ELS PITJORS TRANSTORNS MENTALS

Malauradament els trastorns mentals es diagnostiquen cada cop amb més freqüència. El seu origen esta relacionat amb desordres neurològics i psicològics que provoquen conductes anormals. Es troben a l’àrea del cervell o sistema nerviós. Es preveu que 1/3 part de la població patirà un desordre mental durant la seva vida.

                                         

Anirem a analitzar els trastorns:

1.      Trastorn antisocial de la personalitat

La persona que té tendència a no relacionar-se amb la societat. Les característiques son: tendeixen a robar, agressivitat, solitaris, violents, mentiders. Solen ser persones tímides, depressives, angoixants.. i això`els hi causa rebutg social.

2.      Síndrome d’Estocolm

Trastorn freqüent en persones que han sigut víctimes d’un segrest. Mostren un sentiment positiu cap els seus captors. El 27% de víctimes presenten aquest desordre. També és aplicable en casos d’abús infantil, violació o maltractament. És un tipus de síndrome que resulta molt difícil d’entendre.

3.      Síndrome de llima

Trastorn oposat al síndrome d’Estocolm. Els segrestadors mostren simpatia cap els segrestadors. Aquest nom procedeix d’un cas que va pasar a la ciutat de llima(Perú). El 1996 l’exèrcit rebel va segrestar a politics, diplomàtics i militars a l’ambajada Japonesa de llima. Hores més tard els segrestadors van empatitzar amb els segrestats i els van alliberar poc a poc.

4.      Trastorn obsesiu-compulsiu

Es tracta d’un desordre angoixós que es caracteritza per tenir pensaments recurrents que produeixen por, preocupació i conductes compulsives. Els sintomes son comprovacions compulsives. Els sintomes son comprovacions compulsives, rentar en excés, pensaments religiosos excessius, rituals nerviosos com obrir i tancar portes un nombre determinat de cops per entrar a una habitació. La psicoteràpia pot ajudar en molts casos.

5.      Dislèxia

Trastorn d’aprenentatge. No es pot llegir correctament degut a la discrepància entre el potencial d’aprenentatge i en nivell de rendiment sense que hi hagui cap problema, ja sigui sensorial, físic, motor o deficiència educativa. Això causa desajustaments de lectura i a la vegada pot causar altres tipus de psicopatologies de l’aprenentatge i de la auto imatge. Amb els anys es pot corregir.

6.      Mutisme selectiu

És un desordre psiquiàtric que causa incapacitat a la persona de poder parlar amb determinades persones. Estar associat a la timidesa i ansietat social. Sol pasar en els nens quan comencen a l’escola i alguns no parlen amb els altres , per contra si que parlen a casa seva.

7.      Esquizofrènia

Anomalia en els processos cognitius i pobre resposta emocional. El malalt pateix alteracions en la percepció o expressió de la realitat. Algunes vegades la persona pot sentir veus al seu cap, per`normalment es produeix un llenguatge i pensament desorganitzat, deliris, al·lucinacions, trastorns afectius i conducta inadequada. És molt difícil de tractar i curar.

8.      Trastorn d’identitat dissociativa

S’anomena també trastorn de personalitats múltiples. És un desordre d’identitat on es desenvolupa més d’una personalitat. Normalment quan les persones canvien de comportament radicalment després no s’enrecorden de res. És molt difícil de diagnosticar i no hi ha cap tractament prou efectiu.

9.      Suïcidi o autolesió

La persona desesperada o agobiada per unes determinades situacions es treu la vida.

10.  Síndrome de Cotard

La persona afectada creu que ha mort o que ha perdut sang o algun òrgan intern. Esta associat a les persones hipocondríaques. Aquestes persones rebutgen el contacta social i descuiden el benestar personal. S’associa a la depressió.