lunes, 29 de octubre de 2012


LES MALALTIES INFECCIOSES


La majoria  de malalties infeccioses es tracten amb antibiòtics. Però abans de parlar dels antibiòtics i els seus afectes els  definirem . Son substàncies naturals produïdes per microorganismes(fongs, bactèries..) sintètiques amb capacitats de destruir, impedir o retardar la multiplicació d’altres organismes.
L’ús dels antibiòtics es remunta als antics Xinesos fa més de 2500 anys. La primera substància antimicrobiana amb afecta antiparasitari usada per la febre i que va curar casos de paludisme al Perú el 1638 va ser la quina que procedeix del arbre del mateix nom.
S’ha comprovat que els antibiòtics administrats de forma massiva poden ser perjudicials per els malalts i quan es prenen repetidament els microbis s’habituen a aquets i creen defenses per anular el seu afecta. Moltes vegades les malalties es podrien curar sense tants antibiòtics.
La xifra de mortalitat degudes al excés de medicaments és molt alta i en 90% dels casos resulten ineficaços en afeccions de tipus respiratori(grip, bronquitis i pneumònia) i són precisament eon es recepten més.


Conseqüències de l’administració massiva d’antibiòtics

1.      Destrueixen la flora intestinal, que és un conjunt de microorganismes que es troben a l’intestí i són imprescindibles per la digestió i altres funcions vitals.
2.      La destrucció dels microbis útils pels antibiòtics fa que causi trastorns digestius i que els microbis perjudicials es faguin més forts. Per això els metges cada vegada s’ho pensen més a receptar medicaments, ja que provoquen reaccions violentes i avegades mortals. En alguns casos provoquen al·lèrgies com èczemes, asma i paràlisis.
El antibiòtic que va causar més al·lèrgies i que va ser el primer en fabricar-se va ser la penicil·lina. Unes 3 injeccions sobre 10.000 van provocar la mort. Per això s’ha d’anar amb molta cura amb pomades que continguin penicil·lina o aureomicina.
3.      Poden contribuir al enduriment i retracció de la paret arterial.
4.      Per els que tinguin excés d’àcid úric podria dificultar el funcionament i eliminació del ronyó i amés augmentaria la tasa d’urea. L’àcid úric és un producte del metabolisme compost per carbó, nitrògen, oxigen e hidrogen i es troba a l’orina en petites quantitats i la saturació d’aquest àcid a la sang pot produir càlculs renals.

Aneu molt de compte amb prendre antibiòtics per tot el que hem dit. I sempre sota la supervisió del metge. I ja sabeu que podeu substituir o complementar-los amb productes naturals.


RECEPTA

Neteixar els pulmons per fumadors, gents que viu amb molta pol·lució…

Ingredients:
·         1 l. de llet vegetal(soja)
·         1 poma verda àcida
·         8 figues seques
·         8 dàtils

-Trossegem la poma
-Rentem i obrim els dàtils
-Bullim 15 min. La llet, els dàtils, les figues i la poma

Prenem 1 taça per esmorçar i 1 per sopar durant 9 díes.

lunes, 8 de octubre de 2012

                       
                                                      Aquest és l'home més feliç del món

TOXÈMIA


És l’acumulació de tòxics en un mitja cel·lular. Tots sabem que l’energia vital és la que manté la vida i representa un paper important en la malaltia, el mateix que en la salut. Aquesta energia serveix perquè l’organisme lluiti contra tot allò que l’alteri. Per exemple en el cas del animals s’ha demostrat que les cèl·lules de teixit animal no sobreviuen molt de temps si no estan el  seu lloc adequat per el desenvolupament de la vida i també s’ha demostrat que les cèl·lules retrasen el seu envelliment si eliminen diàriament els tòxics que els hi arriben. Per això és important prestar atenció al que mengem, bevem i respirem. L’excés de toxines produïdes per una alimentació dolenta disminueix les facultats físiques i mentals i acceleren l’envelliment de les cèl·lules. Sense un bon funcionament cel·lular les funcions s’alteren i es produeix la mort cel·lular.


Causes de l’ intoxicació
1.      Origen extern: Pol·lució i alimentació( el plom que no s’elimina del cos s’acumula i pot causar malalties.
2.      Origen intern: Substàncies provinents del metabolisme cel·lular. Tenim al cos un nivell de tòxics massa alt per el consum d’aliments contaminats als mars, rius…



Cóm actua la toxèmia?

Actua en l’àmbit cel·lular. El grau de toxicitat determinarà la possibilitat de que el tòxics passin a la sang i al linfa amb més o menys rapidesa. A més tòxics més ràpid pasarán. Els òrgans encarregats de l’excreció i transformació dels tòxics son el fetge  i el ronyó. Moltes malalties serien menys greus i es curarien abans si aquets dos òrgans estesin en perfecte estat. El fetge és la glàndula més gran de l’organisme i fa la funció d’aprofitar els nutrients i expulsar les toxines. El ronyó elimina de la sang en forma d’orina les substàncies dolentes per el organisme. El sistema limfàtic és com una xarxa que va desde els teixits de les venes de la circulació de la sang.




Síntomes per saber si el cos esta en toxèmia

1.      Sensació de debilitat muscular
2.      Restrenyiment
3.      Manca de gana
4.      Manca de força muscular al matí
5.      Mals de cap


Causes de la toxèmia

1.      Dieta inadequada
2.      Condicions de treball dolentes
3.      Vida sedentària
4.      Activitat excessiva
5.      Mal estat del ronyó, pulmons i pell perquè no eliminen ni drenen els tòxics externs o interns que s’acumulen


RECEPTA

PRESIÓ ARTERIAL

-1 L. d’aigua
-3 dents d’all
-Fulles d’olivera o espino blanc

1.      Bullim les fulles d’olivera i espino blanc 3 min. a foc lent
2.      Reposem 10 min.
3.      Colem i guardem en un envàs de vidre
4.      Traiem el suc dels alls i afegim a l’envàs.

Es beu 1 l. cada dia durant 1 setmana, es descansa i es torna a fer.









lunes, 1 de octubre de 2012


Que vol dir estar sa?

Concepte

El terme estar sa ve del llatí “salus-utis” i vol dir l’estat en que el ser orgànic exerceix normalment totes les seves funcions vitals.
Aquest concepte ha anat evolucionant fins que la O.M-S. al 1946 va definir estar sa com el complert estat de benestar físic, psíquic i social. És a dir que estar sa no vol dir absència de malaltia.
Aquest concepte va ser introduït per la cultura egípcia i mesopotàmica. Al s. XIX i principis del XX amb el descobriment de la penicil·lina, els antibiòtics… es van obrir nous camins de curació. Però hi havia l’inconvenient de les condicions sanitàries deficients, carències nutricionals i altres factors que agreujaven les malalties .
En l’actualitat la salut ja no s’entén com a una absència de malaltia. El 1986 l’oficina regional d’Europa entén com a salut “ La capacitat de realització personal i de respondre positivament als reptes de l’ambient”

 

Factors determinants de la salut

 
Segons el Sr. Lalonde el 1974 els factors son:

 

1.      Biologia: Ve del grec bios que és vida i logia que és tractat. I és la ciència que estudia els sers vius ,el seu origen, evolució i les propietats com la nutrició, reproducció…. És un 27 % de percentatge d’afectació

2.      Medi ambient: Amb un 19 %

3.      Estil de vida: Amb un 43%

4.      Sistema d’assistència sanitària amb un 11%.

 

Un exemple de la relació entre aquets factors seria quan una persona manté una dieta equilibrada i realitza exercici físic té moltes possibilitats de tenir una bona salut.
Tots sabem que la salut és un dret però que les lleis no garanteixen els fet d’estar sa sino el dret de gaudir d’una sèrie de serveis que serveixin per mantenir un nivell òptim de salut, tant física com mental, i això no és així a tots els països.
Per contra hi han les persones hipocondríaques que tenen una excessiva preocupació per la salut estant sans. Això és degut a una reacció neuròtica i reflexa algun problema emocional amagat que necessita ajuda psicològica..

 

 

RECEPTA

 
PICADES DE PUSES

 

Mel i llimona ( La mel té un gran poder bactericida)

·         4 cullerades de mel

·         2 cullerades de suc de llimona

-Calentem la mel i afegim la llimona

-Deixem refredar i posem sobre les picades amb una gasa estèril