan insomni, tremolons, al·lucinacions, eleva la temperatura dels cos i afecta al ritme cardíac i l’àcid que porta disminueix les secrecions gàstriques.

Cafè amb llet

Ocupa massa temps a l’estómac i dificulta la digestió obligant al fetge a treballar més. Un consum excessiu pot provocar malalties hepàticas.

Te

Els tes més consumits son el negre i el verd. És més aconsellable prendre te verd perquè no té tanta fermentació tòxica com el negre. Conté alcaloides com: teïna, cafeïna més que el cafè i alt percentatge de purines que provocan àcid úric i gota. El te provoca desequilibri i destrucció del sistema nerviós, pèrdua d’energia i acceleració del ritme cardíac i degut a això tenim cansament, insomni e irritabilitat.

Coca-cola

Esta composta de la coca que és un arbre procedent dels Andes on s’extreu l’alcaloide clorhidrat de cocaïna utilitzat per la fabricació de certs medicaments. La cola creix a l’Africa tropical i els seus alcaloides son: cafeïna, teobromina, xantina i tanins. Conté àcid fosfòric, més cafeïna que el cafè i un ingredient secret mai confessat. La coca-cola pot provocar taquicàrdies, reducció de les facultats digestives, acidesa d’estómac, estrenyiment i desequilibri del sistema nerviós.

Mate

Beguda amargant consumida al Brasil i Argentina. Conté alcaloides que es converteixen en excitants neuromusculars. Provoca sequedat de boca, dolors gàstrics, somnolència i podria provocar anorèxia.

Alcohol i tabac

Son dos substàncies molt esteses i consumides a la nostre societat. Els seus efectes amb els anys son diversos: Trastorna la sensibilitat del gust i l’olfacte, capacitat de visió, audició, trastorn del sistema motriu, digestiu, fetge, ronyó, aparell circulatori, pulmons...

                                    

 

Voldria explicar una historia real relacionada amb els alcaloides. L’escriptor Honorat de Balzac va fer una tractat anomenat “Els excitants moderns” entre els anys 1799-1850 a Paris. En aquella època hi havien moltes guerres i en una d’elles quan regnava el govern anglès l’exèrcit va condemnar a 3 individus i els va deixar escollir entre ser penjats o viure exclusivament un del te, l’altra del cafè i l’altra de la xocolata. Van escollir la segona opció i l’elecció va ser la pitjor decisió.

El que va viure menjant xocolata va morir al cap de 8 mesos desfet i devorat per les cucs.

El que va viure del cafè va morir al cap de 2 anys calcinat.

El que va viure del te va morir al cap de 3 anys prim i consumit, es podia veure a través del seu cos.

 

  

 

LA IRIDOLOGIA

Aquesta teràpia es va presentar el 1665 en l’edició de la Cromàtica mèdica de Philippus Meyeus. Ell deia que tenia la capacitat de relacionar els problemes de salut amb canvis en el iris fins i tot abans que no apareixesin símptomes físics d’aquets problemes en altres parts del cos. D’altres diuen que va ser desenvolupada per Ignaz von Peczely el 1881. Després d’observar una taca al ull d’un mussol  amb una pota vermella, Peczely va formular la hipótesis de que les dues estaven relacionades, més endavant va provar amb altres animals. En la dècada dels 50 el quiropràctic Bernard Jensen va crear una taula ocular que s’utilitza avui en dia.

Què és

És una teràpia que afirma que és possible avaluar problemes de salut analitzant els canvis en l’aspecte del iris i la pupil·la de l’ull. Les marcas i colors al iris poden mostrar diverses malalties independentment del problema del ull. Cada òrgan del cos humà té una regió corresponent al iris. Quan hi ha una malaltia al cos es produeixen canvis en la secció del ull.

Els iridolegs solen utilitzar càmeres, llanternes i microscopis per examinar el iris del pacient i detectar canvis en el teixit, irregularitats en les cèl·lules del teixit conjuntiu de qualsevol òrgan i patrons de pigmentació.

                                     

Cóm es realitza la detecció

Una taula divideix el iris en unes 60 zones i cadascuna correspon a una part del cos humà.

L’ull esquerra correspon a la mitat esquerra del cos i l’ull dret a la mitat dreta. Els detalls reflexats per el iris solen ser canvis en les teixits de les parts del cos corresponents.

Posem alguns exemples:

1.    Hipertensió

Provoca cardiopaties i accidents cerebrovasculars. Es presenta com un anell clar al voltant del iris del ull.

2.    Hipertioridisme

Ulls saltons o inflamats com efecte secundari freqüent. Pot causar malalties greus.

3.    Dany hepàtic

Els problemes amb el fetge es poden presentar amb tacas marrons al iris i coloració groguenca del blanc del ulls.

4.    Inflamació

Petits punts o línies discontinues al iris. Es pot deduir quina part del cos esta inflamada.

5.    Sistema immunitari debilitat.

Marcas blancas al iris

LA RELACIÓ ENTRE L’INTESTI I EL CERVELL

L’intestí és el nostre segon cervell. El cervell el  regulen el sistema immunològic, endocrí i el metabolisme. Conté més de 100 milions de cèl·lules nervioses i produeix el 95% de la serotonina, neurotransmissors i es relaciona amb el benestar.

Els intestins comprenen:

·       L’esòfag i l’estómac

·       L’intestí prim i gruixut

·       Vesícula biliar

·       Fetge

·       Pàncreas

 

El nervi vago controla els missatges al intestí i al cor, pulmons i altres òrgans vitals. És la connexió directa del intestí amb el cervell. La connexió a nivell químic es produeix amb les hormones i neurotransmissors que envien missatges. Aquets missatges es poden veure afectats per bactèries, virus i fongs que estan al intestí i s’anomenen microbiota intestinal.

                           

 

1.   El neurotransmissor més important

Els neurotransmissors es produeixen un 90% en un intestí sa i son un dels encarregats de produir la felicitat i benestar. Però quan no es sintetitzen de forma correcta degut a una microbiota pobre tenim sentiments contraris que arriben al cervell com ansietat per menjar, negativitat, tristesa o depressió.

2.   L’estrès

Un estat d’estrès crònic rebut pel cervell afecta directament a la microbiota. Per això s’està tractant l’estrès amb probiòtics i determinades dietes.

3.   Inflamació intestinal

     Produeix citoquines pro inflamatòries que es relacionen amb malalties               autoimmunes i major predisposició a patir trastorns de la son, Alzheimer,         Pàrkinson, autisme i depressió.

 

Un intestí sa equival a tenir una bona salut mental.

 

 

Efectes d’una microbiota en mal estat

 

·       Inflo abdominal que pot afectar al cervell

·       Gasos

·       Estrenyiment o diarrea

·       Alteracions dels sistemes endocrins

 

Aliments per potenciar una alimentació

 

1.    Fruites i verdures; Espàrrecs, plàtans, alls, cebes, pomes, mangos...

2.    Proteïnes

Ous, carns blancas (pollastre, conill...), carns vermelles( 1 cop a la setmana), Peix blau( 2 cops a la setmana), peix blanc i llegums.

3.    Grassa saludable: oli d’oliva verge, advocats, oli coco verge, fruits secs..

4.    Carbohidrats: cereals integrals.

5.    Làctics: iogurts, kéfir..

Els aliments a evitar el màxim possible son les ferines refinades, bollaria industrial, chips, refrescos, làctics processats i alcohol.