LA OZONOTERÀPIA

 

Origen

L’ozó va ser descobert per el físic Holandès Van Mar el 1783 però el seu ús a la medicina es va iniciar a Alemanya entre els anys 1915-1918. El Dr. Wolf va començar a fer cures de ozonoteràpia per la neteja i desinfecció de ferides de guerra descobrint les propietats bactericides i cicatritzants del ozó.

 Què és

Aquesta teràpia consisteix en la utilització del ozó per tractar certes afeccions mèdiques. Aquest gas oxidant té gran capacitat per interaccionar amb compostos orgànics desintoxicant els òrgans.

                                                

 

Aplicacions

1.      Aplicació local

Aplicar una bossa sobre una ferida perquè el gas afavoreixi la cicatrització.

2.      Autohemoteràpia

S’extreu la sang del pacient, s’incorpora el ozó a la sang i es reincorpora al sistema circulatori.

3.      Infiltració del ozó

Poden regenerar el teixit(cartílag, tendó, líquid sinovial…) i disminuir el dolor de les articulacions.

4.      Insuflació rectal

Per malalties intestinals com la colitis ulcerosa.

 

L’aplicació del ozó es basa en el fet que la malaltia humana la causa el dèficit d’oxigen al organisme i és necessari compensar-ho. Al ser una gran antioxidant estimula la capacitat per transportar l’oxigen dels nostres glòbuls vermells, amb unes propietats antivíriques, bactericides, fungicides i cicatritzants i propietats antiinflamatòries i ajudar al sistema immunitari.

 

Beneficis

·   Desinfectant: antivíric, bactericida, fungicida. Destrueix els gèrmens de les llagues o ferides infectades.

·         Afavoreix la circulació de la sang: Major oxigenació.

·         Inmunomodulador: Estimula el sistema immunitari

·         Antitumoral

·         Regenerador: Regenera teixits orgànics. Com a cicatritzant de ferides i llagues

·         Revitalitzant: Recuperació després del esforç físic i cansament.

·         Al·lèrgies

·         Reducció del colesterol i triglicèrids

·         Artrosis

·         Suport de tractaments de quimioteràpia i radioteràpia.