LES FERIDES DE L’ÀNIMA

En aquest capítol analitzarem quines son les ferides de l ‘ànima i què son.

Tots portem un nen ferit, innocent i pur. Aquest nen va creixent i es va trobant en dificultats. Això genera traumes i aprèn que el món és un lloc hostil. Aquest nen vol que l’estimem i acceptem. Per això  a mesura que es fa gran es posa màscares per buscar l’acceptació i l’amor.

Acceptar aquestes ferides vol dir aprendre a ser responsables i a estimar-nos  i aquesta és la clau per la transformació i la sanació de l’ànima. La sanació s’aconsegueix quan  acceptem que un és responsable de tot el que passa.

No acceptar la nostra ferida, sentir-nos culpables, amb vergonya o jutjar-nos és atraure circumstàncies i persones que ens faran sentir aquesta ferida.

Al néixer vivim per cobrir les nostres necessitats, però ens adonem que quan ens atrevim a ser nosaltres mateixos en trobem amb els nostres éssers estimats que ens corregeixen i no ens accepten tal com son.

Amb l’ intenció de reduir el dolor el nen es resigna i acaba creant-se màscares que serveixen per protegir-se del patiment. Aquestes noves personalitats son 5 i s’anomenen ferides de l’ànima.

 

1.      Rebuig

Es genera desde la concepció fins el primer any de vida. El nen/a se sent rebutjat per el pare del mateix sexe i no es veu amb el dret d’existir. Utilitza la màscara del fugisser i sent pànic en front de la vida.

La seva autoestima és molt baixa. Creu que si no existís no hi hauria cap diferencia. Se sent diferent a la resta de la família. S’evadeix molt i té la tentació de l’alcohol i drogues. Creu que la felicitat dura molt poc.

2.      Abandonament

Es genera entre el primer any de vida i els 3 anys amb el pare del sexe oposat. Li ha mancat l’afecta o l’ha rebut de forma freda, diferent al que esperava. La seva màscara és ser dependent i la seva gran por és la soledat.

Té dificultats per manejar-se sol. Necessita recolzament del seu entorn. Pateix gran tristesa. Sovint es compadeix. Sempre va de víctima. Pot ser dramàtic al expressar-se. Té dificultats per decidir per ell sol. Demana consell als demés però no els hi fa cas. Acompanya o cuida d’altres esperant que li tornin el favor i si no s’ofèn i desenvolupa rancúnia.

3.      Humiliació

Es genera entre el primer any i el tercer any de vida amb el pare repressor. El nen /a ha sigut humiliat per un dels progenitors o els dos sentint vergonya per ells. Aquí trobem tots els temes d’abús de sexualitat. La màscara és la del masoquista i la seva passió és la llibertat.

Ajuden molt als demés. Sent que ha de servir als qui estima. No li agrada que el tractin com un nen. Pot rebutjar els impulsos relacionats amb els sentits. Se senten persones brutes i expressen fàstic en front a situacions. Ho recompensen amb menjar per tapar l’angoixa i por haver-hi un excés de pes i així tapa la seva figura per evitar la seducció.

4.      Traïció

Es genera entre els dos i quatre anys i amb el progenitor del sexe oposat. Ha perdut la confiança amb el seu progenitor. Utilitza la màscara del controlador i la seva gran por és ser rebutjat o separat.

Qui pateix de traïció fa tot el possible per demostrar el fort que és. Tendeix a imposar la seva vulnerabilitat. Si detecta que els demés tenen manca de compromís e irresponsabilitat els censura. Busca ser especial als grups. Si una persona el deceb es torna desconfiat. Li molesta la gent que menteix o possa excuses. Espera molt dels dels demés perquè dona molt. Té dificultats per adaptar-se als imprevistos. Necessita el control.

5.      Injustícia

Es genera entre els quatre i sis anys amb el progenitor del mateix sexe. Reacciona posant límits a la seva expressivitat. Utilitza la màscara del rígid i amaga la por sent fred.

Vol mostrar-se viu i dinàmic encara que estigui esgotat. És optimista i positiu. Es controla perquè vol semblar perfecta i respon a expectatives. Controla molt bé el seu món emocional per por de perdre el control. És rígid, per això no es permet sentir. És molt crític amb els demés.

                                  

 

Les formes  per sanar les ferides en el cos poden ser fer esport, menjar equilibrat, meditar i en l’aspecte emocional acceptar la ferida i aprendre d’ella i no retreure res, considerar la ferida com a creixement i donar-te temps.

 

Frases sanadores

·         Sonriu per tot el que has après i deixar de plorar per tot el que has perdut.

·         L’essencial és invisible per els ulls, només el cor ens deixa veure-hi bé.

·         Un cor trencat és una nova oportunitat per recomposar-se de nou.

·         Tot en aquesta vida és creixement. De les caigudes n’aprenem molt més que del camí

·         Les grans fites comporten riscos

·         Arriscar-se és de valents

·         Les persones ferides sempre resurgegen més fortes

·         Has de somriure per tot allò que t’ha succeït i deixar de plorar perquè s’hagi acabat.