SINDROME DE REYE

És una malaltia rara que pot afectar a la sang, fetge i el cervell d’una persona que va tenir una infecció. Afecta principalment als nens i adolescents.. Molt comú en època de grip.

Aquest síndrome pot provocar dany cerebral si no s’actua ràpidament. No hi ha una causa concreta però molts estudis demostren que prendre aspirina augmenta el risc, per aquest motiu s’aconsellen altres  medicaments, sobretot amb joves. S’ha de tenir cura de prendre aspirines en nens i adolescents per tractar la febre i el dolor. Malgrat que l’aspirina estigui aprovada a partir de 3 anys els nens i adolescents que es recuperen d’una varicel·la o grip mai haurien de prendre aspirina. En els nens és millor donar-los per la febre i dolor paracetamol o ibuprofens.

Símptomes

Els nivells de sucre en el nen baixa i els d’amoníac i acidesa augmenta. El fetge pot inflar-se i generen dipòsits grassos. Aquesta inflo pot produir-se al cervell i provocar atacs, convulsions o pèrdua de coneixement.

En nens menors de 2 anys provoca diarrea, respiració agitada.

En nens més grans i adolescents provoca vòmits i somnolència.

Amés d’aquets símptomes també es produeix:

·         Comportament irracional, agressiu o irritable

·         Confusió, desorientació o al·lucinacions

·         Debilitat o paràlisis als braços i cames

·         Convulsions

                                                 

Causes

Generalment per el ús de l’aspirina per tractar malalties o infeccions virals en nens i adolescents amb oxidació d’àcids grassos perquè manca una enzim o no funciona correctament.

Factors de risc

·    Utilitzar aspirina per tractar una infecció viral(influenza, varicel·la o infecció vies respiratòries.

·    Tenir trastorn ocult d’oxidació d’àcids grassos

 

La majoria de nens i adolescents sobreviuen però hi ha la possibilitat de patir dany cerebral permanent.

 

 

EL MÓN DE LES ÀNIMES

Després de la mort física què passa?.  Aquesta és la pregunta que ens fem tots. En aquest capítol donarem una mica de llum a aquesta qüestió .

Normalment les ànimes es queden en el lloc on van morir durant uns quants dies i generalment fins després del funeral. El temps és més accelerat per les ànimes, per aquest motiu uns dies a la terra poden ser uns minuts per elles. Els motius de perquè les ànimes es queden a la terra son varis , per exemple una persona assassinada  o que ha mort inesperadament en un accident no vol anar-se de seguida perquè solen estar desorientades o enfadades. Si son persones joves solen rondar més.

El fet de morir després d’una llarga malaltia és un impacte per una ànima i per això es resisteix a marxar després de la mort. Hi ha un període de tres a cinc dies de preparació per els funerals. Les ànimes no senten cap curiositat per veures enterrades però aprecien el respecta que presenten els familiars i amics.

Molts esperits no volen marxar immediatament després de la mort perquè volen contactar mentalment per els seus éssers estimats per consolar-los. Els que es moren no estan decebuts per la seva mort perquè saben que els que es queden es tornaran a veure en el món espiritual i en altres vides. Al contrari que els que van al funeral que senten que han perdut a un ésser estimat.

Després del funeral tenim la capacitat de sentir la presencia que ens consola de les ànimes dels éssers estimats morts. Les persones que son recordades per els que es queden a la terra no se’n van per sempre.

La mort no trenca la nostra continuïtat amb l’ànima immortal d’aquells d’aquells qui estimem, sinó que aquets éssers morts segueixen contactant amb nosaltres si els cridem.

En alguns casos els esperits no volen deixar la terra perquè tenen algun problema no resolt.

La nostra vida pot ser curta o llarga, amb salut , amb malalties però hem d’afrontar la mort. Si hem tingut una llarga malaltia que ens porta a la mort hem tingut temps per preparar la ment un cop superats l’impacta, la negació i la depressió.

L’ànima de les persones malaltes s’ha de separar del cos. Les persones associen la mort amb la pèrdua de la nostra força vital però això no és així perquè la nostra energia vital eterna s’uneix amb la força d’una superànima. La mort no és foscor sinó llum. Un cop s’entravessa el túnel i es passa al món espiritual la majoria d’ànimes s’adonen que realment no estan mortes sinó que han deixat el cos.

                                             

 

ELS LLOCS MES MISTERIOSOS DEL MON

1.      El bosc suïcida de Aokigahara

Es diu que en aquest bosc hi vivien dimonis de la mitologia Japonesa i per això era el lloc escollit per les persones que decidien acabar amb la seva vida. Algunes se senten atretes per anar-hi malgrat els avisos. Aquest lloc pertany al parc natural junt al mont Fuji amb unes vistes impressionants.

                                           

                                                         

2.      L’ossari de Sedlec a la república Xeca .

Aprop de Praga es troba una petita capella que s’ha convertit en un dels llocs més misteriosos del món. Esta situada junt a l’església del cementiri de tots sants i la decoració esta formada per 40.000 esquelets humans. El tallista de fusta Frantisek Rint va ser el que va construir una llamparà d’aranya feta d’ossos que penja en el centre de la nau envoltada de cranis.

                                    

3.      La zona de Durango a Mèxic

En el centre de la regió natural de Bolsón de Mapiri a l’estat de Durango, Chihuahua i Coahuila es troba una zona desèrtica en l’actualitat però abans era una antic lloc marí. I es poden trobar tot tipus d’animals i plantes no gaire convencionals. Com a curiositat aquest lloc és un con magnètic i l’aparició de aeròlits. Al ionitzar l’atmosfera el con és capaç de aturar rellotges i brúixoles i tallar la comunicació de les ràdios.

                                      

4.      Els cenotes de Yucatán a Mèxic

Son dipòsits d’aigua que s’omplen per filtracions i per corrents de rius subterranis. Amés de ser una formació natural sembla ser que la civilització  Maya els considerava una entrada al inframón  com ofrena al déus , els llençaven donzelles molt joves. En l’actualitat encara es troben restes d’utensilis i ceràmica.

                                       

5.      El llac Truk a Micronèsia

En un lloc aïllat molt petit a l’oceà Pacífic existeix un llac paradisíac . Encara que a les seves profunditats s’amagan altres llegendes de llocs misteriosos. En la seva llacuna s’hi troba una flota naval japonesa enfonsada on hi ha tancs de guerra, avions de combat , vagons i restes de molts soldats. A pocs kilòmetres  de l’illa de Guinea el llac Truk s’ha convertit en un gran lloc turístic i malgrat que es prohibeix el busseig degut a les bombes que hi ha sense explotar els turistes hi segueixen anant.

                                      

6.      Stonehenge a Wiltshire, Anglaterra

És un monument megalític envoltat de grans misteris. Amb un diàmetre de 98 mts va ser construït amb trílits gegants de sorra blava. El curiós del cas és que aquest tipus de pedra no és propi d’aquesta zona i l’existència de restes humanes va fer pensar que era un cementiri. Els darrers descobriments revelen que aprop hi havia un campament prehistòric que podria ser l’encarregat de la seva construcció.

                                         

 

 LES FERIDES DE L’ÀNIMA

En aquest capítol analitzarem quines son les ferides de l ‘ànima i què son.

Tots portem un nen ferit, innocent i pur. Aquest nen va creixent i es va trobant en dificultats. Això genera traumes i aprèn que el món és un lloc hostil. Aquest nen vol que l’estimem i acceptem. Per això  a mesura que es fa gran es posa màscares per buscar l’acceptació i l’amor.

Acceptar aquestes ferides vol dir aprendre a ser responsables i a estimar-nos  i aquesta és la clau per la transformació i la sanació de l’ànima. La sanació s’aconsegueix quan  acceptem que un és responsable de tot el que passa.

No acceptar la nostra ferida, sentir-nos culpables, amb vergonya o jutjar-nos és atraure circumstàncies i persones que ens faran sentir aquesta ferida.

Al néixer vivim per cobrir les nostres necessitats, però ens adonem que quan ens atrevim a ser nosaltres mateixos en trobem amb els nostres éssers estimats que ens corregeixen i no ens accepten tal com son.

Amb l’ intenció de reduir el dolor el nen es resigna i acaba creant-se màscares que serveixen per protegir-se del patiment. Aquestes noves personalitats son 5 i s’anomenen ferides de l’ànima.

 

1.      Rebuig

Es genera desde la concepció fins el primer any de vida. El nen/a se sent rebutjat per el pare del mateix sexe i no es veu amb el dret d’existir. Utilitza la màscara del fugisser i sent pànic en front de la vida.

La seva autoestima és molt baixa. Creu que si no existís no hi hauria cap diferencia. Se sent diferent a la resta de la família. S’evadeix molt i té la tentació de l’alcohol i drogues. Creu que la felicitat dura molt poc.

2.      Abandonament

Es genera entre el primer any de vida i els 3 anys amb el pare del sexe oposat. Li ha mancat l’afecta o l’ha rebut de forma freda, diferent al que esperava. La seva màscara és ser dependent i la seva gran por és la soledat.

Té dificultats per manejar-se sol. Necessita recolzament del seu entorn. Pateix gran tristesa. Sovint es compadeix. Sempre va de víctima. Pot ser dramàtic al expressar-se. Té dificultats per decidir per ell sol. Demana consell als demés però no els hi fa cas. Acompanya o cuida d’altres esperant que li tornin el favor i si no s’ofèn i desenvolupa rancúnia.

3.      Humiliació

Es genera entre el primer any i el tercer any de vida amb el pare repressor. El nen /a ha sigut humiliat per un dels progenitors o els dos sentint vergonya per ells. Aquí trobem tots els temes d’abús de sexualitat. La màscara és la del masoquista i la seva passió és la llibertat.

Ajuden molt als demés. Sent que ha de servir als qui estima. No li agrada que el tractin com un nen. Pot rebutjar els impulsos relacionats amb els sentits. Se senten persones brutes i expressen fàstic en front a situacions. Ho recompensen amb menjar per tapar l’angoixa i por haver-hi un excés de pes i així tapa la seva figura per evitar la seducció.

4.      Traïció

Es genera entre els dos i quatre anys i amb el progenitor del sexe oposat. Ha perdut la confiança amb el seu progenitor. Utilitza la màscara del controlador i la seva gran por és ser rebutjat o separat.

Qui pateix de traïció fa tot el possible per demostrar el fort que és. Tendeix a imposar la seva vulnerabilitat. Si detecta que els demés tenen manca de compromís e irresponsabilitat els censura. Busca ser especial als grups. Si una persona el deceb es torna desconfiat. Li molesta la gent que menteix o possa excuses. Espera molt dels dels demés perquè dona molt. Té dificultats per adaptar-se als imprevistos. Necessita el control.

5.      Injustícia

Es genera entre els quatre i sis anys amb el progenitor del mateix sexe. Reacciona posant límits a la seva expressivitat. Utilitza la màscara del rígid i amaga la por sent fred.

Vol mostrar-se viu i dinàmic encara que estigui esgotat. És optimista i positiu. Es controla perquè vol semblar perfecta i respon a expectatives. Controla molt bé el seu món emocional per por de perdre el control. És rígid, per això no es permet sentir. És molt crític amb els demés.

                                  

 

Les formes  per sanar les ferides en el cos poden ser fer esport, menjar equilibrat, meditar i en l’aspecte emocional acceptar la ferida i aprendre d’ella i no retreure res, considerar la ferida com a creixement i donar-te temps.

 

Frases sanadores

·         Sonriu per tot el que has après i deixar de plorar per tot el que has perdut.

·         L’essencial és invisible per els ulls, només el cor ens deixa veure-hi bé.

·         Un cor trencat és una nova oportunitat per recomposar-se de nou.

·         Tot en aquesta vida és creixement. De les caigudes n’aprenem molt més que del camí

·         Les grans fites comporten riscos

·         Arriscar-se és de valents

·         Les persones ferides sempre resurgegen més fortes

·         Has de somriure per tot allò que t’ha succeït i deixar de plorar perquè s’hagi acabat.