PREDICCIONS PER EL 2022

 

Numerologia del 2022

Serà L’any 6( 3 vegades 2)

Anunci de nous camins tant a nivell col·lectiu com personal. La passió i els excessos estaran presents durant to l’any. El treball dur donarà els seus fruits.

 

Prediccions segons horòscop

El 2022 vindrà amb molts canvis i sorpreses. Hi hauran 4 eclipses(2 llunars i 2 solars). Els llunars seran el 16 de maig i 8 de novembre i els solars el 30 d’abril i el 25 octubre.

Les estrelles principals de l’any seran Àries, Virgo, Escorpí i Piscis.

Els signes més beneficiats seran : Gèminis, Virgo, Balança i Aquari.

                                                    

 

Prediccions dels Xinesos

L’any del tigre d’aigua

L’any xinés comença el 1 de febrer del 2022 fins el 21 de gener del 2023. Arribarà amb molta prosperitat i abundància . Les persones sota aquest signe el seu element és l’aigua i sempre els agrada aprendre quelcom nou. Alta autoestima i no accepten els consells dels altres. Triomfen a la vida, però han de ser curosos i no confiar fàcilment en la resta ja que seu èxit desperta enveja en els altres.

Les persones amb aquest signe son les nascudes els anys 1902, 1914, 1926, 1938, 1950, 1962, 1974, 1986 i 2010.

El tigre simbolitza el poder . Son pintorescos e impredictibles. Gaudeixen de la vida i els agrada l’aventura. Son presumptuosos i estan pendents de la seva imatge.

 

Prediccions segons Nostradamus

1.      La mort sobtada d’un líder polític: Podria ser Kim Jong- un( Corea del Nord). Reina Isabel(Gran Bretanya) o Joe Biden EEUU)

2.      Degut al canvi climàtic fenòmens com una gran turmenta solar, desgel dels pols i augment del nivell del mar. També terratrèmols , inundacions i grans sequeres.

3.      Fam e inflació. Grans crisis econòmicas

4.      Caiguda de UE. Possible dissolució de la comunitat política.

5.      Caiguda d’una ciutat. Podria ser Londres i Paris degut a activitats terroristes o la pandèmia.

 

LES MALALTIES MENTALS

Les malalties mentals son afeccions que impacten en el pensament, sentiment, estat d’ànim i comportament. Poden ser puntuals o cròniques  i afecten a les relacions socials.

Tipus de malalties:

1.      Ansietat: Pànic, obsessiu-compulsiu, fòbies

2.      Depressió, trastorn bipolar i d’altres

3.      Trastorns alimentaris

4.      Trastorns personalitat

5.      Trastorns d’estrès post-traumàtic

6.      Trastorns psicòtics i esquizofrènia

 

Causes

·         Gens e historia familiar

·         Les experiències de la vida com estrès, abús durant la infantessa.

·         Factors biològics(desequilibris químics al cervell)

·         Lesió cerebral traumàtica

·         L’exposició de la mare a algun virus o productes químics durant l’embaràs.

·         Consum d’alcohol o drogues

·         Tenir càncer o d’altres malalties greus

·         Tenir pocs amics i sentir-se sol o aïllat

Malauradament els trastorns mentals son comuns. Per exemple més de la mitat de les persones de EEUU seran diagnosticades amb algun trastorn al llarg de la seva vida.

                                                  

 

Diagnòstic

1.      Historia clínica

2.      Examen físic amb proves de laboratori

3.      Avaluació psicològica

 

Tractament

El tractament dependrà de la gravetat de la malaltia e inclou teràpia, medicaments i molta ajuda social. En casos molt greus cal anar a un hospital psiquiàtric.

 

Les malalties mentals més comuns a Espanya

Es creu que entre el 20% i el 25% dels espanyols patiran un trastorn psiquiàtric al llarg de la seva vida.

1.      La depressió : Hi ha 4 milions de persones al nostre país que pateixen aquesta      malaltia. L’estat de desesperança, manca de motivació, plors freqüents, pocas relacions socials i obligacions professionals. Solen millorar amb un tractament farmacològic i teràpia.

2.    L’ansietat: Hi ha un 15% d’Espanyols que la pateixen. L’estat de permanent alarma i estrès provocan palpitacions, sensació de no poden respirar.

3.      L’esquizofrènia: 500.000 persones la pateixen. El pacient perd el contacta amb la realitat i deteriora la seva capacitat per controlar pensaments, emocions i voluntat. Poden haver-hi deliris i al·lucinacions .

4.    Alzheimer: Malaltia degenerativa. El pacient comença a oblidar persones ,vivències i detalls com menjar, fer les seves necessitats. Afecta a 500.000 persones i en l’actualitat no hi ha cap cura.

5.      Trastorn bipolar: Canvis sobtats de humor(De la felicitat a la depressió). Sol tenir factors genètics i ambientals i consum de drogues. Entre el 10 i 15% persones ho pateixen i no reben atenció mèdica i això provoca que es puguin suïcidar. Es tracta amb fàrmacs i teràpia.

 

SINDROME DE MENIÈRE

És un trastorn del oïda intern que provoca marejos(vertigen) i pèrdua d’audició. En la majoria de casos  afecta a un oïda . Normalment apareix a l’edat adulta i a mitjana edat. Es considera una malaltia crònica i hi ha certs tractaments que ajuden a alleugerir els símptomes i a reduir l’impacte.

 

Símptomes

·    Episodis concrets de vertigen : Sensació d’estar girant. Els episodis de vertigen duran  entre 20 minuts a varies hores, però no més de 24 hores. Si el vertigen és intens pot causar vòmits.

·         Pèrdua d’audició

·         Acúfens: Sorolls i xiulets al oïda .

·         Sensació de tenir oïda tapat

 

Causes

No hi ha una causa exacta però es pensa que podria ser el resultat d’una quantitat anormal de líquid en l’oïda intern anomenat endolinfa.

Els factors que afecten al líquid son:

·  Drenatge inadequat del líquid degut a una obstrucció o anormalitat anatòmica.

·         Resposta immune anormal

·         Infecció viral

·         Predisposició genètica

                                            

 

Complicacions

Episodis de vertigen i pèrdua auditiva permanent. Pot causar fatiga i estrès . El vertigen pot provocar que es perdi l’equilibri i augmenti el risc de caigudes i accidents.

 

SINDROME DE DIGEORGE

Aquest síndrome també es coneix com a síndrome de deleció del cromosoma 22 q 11.2 i es tracta d’un trastorn causat per la manca d’una petita part del cromosoma 22 i provoca el desenvolupament insuficient de varis sistemes del cos.

Els problemes que provoca son anomalies cardiacas, funcionament deficient del sistema immunitari, nivell baix de calci a la sang i retard en el desenvolupament amb problemes de conducta i emocionals.

Símptomes

El tipus i la gravetat pot variar segons els sistemes del cos que es vegin afectats. Alguns símptomes es fan evidents al néixer, d’altres en el temps d’alletament.

Alguns símptomes son:

·         Bufa cardíaca o pell blavosa degut a la mala circulació de la sang per un defecte cardíac.

·         Infeccions freqüents

·    Al rostre: Mento poc desenvolupat, orelles d’implantació baixa, ulls separats

·         Orifici al paladar

·         Retard en el naixement

· Dificultat per alimentar-se, no augmentar de pes o problemes gastrointestinals

·         Problemes respiratoris

·         Poc to muscular

·         Retard en el desenvolupament , per rodar, mantenir-se dret.

·         Retard en la parla o veu nasal

·         Retard en l’aprenentatge

·         Problemes de conducta

Poden haver-hi sospites quan:

·         En el naixement si es detecten certes malalties com defecte cardíac greu o esquerda al paladar

·         En controls rutinaris del nen es poden detectar cer trastorns.

                                               

 

Complicacions

Les parts del cromosoma que s’eliminen degut a aquest síndrome influeixen en el desenvolupament de diversos sistemes del cos. Per això el trastorn pot causar varies alteracions durant el desenvolupament fetal.

·         Defectes cardíacs

·         Hiporatoidisme

·         Disfunció del timó

·         Esquerda al paladar

·     Rastres a la cara: orelles petites, ampla reduït de l’obertura dels ulla, ulls encapotats, rostre llarg, punta del nas gran.

·     Problemes d’aprenentatge, de comportament i de salut mental com retard en la parla, TDAH, espectre autista. Hi ha risc de patir depressió i ansietat.

·   Trastorns autoimmunitaris. Els nens de petits van tenir una funció immunitària deficient per un timó petit o manca de la glàndula poden presentar un risc més gran de tenir trastorns com artritis reumatoide o altres més greus.

 

 

 

ELS QUISTES DE TARLOV

Son sacs plens de líquid que en la majoria de casos es localitzen a la part baixa de la columna vertebral. No causen símptomes però si comprimeixen les arrels nervioses poden causar dolor com ciàtica, incontinència urinària, mals de cap, disfunció sexual, disminució de les sensacions i control del moviment de les cames i peus. Quan els quists pressionen els nervis poden causar dolor i deteriorament del os. No es coneixen les causes. Hi ha un risc més alt en les dones.

Diagnòstic

·         Ressonància magnètica

·         Drenatge lumbar del líquid cefalonaquideo

·         Aspiració del quist per tomografia

L’evolució varia segons la persona i després de la cirurgia  es pot millorar o no.

 

Causes

No es coneix la causa exacta però hi han diferents teories com causa traumàtica, congènita i hemorràgica.

1.   Congènita: Hi ha defectes en el desenvolupament de les estructures de les meninges o debilitat congènita .

2.      Traumàtica : Punció raquídia, anestesia peridurals o raquídies.

3.      Hemorràgica : Hemorràgia subaracnoidea

 

Tractament

No existeix cap tractament concret. Depèn dels símptomes, tamany del quist, repercussions causa i resultats de la electromiografia.

Alguns tractaments son la fisioteràpia, medicaments pel dolor com antiinflamatoris com la gabapentina. Procediments com la perforació del quist o extirpació microquirúrgica.

El tractament quirúrgic es pot fer amb la laminectomia sacra retirant el quist. L’estimulació nerviosa elèctrica per millorar el dolor.

                                                  

 

Pronòstic

En general aquests quists mai causen símptomes o donen problemes però en el cas de que les persones tinguin símptomes corren el risc de tenir dany neurològic permanent perquè els quists comprimeixen les estructures nervioses i les poden malmetre. En cas d’operació hi ha millora en alguns casos i els altres no.

 

SINDROME DE FELTY

És un trastorn molt rar que inclou l’artritis reumatoide, inflo a la melsa i disminució dels glòbuls blancs i algunes infeccions.

Causes

La causa és desconeguda i és més freqüent en persones que han patit artritis reumatoide durant molt de temps. Aquestes persones tenen el risc d’infecció degut al nivell baix de glòbuls blancs.

 

Símptomes

·         Sensació general de malestar

·         Fatiga

·         Debilitat de les cames o els braços.

·         Pèrdua de la gana

·         Pèrdua de pes

·         Llagues a la pell

·         Inflamació articular, rigidesa, dolor i deformitat

·         Infeccions varies

·         Ulls vermells amb cremor o secreció

                                         

 

Exàmens

·         Inflamació de la melsa

·         Articulacions amb artritis reumatoide

·         Inflamació del fetge i ganglis linfàtics

 

Tractament

En la majoria de casos les persones que tenen el síndrome no reben un tractament per l’artritis reumatoide.

El metotrexato pot millorar el dèficit de neutròfils. El rituximab en cas de no respondre el metotrexato. Algunes persones se’ls ha d’extirpar la melsa.

 

Expectatives

Sense tractament poden seguir les infeccions. És possible que l’artritis reumatoide empitjori

Complicacions

És possible que les infeccions apareixin  varies vegades. I ha augmentat la quantitat de limfòcits grans granulats també anomenats leucèmia LGL.

 

 

SINDROME DE KLÜVER-BUCY

Es produeix quan hi ha danys cerebrals greus al lòbuls temporals i la amígdala provocant el descontrol emocional i conductes compulsives en la dieta i l’activitat sexual. Es considera una de les alteracions del sistema nerviós més greus que afecta al comportament dels ser humà.

Què és

És un trastorn de la conducta que es produeix quan els lòbuls temporals del cervell tenen alterada la seva funció, principalment l’amígdala. El nom procedeix dels  investigadors que la van descobrir Heinrich Klüver i Paul Bucy el 1939. Van sotmetre a varis monos a labectomies temporals bilaterals amb la finalitat d’explorar les seves funcions i això els va causar ceguesa cortical(dificultat per reconèixer objectes i persones a través de la vista i dèficit de memòria. Això els va provocar que tinguessin la tendència a explorar qualsevol objecte a la boca, descontrol emocional i augment de l’activitat sexual.

El 1955 es va descobrir en humans gràcies a que després d’una intervenció quirúrgica un home li van extirpar els lòbuls temporals per les crisis epilèpticas  i posteriorment el pacient va manifestar els mateixos símptomes dels monos, excepte la tendència a l’exploració oral.

Al 1975 el Dr. Marlowe va certificar tots els  símptomes quan una jove de 20 anys afectat d’una encefalitis presentava sensació de placidesa, un efecte exagerat i alteració de l’orientació sexual.

Símptomes en humans

Afecta de forma molt greu a les relacions socials provocant conductes compulsives i arriscades.

D’altres :

·         Pèrdua de la por

·      Hiperoralitat: Les persones han d’examinar tot amb la boca i de forma compulsiva sense distingir elements perillosos o no, com fulles d’afaitar o llumins encesos

·    Dieta indiscriminada: Menjar de manera compulsiva, bulímia i poden alimentar-se de plàstics i excrements.

·         Agnòsia visual: Perden capacitat de reconèixer objectes amb la vista.

·    Hipersexualitat: Augment conducta sexual com masturbació, males conductes sexuals, converses indecents

·         Pèrdua d’inhibició

·         Incapacitat de reconeixement: No reconèixer a amics o familiars

·     Hipernetamorfosis: Compulsió al explorar a fons l’ambient proper i reaccionar exageradament als estímuls visuals

·         Alteració de la conducta

                                                           

Causes

·         Malalties infeccioses o virals: Herpes, meningitis

·   Lesions: Traumatismes cranioencefàlics degut a accidents o lesions quirúrgiques

·         Demències: Alzheimer o malaltia de Pick

·         Tumors cerebrals

·         Epilèpsia

·         Accidents cerebrovasculars

·         Encefalopatia anòxic-isquèmica:: Manca d’oxigen a nivell cerebral

 

Tractament

Pocas probabilitats de recuperació. Els tractaments ajuden a controlar els símptomes i poden haver-hi millores.

 

 

 

 

SINDROME DE ZELLWEGER

És una malaltia genètica que produeix errades musculars i d’òrgans, sobretot al fetge. Aquest síndrome compren varis trastorns com la adrenoleucodistrofia neonatal, la malaltia de Refsum infantil i la acidema hiperpipecólica afectant a la peroxisoma i pot provocar la mort prematura.

Què és?

Afecta al to muscular, percepció visual i auditiva i la teixits dels ossos i d’òrgans com el cor i els fetge. Els nens afectats amb aquest síndrome majoritàriament moren abans del primer any de vida i alguns abans dels 6 mesos degut a alteracions del fetge o sistema respiratori i gastrointestinal. No existeix cap tractament.

                                          

Trastorns

El síndrome forma part d’un conjunt de malalties amb la mateixa causa genètica però aquest síndrome és la variant més greu. Fa 57 anys que aquest síndrome va ser descobert, la resta es va produir més endavant.

Símptomes

Alteració en la biogènesis del peroxisoma que produeix dèficits neurològics que causen una gran varietat de símptomes. Els trastorns es relacionen amb el desenvolupament del cervell, la migració i posicionament neuronal.

D’altres símptomes son:

·         Disminució del to muscular

·         Convulsions

·         Pèrdua d’audició

·         Alteracions de la vista i sistema ocular(cataractes, glaucoma...)

·         Dificultats per empassar aliments

·         Alteració desenvolupament físic.

·         Tenir un cara aplanada, front alt, nas ampla..

·         Anormalitats en l’estructura dels ossos

·         Trastorns del cor, el fetge i ronyons

·         Apnea

·         Quists al fetge i ronyons

·         Augment del tamany del fetge

·         Alteració del sistema nerviós

Causes

Degut a la mutació d’almenys 12 gens. En el 70% dels casos la mutació es troba en el gen PEX1. Una persona ha de heretar una copia mutada del gen de cadascun dels seus pares.

Quan ambdós pares porten el gen existeix un 25% de risc de desenvolupar la malaltia.

Aquesta gens estan relacionats amb la síntesis i el funcionament del peroxisoma, estructures en les cèl·lules del fetge, per la metabolització d’àcids grassos per l’eliminació per l’eliminació dels residus i el desenvolupament del cervell.

Tractament

No existeix cap tractament . Les teràpies que s’aplican son siitomàticas. En els casos on hi ha problemes per ingerir aliments pot provocar problemes de desnutrició, llavors s’haurà d’aplicar sondes.