LES FERIDES DE L’ÀNIMA
En aquest capítol analitzarem
quines son les ferides de l ‘ànima i què son.
Tots portem un nen ferit, innocent
i pur. Aquest nen va creixent i es va trobant en dificultats. Això genera
traumes i aprèn que el món és un lloc hostil. Aquest nen vol que l’estimem i
acceptem. Per això a mesura que es fa
gran es posa màscares per buscar l’acceptació i l’amor.
Acceptar aquestes ferides vol dir
aprendre a ser responsables i a estimar-nos
i aquesta és la clau per la transformació i la sanació de l’ànima. La
sanació s’aconsegueix quan acceptem que
un és responsable de tot el que passa.
No acceptar la nostra ferida,
sentir-nos culpables, amb vergonya o jutjar-nos és atraure circumstàncies i
persones que ens faran sentir aquesta ferida.
Al néixer vivim per cobrir les
nostres necessitats, però ens adonem que quan ens atrevim a ser nosaltres mateixos
en trobem amb els nostres éssers estimats que ens corregeixen i no ens accepten
tal com son.
Amb l’ intenció de reduir el
dolor el nen es resigna i acaba creant-se màscares que serveixen per
protegir-se del patiment. Aquestes noves personalitats son 5 i s’anomenen
ferides de l’ànima.
1.
Rebuig
Es genera desde la concepció fins el primer any de
vida. El nen/a se sent rebutjat per el pare del mateix sexe i no es veu amb el
dret d’existir. Utilitza la màscara del fugisser i sent pànic en front de la
vida.
La seva autoestima és molt baixa. Creu que si no existís
no hi hauria cap diferencia. Se sent diferent a la resta de la família.
S’evadeix molt i té la tentació de l’alcohol i drogues. Creu que la felicitat
dura molt poc.
2.
Abandonament
Es genera entre el primer any de vida i els 3 anys
amb el pare del sexe oposat. Li ha mancat l’afecta o l’ha rebut de forma freda,
diferent al que esperava. La seva màscara és ser dependent i la seva gran por
és la soledat.
Té dificultats per manejar-se sol. Necessita
recolzament del seu entorn. Pateix gran tristesa. Sovint es compadeix. Sempre
va de víctima. Pot ser dramàtic al expressar-se. Té dificultats per decidir per
ell sol. Demana consell als demés però no els hi fa cas. Acompanya o cuida
d’altres esperant que li tornin el favor i si no s’ofèn i desenvolupa rancúnia.
3.
Humiliació
Es genera entre el primer any i el tercer any de
vida amb el pare repressor. El nen /a ha sigut humiliat per un dels progenitors
o els dos sentint vergonya per ells. Aquí trobem tots els temes d’abús de
sexualitat. La màscara és la del masoquista i la seva passió és la llibertat.
Ajuden molt als demés. Sent que ha de servir als qui
estima. No li agrada que el tractin com un nen. Pot rebutjar els impulsos
relacionats amb els sentits. Se senten persones brutes i expressen fàstic en
front a situacions. Ho recompensen amb menjar per tapar l’angoixa i por
haver-hi un excés de pes i així tapa la seva figura per evitar la seducció.
4.
Traïció
Es genera entre els dos i cuatre anys i amb el
progenitor del sexe oposat. Ha perdut la confiança amb el seu progenitor.
Utilitza la màscara del controlador i la seva gran por és ser rebutjat o
separat.
Qui pateix de traïció fa tot el possible per
demostrar el fort que és. Tendeix a imposar la seva vulnerabilitat. Si detecta
que els demés tenen manca de compromís e irresponsabilitat els censura. Busca
ser especial als grups. Si una persona el deceb es torna desconfiat. Li molesta
la gent que menteix o possa excuses. Espera molt dels dels demés perquè dona
molt. Té dificultats per adaptar-se als imprevistos. Necessita el control.
5.
Injustícia
Es genera entre els cuatre i sis anys amb el
progenitor del mateix sexe. Reacciona posant límits a la seva expressivitat.
Utilitza la màscara del rígid i amaga la por sent fred.
Vol mostrar-se viu i dinàmic encara que estigui esgotat.
És optimista i positiu. Es controla perquè vol semblar perfecta i respon a
expectatives. Controla molt bé el seu món emocional per por de perdre el
control. És rígid, per això no es permet sentir. És molt crític amb els demés.
Les formes per sanar les ferides en el cos poden ser fer
esport, menjar equilibrat, meditar i en l’aspecte emocional acceptar la ferida
i aprendre d’ella i no retreure res, considerar la ferida com a creixement i
donar-te temps.
Frases sanadores
·
Sonriu per tot el que has après i deixar
de plorar per tot el que has perdut.
·
L’essencial és invisible per els ulls,
només el cor ens deixa veure-hi bé.
·
Un cor trencat és una nova oportunitat
per recomposar-se de nou.
·
Tot en aquesta vida és creixement. De
les caigudes n’aprenem molt més que del camí
·
Les grans fites comporten riscos
·
Arriscar-se és de valents
·
Les persones ferides sempre resurgegen
més fortes
·
Has de somriure per tot allò que t’ha succeït
i deixar de plorar perquè s’hagi acabat.
