EL MÓN DE LES ÀNIMES

Després de la mort física què passa?.  Aquesta és la pregunta que ens fem tots. En aquest capítol donarem una mica de llum a aquesta qüestió .

Normalment les ànimes es queden en el lloc on van morir durant uns quants dies i generalment fins després del funeral. El temps és més accelerat per les ànimes, per aquest motiu uns dies a la terra poden ser uns minuts per elles. Els motius de perquè les ànimes es queden a la terra son varis , per exemple una persona assassinada  o que ha mort inesperadament en un accident no vol anar-se de seguida perquè solen estar desorientades o enfadades. Si son persones joves solen rondar més.

El fet de morir després d’una llarga malaltia és un impacte per una ànima i per això es resisteix a marxar després de la mort. Hi ha un període de tres a cinc dies de preparació per els funerals. Les ànimes no senten cap curiositat per veures enterrades però aprecien el respecta que presenten els familiars i amics.

Molts esperits no volen marxar immediatament després de la mort perquè volen contactar mentalment per els seus éssers estimats per consolar-los. Els que es moren no estan decebuts per la seva mort perquè saben que els que es queden es tornaran a veure en el món espiritual i en altres vides. Al contrari que els que van al funeral que senten que han perdut a un ésser estimat.

Després del funeral tenim la capacitat de sentir la presencia que ens consola de les ànimes dels éssers estimats morts. Les persones que son recordades per els que es queden a la terra no se’n van per sempre.

La mort no trenca la nostra continuïtat amb l’ànima immortal d’aquells d’aquells qui estimem, sinó que aquets éssers morts segueixen contactant amb nosaltres si els cridem.

En alguns casos els esperits no volen deixar la terra perquè tenen algun problema no resolt.

La nostra vida pot ser curta o llarga, amb salut , amb malalties però hem d’afrontar la mort. Si hem tingut una llarga malaltia que ens porta a la mort hem tingut temps per preparar la ment un cop superats l’impacta, la negació i la depressió.

L’ànima de les persones malaltes s’ha de separar del cos. Les persones associen la mort amb la pèrdua de la nostra força vital però això no és així perquè la nostra energia vital eterna s’uneix amb la força d’una superànima. La mort no és foscor sinó llum. Un cop s’entravessa el túnel i es passa al món espiritual la majoria d’ànimes s’adonen que realment no estan mortes sinó que han deixat el cos.