https://youtu.be/tH8xwK88sck

 

LA DISTONIA

Darrerament s’està parlant molt d’aquesta malaltia perquè la pateix el gran xef Jordi Roca. La distonia és un moviment en el que els músculs es contrauen involuntàriament i causen moviments repetitius o de torsió.

La malaltia afecta a:

·         Una part del cos(distonia focal)

·         Dues o més parts del cos(distonia segmentària)

·         Totes les parts del cos(distonia general)

Els espasmes musculars poden ser lleus o intensos i malauradament no existeix cap cura. Alguns medicaments poden ajudar . En alguns casos s’utilitza la cirurgia per desactivar o regular els nervis a determinades regions del cervell.

 

Símptomes

Les contraccions musculars poden:

1.      Començar a unes zones com la cama, el coll o el braç

2.      Pot pesar durant una acció com escriure a mà

3.      Empitjora amb l’estrès, la fatiga o l’ansietat.

4.      Notar-se més amb el temps

Zones afectades:

1.      Coll(distonia cervical): Les contraccions fan que el cap es torci i giri cap un costat, es mogui cap davant i darrera.

2.      Les parpelles: Parpadejos ràpids o espasmes involuntaris fan que els ulls es tanquin i dificulta la visió.

3.      Mandíbula o llengua(distonia oro mandibular). Problemes per parlar, salivar, mastegar i empesar.

4.      Laringe, cordes vocals(distonia espasmòdica). Veu tensa o molt baixa.

5.      Mà: Passa mentres realitzem una activitat repetitiva com escriure, tocar instrument musical…

                                                    

 

Causes

Per causes hereditàries o per alteració en la comunicació de les cèl·lules nervioses en varies regions del cervell.

També pot ser símptomes d’altres malalties com:

·         Malaltia de Pàrkinson

·         Malaltia de Hungtington

·         Malaltia de Wilson

·         Lesió cerebral traumàtica

·         Lesió de naixement

·         Accident cerebrovascular

·         Tumor cerebral

·         Manca d’oxigen o intoxicació amb monòxid de carboni

·         Tuberculosis o encefalitis

·         Reaccions determinades a medicaments o enverinament per metalls pesats

                                              

                                           

 

Les complicacions poden ser tals com:

·         Discapacitats físiques

·         Dificultat en la visió que afecta a les parpelles.

·         Dificultat per moure la mandíbula, empassar o parlar

·         Dolor i fatiga

·         Depressió, ansietat i aïllament social.

 

 

 

 

LA MALALTIA CREUTZFELDT-JAKOB

 És una malaltia neurològica degenerativa i d’evolució ràpida considerada rara i afecta a una persona per cada milió a l’any.

Es deteriora el teixit cerebral molt ràpidament causat per un prió, proteïna defectuosa i que s’estén pel cervell com una infecció. L’aparença del cervell és d’una esponja. L’afectació és tant a dones com a homes d’entre 60 i 70 anys.

                                             

 

Símptomes

·         Dificultats de memòria

·         Problemes de coordinació

·         Alteracions de comportament

·         Moviments involuntaris

·         Trastorns de personalitat

·         Alteracions de l’estat d’ànim i demència

La supervivència des de que es detecta pot ser d’entre 3 i 6 mesos i algunes vegades quelcom més llarga. Malauradament no existeix un tractament per frenar la progressió de la malaltia i és mortal en el 100% dels casos.

                                      

 

Causes

En un 10% dels casos és hereditària i la resta per causes desconegudes. Solen aparèixer a partir dels 60 anys, però a partir dels 50 augmenta la seva incidència, quasi 4 casos per cada milió de persones.

L’any 1920 el pneumòleg alemany Hans Gerhard Creutzfeldt va descriure la malaltia i després ho va fer Alfons Jakob, i d’aquí va venir l’origen del nom. Més endavant una nova variant de la malaltia es va anomenar el mal de les vaques boges i va provocar la mort 178 persones al Regne Unit i unes 50 a la resta del món provocant una gran crisis de salut pública a l’industria alimentària i animal.

La variant va ser descrita per primera vegada a Gran Bretanya el 1996. Aquesta afectava a persones joves després d’ingerir prions infecciosos procedents del cervell o sistema nerviós dels animals malalts. Llavors aquesta malaltia va passar als humans.

Al nostra país l’epidèmia animal va arribar més tard, l’any 2000. Hi van haver bastantes morts  provocant una gran crisis i obligant a crear una nova normativa en els pinsos dels animals i l’alimentació humana.