LA MEDICINA DE LS XVI

En el s XVI els metges de capçalera atenien als pacients als seus domicilis, consultes i hospitals i ja feien disseccions als cadàvers. Estaven controlats per el Real tribunal  del Protomedicat, que era uns cos tècnic encarregat de vigilar a físics, cirurgians, boticaris i barbers.. i creat a Espanya el 1477 i durant en S. XVI es va estendre a les colònies, fundant-se el 1570 els primers protomedicats de Mèxic i el Perú.

                                            

Les aportacions científiques dels cirurgians espanyols d’aquesta època son molt poc conegudes a nivell internacional però si que podem destacar els següents fets:

1.      La primera monografía sobre medicina legal(Fragoso)

2.      La neurocirurgia

3.      La cirurgia plàstica i ortopèdica(Arceo i Alcàzar)

4.      Sífilis(Calvo)

5.      Renovació tractament de ferides(Daza)

                                             

                                         

Si parlem de la medicina natural als segles XV-XVI-XVII va ser una gran època per les plantes medicinals. La primera compilació de plantes es va publicar en anglès per Herball Grete al 1526.

Al s XVI s’utilitzaven més de 100 olis essencials que més endavant van formar part de la Aromaterapia.

Entre els segles XV-XVI gràcies al descobriment de l’impremta al poguer llegir per la publicació de llibres es va conèixer la hidroteràpia i es va publicar el primer tractat sobre el termalisme i la balneoteràpia”De Balneis et Thermis” el 1498 per Juan Miguel Savonarola. De tota manera ja fa uns 3000 anys a.c els Egipcis ja l’utilitzaven. Uns 1000 anys a.c. els temples grecs en honor a Escolapi(Déu de la medicina) es practicaven banys rituals de purificació de malalts. Hipócrates el pare de la medicina (40-377 a.c.) considerava la hidroteràpia com un gran mètode. Al s II a.c. Asclèpides amic de Ciceró la va introduir a Roma. A l’edat mitjana va desaparèixer i va tornar al S XIX a Europa.

La medicina hiperbàrica  o l’oxinoterpia es remunta als s XVI .

La reialesa i la medicina del s XVI-XVII

Segons el Sr. Francisco Alonso Fernández president de l’associació Europea de psiquiatria social tots els monarques que van governar a Espanya aquets segles eren malalts mentals: Felip II, Felip III, Felip IV I Carles II.

La reialesa creia molt amb la curació a través de les plantes . Estaven convençuts que la planta que s’assemblava a una part de l’anatomia d’una persona servia per curar-la.

Exemples:

·         El gingebre era semblant a l’estomac, llavors podia aliviar dolències digestives.

·         La borsa del pastor podia ajudar a la circulació de la sang

·         Les anous eren semblants al cervell, llavors podien ser bones per el cervell

·         Injectaven mercuri al òrgan masculí  per curar la sífilis.

·         L’arrel de la celidònia era per les morenes

·         Les magranes per les cicatrius.