SINDROME DE LAMBERT-EATON

És un trastorn no massa freqüent on la comunicació defectuosa entre els nervis i músculs provoca una debilitat muscular.

Causes

Es tracta d’un trastorn autoimmunitari. Això vol dir que el sistema immunitari ataca per error a cèl·lules i teixits sans del cos. Els anticossos produïts pel sistema immune ataca a les neurones. Això provoca que siguin incapaços d’alliberar suficient quantitat de acetilcona, que és el químic que transmet impulsos entre els nervis i els músculs i produeix debilitat muscular.

Aquest síndrome es pot produir en càncers com el pulmonar o trastorns autoimmunes com el vitiligo, que és la pèrdua de pigment a la pell. Sol passar més en homes que en dones i l’edat sobre els 60 anys.

Símptomes

·         Dificultat per pujar escales, caminar o aixecar objectes.

·         Dolor muscular

·         Caiguda del cap

·         Necessitat d’utilitzar les mans per incorporar-se d’una posició asseguda o estirada

·         Problemes per parlar

·         Dificultat per mastegar

·         Visió borrosa , doble i problemes per mantenir-la fixa

On més es nota la debilitat és als músculs de les cames.

D’altres símptomes son:

·         Canvis en la pressió arterial

·         Mareig al aturar-se

·         Sequedat a la boca

·         Disfunció erèctil

·         Sequedat als ulls

·         Restrenyiment

·         Poca sudoració

Els exàmens que es realitzen a nivell físic poden mostrar:

·         Disminució dels reflexos

·         Pèrdua del teixit muscular

·         Debilitat o paràlisis que millora amb l’activitat.

Per el diagnòstic:

·         Anàlisis de sang per buscar anticossos que atacant als nervis

·         Electromiografia per veure la salut de les fibres musculars

·         Velocitat de conducció nerviosa per avaluar la velocitat de l’activitat elèctrica dels nervis.

Per descartar algun càncer es poden realitzar la tomografia i la ressonància magnètica del tòrax i l’abdomen i  una broncoscòpia en els cas de fumadors. L’intercanvi de plasma ajuda a eliminar del cos proteïnes perjudicials que interfereixen en la funció neurològica.

Un altra procediment implica l’ús de immunoglobulina intravenosa per infondre una gran quantitat d’anticossos per la sang.

Es poden usar fàrmacs que suprimeixen la resposta del sistema immunitari.

Anticolinesteràsics per millorar el to muscular i fàrmacs per incrementar l’alliberació de acetilcolina.

                                         

Complicacions

·         Dificultat per respirar

·         Dificultat per empassar

·         Pneumònia

·         Lesions per caigudes i problemes de coordinació.