LA OZONOTERAPIA

És una teràpia complementaria amb grans èxits, sobretot en patologies vasculars. Aquesta teràpia va començar a la I guerra mundial amb el metge Wolff que va observar que les ferides sèptiques de guerra, abscessos cicatritzaven millor sota l’acció del ozó i s’aconseguia una desinfecció més ràpida. El 1985 Payr va presentar en el congrés de la societat de cirurgia de Berlin una ponència sobre els efectes cicatritzants del ozó i va ajudar amb la seva aplicació. Auborg va incloure la ozonoterapia en el tractament de les infeccions vesicals i en patologia intestinal a traves de insuflacions. Més endavant va descobrir que amb el ozó s’augmentava el potencial oxidatiu de la sang. Els anys 50 es va perfeccionar la tècnica amb el Dr. Hansler perquè va dissenyar aparells que permetien la dosificació del gas. El 1972 es va fundar la societat mèdica de ozonoterapia. En l’actualitat s’utilitza en angiologia i cirurgia vascular per els seus efectes beneficiosos d’augment de la oxigenació sanguínia per el seus poder bactericida i fungicida d’ozó. Això aconsegueix efectes antiinflamatoris, antiàlgics i estimula el sistema reticulo-endotelial. La seva aplicació és per via intró arterial, subcutània e intravenosa. La via anal també es possible sobretot en la hepatitis i també en cas de llagues varicoses, diabetis i llagues de decribit. Com sabem el ozó participa en l’equilibri ecològic de la terra perquè absorbeix la major part de les radiacions ultra violetes del sol impedint que arribi directament a la terra. Les molècules de ozó estan compostes de 3 àtoms d’oxigen. El ozó és molt oxidant i té un potencial només inferior al fluor.

                                      

 

Propietats

·       Protecció i estimulació dels mecanismes

·       Antioxidants endògens

·       Millora les defenses del sistema immunitari

·       Augment de la oxigenació sanguínia

· Activació d’alliberació del oxigen en les zones que presenten problemes de circulació arterial

·       Augment de la flexibilitat dels glòbuls rojos.

·       Calmant del dolor

·       Antiinflamatori

·       Estimulant de la cicatrització de les llagues.

·       Acció bactericida i fungicida

·       Millora el metabolisme de la glucosa

·       Intervé en el metabolisme de la proteïna i transformació dels àcids grassos insaturats en compostos hidrosolubles.

 

Formes d’administració

La autohemoteràpia és la tècnica més important per la rapidesa e intensitat de l’acció. Es re injecta 150-200 cc de sang ionitzada extreta prèviament del pacient en circuit tancat.

· Les infiltracions subcutànies i les injeccions intramusculars

· Les infiltracions intradiscals per vèrtebres

· Les insuflacions en cavitats naturals(recta, vagina, ens maxil·lars i en fístules)

· El tractament hipobàric  amb cassoletes de vidre o plàstic amb 2 vies.

·       Oli ionitzat per aplicacions locals.

·       Aigua ionitzada utilitzada en estomatologia.

                                      

 

Beneficis

1.    Malalties vasculars:Arterioesclerosis, Dolor en repòs, gangrena digital, peu diabètic, cel·lulitis, llagues vasculars i no vasculars, linfangitis aguda, defectes de cicatrització, dermatitis mixta, isquèmia cerebral, cura de revitalització, convalescència després d’un esforç esportiu intens i preparació per una competició.

2.    Infeccions:Linfangitis, fístules crónicas, supuracions, llagues de decribit, Ferides extenses i profundes, infeccions vaginals, mastitis, hepatitis, herpes zòster.

3. Malalties reumàticas: Poliartritis reumatoide, fibromialgia.

4.    Patologia immunològica: Hernia discal, gonartritis,

Lumbago, osteocondritis.

5.Malalties de la pell: acne, furunculosis, èczemes, micosis,

Dermatitis.

És una teràpia segura i no té efectes colaterals.